Vicente Grimalt, l'emprenedor alacantà que va acabar creant l'imperi de "la vaca"
Entrevistem a l'amo de Ale-Hop, un emprenedor de Gata de Gorgos que fa cinquanta anys va començar a vendre barrets mexicans sense saber que acabaria muntant una de les empreses més famoses d'Espanya
Si un va passejant per un cèntric carrer de qualsevol ciutat espanyola i veu una vaca gran en una porta, és ben fàcil d'identificar: darrere hi ha un Ale-Hop. Aquesta botiga de regals originals per a qualsevol tipus d'ocasió té els seus orígens en un poble alacantí de no més de 5.000 habitants: Gata de Gorgos.
D'ací és Vicente Grimalt, l'empresari que va donar vida a la famosa vaca fa vint anys i que avui té més de 200 botigues a tot Espanya i Portugal. Com va passar de vendre barrets mexicans, viatges en furgoneta o articles de regal en una xicoteta botiga de Dénia fins a montar el famós imperi que és hui Ale-Hop?
Sobre els seus orígens, el seu present, com ha viscut la pandèmia i com es presenta el futur de la companyia, ens parla Vicent Grimalt en aquesta entrevista:
Moltes gràcies per respondre a aquesta entrevista per explicar-nos com un jove emprenedor ha aconseguit crear un dels negocis més importants i pròspers de la província d'Alacant. En primer lloc, donar-li l'enhorabona per l'èxit de la seua companyia.
Gràcies per l'enhorabona, ha sigut un treball de molts anys i gràcies a envoltar-me d'un gran equip.
Sabem de les seues humils començaments. Ens agradaria començar l'entrevista tornant aquests principis de la seua trajectòria professional, quan era jove venent productes en festes dels pobles ...
Tinc 69 anys i apunt de fer els 70 anys ... que difícil és resumir els meus 56 anys de treball en uns minuts, vaig a intentar donar-li algunes pinzellades ... li explique; sóc d'un poble de 5.000 habitants que es diu Gata de Gorgos província d'Alacant. El meu pare, Joaquín, era agricultor, molt humil però molt treballador. Quan vaig acabar la E.G.B vaig haver de posar-me a treballar en l'agricultura. No m'acabava d'agradar, algo dins meu em deia que m'havia de dedicar a ser comerciant ... Vaig començar a treballar en una empresa xicoteta de Gata on vaig aprendre un poquet de comptabilitat, com funcionaven les empreses, ... Als 17-18 anys ja vaig poder començar a dedicar-me pel meu compte juntament amb un amic a comprar articles que es venien al meu poble com van ser els barrets mexicans i vendre'ls pels pobles d'Espanya que feren festes ... d'aquesta època et podria contar mil aventures.
Quines són les que més recorda?
La gran quantitat de corregudes de bous que vaig anar però sense veure un sol bou sol a posar-me a la porta de la plaça a vendre barrets fins que, en algunes ocasions, la Guàrdia Civil ens deia que no teníem autorització per estar venent, la gran quantitat d'entrepans que vaig menjar o les hores que vaig dormir en una furgoneta. Era jove i em movia la il·lusió d'aprendre, descobrir, veure ...
També van ser els meus primers entrebancs d'empresari novell com va ser l'any que vam vendre molts barrets, ens emocionem amb el que vam decidir fer un prestem i comprar quatre vegades més de barrets per a la següent temporada. Per desgràcia, aquesta següent temporada va ser un estiu molt plujós i no vam aconseguir vendre pràcticament barrets ... clar, després vam haver d'anar a el banc a demanar-li per favor que ens retardés la devolució del préstec cosa que no va voler el banquer i vaig tindre de recórrer al meu pare perquè fera front a l'pagament.
Aquesta experiència em va servir com Màster per entendre que havia de treballar sense prestem ni deutes encara que fos més a poc a poc, així ho he continuat fent, amb la filosofia de 0 deutes. També et podria explicar moltes anècdotes sobre tot el que he hagut d'aprendre a la força. Quan em pregunten si tinc estudis sempre dic que la meua universitat ha estat a força de prova error.
I Com va derivar això en el que hui és el seu gran negoci?
Després de molts anys vaig decidir emprendre el meu camí per solitari i el 1991 fon l'empresa Clau Dénia S.A. dedicant-me a importar i vendre com a majoristes a les botigues. A el mateix temps vaig obrir una botiga d'articles de regals i decoració juntament amb la meua dona, Pepa, a Dénia que es deia Clau. Era un concepte entre molt diferent a Ale-Hop. Teníem mobles, vaixelles, figures Lladró, fèiem les famoses llista de noces ... Va tenir un èxit impressionant. Després vaig voler repetir aquest model però al ser una botiga de 1.200 m2 era molt complicat trobar locals ben situats de tant grandària i lloguers acords a les meues possibilitats, de manera que vaig decidir continuar estalviant diners, aprendre de gestió de botiga, buscar noves idees fins a trobar una altra el model de botiga que vaig complir les meues expectatives.
On es va obrir el primer local Ale-Hop?
L'any 2001 al carrer de la Pau de València. Era una botiga molt xicoteta, d'uns 140 m2, no va ser cap revolució en vendes però sí que ens va servir de laboratori per fer proves de model de botiga petita. Comencem posant els articles més petits d Clau que més es venien i productes que funcionaven bé en la venda a l'engròs. Per aquesta obertura vaig tindre l'ajuda del meu fill gran que havia acabat els estudis recentment.
Vam ser repetint i millorant aquest model de botiga fins que el 2003, en la cinquena que vam obrir, que estava situada en ple centre de Benidorm i amb la incorporació del meu segon fill, va ser tota una revolució. Ací ens vam adonar que el model de Ale-Hop tenia molt potencial i va ser quan vam decidir incrementar les obertures.
A partir d'ací, vam anar creixent ... al principi vam provar el creixement amb franquícies però des de fa uns 6 anys aproximadament que totes les botigues que vam obrir són pròpies i algunes dels nostres dos principals franquiciats un d'ells a Portugal i l'altre al País Basc, ambdós porten més de 15 anys amb nosaltres.
I per què una vaca com a senyal i símbol de Ale-Hop?
Funcionem molt amb prova error. La història de la vaca és curiosa ja que va ser un amor a en uns dels meus viatges visitant fires internacionals. La vaig veure, em va cridar l'atenció, tenia colors blancs i negres, a l'Índia és un animal sagrat, dóna llet, és un animal simpàtic, ... i vaig decidir comprar un parell per provar-les. Les vaig posar a les portes i els clients van començar a cridar a Ale-Hop la botiga de la vaca. Per a mi l'important és que es acordessin d'Ale-Hop d'alguna manera bona.
Quina creu que és la clau de l'èxit d'aquest model de negoci?
El vendre productes originals, divertits a bon preu en les ubicacions adequades amb un gran equip professional. Aquesta seria la recepta.
Què vos diferencia de la vostra competència?
En el meu punt de vista, hi ha moltíssimes coses que ens diferencien, algunes cosa ells les fan millor i nosaltres hem de d'aprendre.
Quantes botigues hi ha actualment i en quins països a més d'Espanya?
209 entre Espanya i Portugal.
Us va afectar molt la crisi de 2008?
En l'any 2007-2008 amb la crisi immobiliària vam haver de frenar una mica per replantejar l'estratègia d'obertures, el mix de productes i preus. Amb l'arribada dels meus altres dos fills, aquests ja els últims (riu), vam decidir continuar l'obertura amb una nova estratègia que hem portat a terme fins ara amb un creixement -al meu parer, controlat- de botigues, vendes i rendibilitat. Per a nosaltres és molt important el fer un creixement constant i a llarg termini, amb uns pilars molt sòlids encara que anem més a poc a poc del que podríem.
I la pandèmia?
Ha estat un any molt dur, amb molts canvis sobtats, veient moltes tragèdies per la televisió, prendre decisions ràpidament algunes no tan encertades com volíem, controlar molt la seguretat dels nostres equips, fer una mudança de magatzem, parlar amb proveïdors i propietari de locals , reorganitzar equips ... hem tingut moments difícils de veritat, mai m'imaginava veure tancades totes les nostres botigues d'un dia per l'altre i per desgràcia encara no s'ha acabat.
Per sort, teníem els comptes sanejats amb la nostra política de deute 0. Tenim esperances que a partir de juny de 2021 puguem estar molt millor encara que crec que encara no a nivells de 2019. També li puc dir que aquest any ens ha servit, com ens pas en l'any 2008, per reflexionar, aturar les obertures, replantejar estratègies, fer canvis en l'empresa .... I de tot el viscut hem aprendre moltíssim.
Amb la pandèmia s'ha vist el potencial de la botiga en línia, ¿Els ha funcionat aquesta gran finestra a el món d'internet?
Un dels canvis que vam fer en plena pandèmia va ser llançar la nostra pàgina en línia la qual encara estem aprenent però cada vegada va millorant els seus números. Era una cosa que molts dels nostres clients on no tenim botigues no exigien.
Com es plantegen aquest Nadal?
Hem fet un gran esforç perquè les nostres botigues estiguin perfectes per als nostres clients perquè puguin anar a comprar els regals per als seus éssers estimats sempre amb les mesures de seguretat ... Si visiten les nostres botigues podran veure que tenim igual o més esperit nadalenc que altres anys ja que els nostres clients també es mereixen ser feliços i en Ale-Hop ens encarreguem de transmetre aquesta felicitat i diversió que ens caracteritza per mitjà dels nostres productes, música, companya de botiga, ... necessitem contribuir a que les persones puguin ser feliços, aquest any més que mai.
Quin és l'objectiu de Ale-Hop en el curt o mitjà termini?
El nostre objectiu a curt termini és adaptar la nostra estratègia de productes, equips i botigues a la situació actual amb la incorporació de nous assortits de productes que ens demanen els nostres clients, molta formació a les companyes de botiga per millorar les vendes i servei, actualitzar la imatge de les nostres botigues amb el nou prototip de botiga que hem llançat però que encara està en fase de prova, ...
I a llarg termini?
A llarg termini, continuar sent un referent en el sector de l'regal com intentem ser-ho des de sempre.
Moltes gràcies i molta sort.