Els últims "enceseros" i la fascinació de pescar penjats del penya-segat
"Nits de tinta", la magnífica exposició en la qual el fotògraf Jake Abbot retrata el patrimoni de "les pesqueres de cingle" i posa cara als valents que es despenjaven pels penya-segats i passaven les nits pescant en un canyís, ha arribat per fi al Poble Nou de Benitatxell, el bressol dels "encesers" (nom amb el qual es coneix a aquests pescadors). La mostra, que es pot veure en Espai Molí del Poble Nou de Benitatxell, es va inaugurar el divendres. Jake Abbot va agrair als "encesers" i a les seues dones que els obriren les portes de les seues cases i els guiaren per estes sendes que dibuixen vies inversemblants en els penya-segats del Poble Nou i de Xàbia, el territori de "les pesqueres". En "Nits de tinta" han participat, a més d’Abbot, el també fotògraf Jean Fleche, Pepe Sopa i Felipe Escolano. Abbot va demanar, a més, que els ajuntaments s'involucraren per a poder editar un llibre i realitzar el documental, del qual ja es va veure un tràiler en la presentació. En la inauguració, també van intervenir el tècnic de Cultura, Quico Llobell, i Miquel Almenara i Toni Barber, autors de "Nits i peixos en els pesqueres de cingle", un rigorosíssim estudi sobre aquesta modalitat tradicional de pesca que, a més, cartografia totes les sendes i "pesqueres" dels penya-segats.
Però els autèntics protagonistes de la inauguració van ser els últims "encesers". Joaquim Pastor, Ambrosio Bolufer, Pepe García i Vicente Bolufer, tots ells veïns del Poble Nou de Benitatxell, es van posar davant dels retrats que els va fer Abbot. En els seus rostres s'endevina aquest esperit intrèpid que els va empènyer a explorar camins impossibles en una costa inhòspita i salvatge. Els "encesers" van coincidir en la "fascinació" de la pesquera i en l'atracció pel vertigen i l'aventura. Comparteixen la pulsió de grans exploradors com Edmund Hillary, el primer muntanyenc que va conquistar l'Everest. Els "encesers", que eren agricultors, passaven moltes nits (les més fredes de gener i febrer, que és quan el mar està més en calma) penjats del penya-segat, també s'enfrontaven a una frontera que es creia vedada per a l'ésser humà. En molts casos, això sí, ho feien per supervivència, per a aconseguir amb la pesca uns ingressos extra.
Els "encesers" eren arquitectes (creaven habitacles en buits dels penya-segats), pescadors i escaladors. Es movien amb lleugeresa pels precipicis, en els quals col·locaven cordes, escales de fusta i llauraven en la roca viva xicotets esglaons i agafadors. Només ells han penetrat l'esperit d'un litoral de bellesa extrema i agresta.
En la inauguració, van rememorar episodis angoixants. "Les Pesqueres" es van cobrar vides. Aquests "encesers" recordaven vivament com un d'ells es va precipitar pel penya-segat i es va salvar gràcies a un xicotet "margalló". "Em va salvar la vida. Després, cada vegada que baixava a la pesquera, ho veia créixer amb força", va relatar Vicente Bolufer, el protagonista d'aquest tràngol. Un altre "enceser" va explicar que a un company li va esclatar en la cara el carbur (s'utilitzaven per a atreure els peixos a les nits). No va sofrir ferides greus, però era impossible escapar a les palpentes del penya-segat. Fan falta tots els sentits. Va haver d'esperar durant moltes hores a que altres pescadors baixaren a les "pesqueres".
El títol de la mostra, "Nits de tinta", té la seva explicació. Els "encesers" agafaven sobretot sèpies i calamars. Quan tornaven amb les captures, la tinta els tacava les cames. Arribaven ennegrits a casa. La passió d'aquests veïns per la pesca era tan gran que un d'ells, Pepe García, va viatjar fins i tot al Senegal. Allí va descobrir una pesca més exòtica, però res com el risc i l'aventura dels penya-segats. El projecte de Jake Abbot i els seus col·laboradors no acaba amb aquesta exposició de fotografies. Aquest patrimoni és únic a la Marina Alta. "Nits de tinta" vol convertir-se en llibre i documental.
