Paraules valencianes molt nostres que no entendran en la resta d'Espanya
Vegem algunes paraules que més enllà d'una conversa en valencià són difícils d'entendre i per a traduir també poden donar-nos algun problema
El llenguatge té algunes curiositats que ens poden portar al fet que, en unes certes situacions, algú no ens entenga. Els valencians tenim expressions i paraules només pròpies del nostre idioma que més enllà de les comarques de la Comunitat Valenciana ningú entendrà.
T'has parat a pensar com demanaries una coca de tomata fora de la Comunitat Valenciana? O si et referixes al fet que el teu fill està potrós, sabran al que t'estàs referint?
Espardenya, mone o cremaet són algunes paraules valencianes que només usem en la terreta. Però hi ha moltes més. Vegem algunes paraules que més enllà d'una conversa en valencià són difícils d'entendre i per a traduir també poden donar-nos algun problema:
- Nano. Es referix de manera col·loquial a 'col·lega' i és una paraula que només s'usa en la Comunitat Valenciana.
- Motxo. Els valencians usem la paraula motxo per a referir-nos al pal de fregar.
- Entemós. Significa impertinent i és una paraula exclusiva en la nostra llengua.
- Empastre. Es referix a una situació caòtica i la Intel·ligència Artificia es torna boja buscant una explicació. Si li demanes que meta empastre en una frase, acaba referint-se als 'empastaments' dels dentitas.
- Rosquilleta. Esta paraula no té traducció, de fet és autòctona de la Comunitat Valenciana i fins i tot la Reial Acadèmia de la llengua Espanyola (RAE) no la té inclosa. El més pròxim és 'rosquilla'.
- Desficiós. És un terme col·loquial que s'utilitza principalment en la Comunitat Valenciana, . No és una paraula comuna en el castellà, però pot ser entesa per parlants d'espanyol que estiguen familiaritzats amb el valencià.
- Xopar-se. És una altra de les paraules que només s'usen en la Comunitat Valenciana, encara que el verb que hauríem d'usar és 'banyar-es'. En la resta d'Espanya es banyen, ací 'ens xopem' o 'ens banyem'.
- Potrós. En valencià ho usem quan ens referim al fet que algú 'llandós' o molt molest. Tots dos, tant potrós com llandós són paraules molt valencianes que un castellanoparlant no entendrà.
- Coent. En valencià usem esta paraula quan ens volem referir al fet que algun tipus de menjada pica. Esta paraula no té traducció literal, per tant és una altra paraula molt valenciana.
- Coca. En valencià és una massa feta de farina, aigua i oli, no obstant això en castellà es referix a una planta que es cultiva a Amèrica del Sud. Si demanes una coca en la Comunitat Valenciana i algú t'escolta se sorprendrà dels teus gustos.
- Emblanquinar. Qui no ha emblanquinat mai la pilota en una terrassa? En valencià quan usem esta paraula ens referim a esta situació que en castellà no entendran, perquè emblanquinar per a la RAE és blanquejar amb calç.
I tu, quina paraula valenciana uses que no entendran en la resta d'Espanya? Pots fer-la arribar a hola@elperiodic.com
