Una història amb cor: el senyal que uneix a un pare i a la seua filla en una residència de Catral
Luis i Fani viuen en la mateixa residència amb finestres una enfront de l'altra i a partir d'ara poden veure's sempre que vulguen gràcies a un cor
Hi ha històries "amb molt de cor", com la de Luis i Fani, un pare amb demència senil i la seua filla, amb síndrome de down, que resideixen en edificis paral·lels d'una mateixa residència per a persones en situació de dependència.
Segons relata la psicòloga del Centre Casaverde Vila de Catral (Alacant), Vanesa López Manchón, “quan van arribar ací, donada la situació de Luis, no era possible que es trobaren pare i filla en el mateix sector. Per sort, la residència disposa d'una zona per a persones amb discapacitat, la qual cosa ha permés que pare i filla es puguen veure quan ho necessiten”.
Pare i filla han aconseguit establir comunicació i fomentar la seua relació, a través d'un cor pintat en la finestra de l'habitació de Fani. D'aquesta manera ell relaciona el cor que veu per la finestra amb la seua filla, desapareix l'ansietat de Luis i millora la qualitat de vida de tots dos amb l'ajuda dels professionals del centre.
Des del centre assenyalen que Luis té un amor immens cap a la seua filla, a la qual sempre ha motivat perquè es convertisca en una persona el més independent i autònoma possible. I és ara ell qui necessita que li cuiden per la seua demència, i és Fani la que es preocupa per ell.
Com va sorgir la idea del cor?, la psicòloga conta que "un dia en veure llegir a Luis, se'ns va ocórrer que potser posant-li unes indicacions que poguera llegir diàriament, podríem evitar la situació d'angoixa. El primer va ser col·locar un distintiu en la finestra de l'habitació de Fani. Les finestres de les seues respectives habitacions estan l'una enfront de l'altra, en edificis separats per un jardí".
I com naix la “història amb cor”?, Vanesa López indica que “com a distintiu vam triar un cor pintat de color roig en la finestra de la seua filla, i a Luis li vam posar un missatge en la paret perquè entenguera que, si treia el cap a la finestra, veuria un cor i allí és on estava la seua filla". A més, afig que "li vam posar un altre missatge que deia que, si volia veure a la seua filla, li ho diguera a un auxiliar del centre, que es comunicaria amb els cuidadors de Fani perquè traguera el cap a la finestra de l'habitació".
La psicòloga recorda que "va ser meravellós perquè pot veure-la quan vol i la necessita. A partir d'ací s'ha creat un procés beneficiós per a tots dos perquè fan eixides, excursions. Cada vegada que es veuen se senten molt feliços perquè s'ajuden un a l'altre”.
