Actualitzen el catàleg de ‘vestigis franquistes’ a la província de Castelló: on estan?
El Grup per la revolta de la Memòria Històrica de Castelló ha publicat esta setmana el seu catàleg actualitzat de ‘vestigis franquistes’ a la província de Castelló.
Un llistat d'elements que consideren que contenen encara en 2025 símbols o nomenclatura lligat a la dictadura al mateix temps que demanen que estos elements “d'exaltació” siguen retirats en considerar que la seua presència “impedix concloure aquell passat térbol”.
Així, entre els elements que destaquen es troben alguns com el monòlit al costat de la N-340 a Alcalà de Xivert, les típiques plaques de l'Institut Nacional de la Vivenda en vells blocs de pisos per tota la província o noms de carrers, com el de l'avinguda Ferrandis Salvador, a Benicàssim o el Grau de Castelló, en este cas en tractar-se d'un ex president de la Diputació.
Sant Agustí. Castelló
També en la capital de la Plana s'apunta a plaques de pedra amb simbologia de la dictatura en grups de vivendes o el jou i les dates esculpides a les esglésies de Sant Agustí i la Trinitat, així com la pedra inaugural de la reconstrucció de la cocatedral en el “segon any de l'alliberament”.
A Borriana, per part seua, assenyalen com a símbols franquistes el carrer Capità Cortés, el carrer Virgen de la Cabeza (que relacionen amb la batalla en este turó andalús) o la vidriera amb l'escut de l'àguila en la residència de Càritas.
Borriana
A La Vall d'Uixó localitzen plaques amb el “jou i les fletxes” en la Colònia Segarra i a Onda el nom del col·legi del prohom Baltasar Rull Villar, mentres que a Vila-real apunten al llistat de víctimes del bàndol franquista a l'Església Arciprestral.
La Vall
En el cas de Betxí apunten a la creu del polígon del Canyaret i a la ‘creu dels caiguts’ del Calvari. També anoten ‘creus dels caiguts’ en poblacions com Cinctorres, Culla i Vilafranca o inscripcions dedicades a José Antonio Primo de Rivera en Llucena, entre altres ubicacions.
