Oropesa recorda la tragèdia de la gran riuada que va posar fi a la vida de dos guàrdies civils
La Guàrdia Civil de Castelló ha celebrat este matí un acte solemne en el Barranc de Bellver, en record dels primers guàrdies civils que van perdre la vida en un servici humanitari, només sis anys després de la fundació del cos.
La nit del 14 de setembre de 1850, la tempestat i les pluges torrencials van fer intransitables els camins de la localitat d'Orpesa; la diligencia-correu que anava adreça Madrid va caure pel barranc de Bellver, els guàrdies civils Pedro Ortega i Antonio Giménez no van dubtar a llançar-se per a tractar d'auxiliar als accidentats, sacrificant les seues vides i perint en l'intent, juntament amb les persones que anaven en el carruatge.
A l'acte ha assistit el Coronel Cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Castelló i un nombre reduït de membres de la Comandància, així com l'alcaldessa, Araceli De Moya, qui ha destacat la importància d'esta cita anual: “Cada any retem homenatge a la valentia i treball de dos Guàrdies Civils que van donar la seua vida per salvar vides com a mostra d'agraïment i record a la seua labor, així com de recordatori dels 14 passatgers que van perdre la vida arrossegats per l'aigua”.
Una tràgica nit amb diversos rescats
“El cotxe correu que es dirigia de Barcelona a València va embarrancar en un rierol”, quan transitava “pels voltants del port del municipi”, expliquen les cròniques de l'època en La Il·lustració Espanyola, on es relata que els guàrdies “van traure del cotxe als passatgers amb l'aigua fins al pit, carregant-los sobre els muscles i, després, amb les cavalleries i veïns que van arribar del poble, desembarrancaron el carruatge”.
Després d'este primer rescat, expliquen, una de les passatgeres “va voler gratificar al distingit cap amb dos unces d'or” que, no obstant això, els guàrdies es van negar a admetre com recompensar per l'acció.
Però ací no va quedar la cosa, ja que el cronista explica que el carruatge va continuar el seu camí trobant-se de nou amb la desgràcia i, “en arribar al barranc de Bellver, per efecte dels grans torrents d'aigua que queien la diligència sencera horrorosament va caure pel barranc, i quants éssers vivents anaven dins del carruatge s'han trobat morts arran de mar”.
No obstant això, no sols van morir els tretze passatgers i els conductors, sinó també la parella de la Guàrdia Civil, que va aparéixer al costat de la resta de cossos en la costa. “Es van tirar al barranc a socórrer als passatgers i van perir víctimes del compliment del seu deure”, es va escriure aquell mateix any sobre la tragèdia.
Els servicis humanitaris, en les bases del cos
Els servicis humanitaris són un pilar en la base de la creació del cos de la Guàrdia Civil, com la seua pròpia Cartilla Fundacional encàrrec en l'article 6é “... Procurarà ser sempre un pronòstic feliç per a l'afligit, i que a la seua presentació el que es creia voltat d'assassins, es veja lliure d'ells; el que tenia la seua casa presa de les flames, considere l'incendi apagat; el que veja el seu fill arrossegat pel corrent de les aigües, el crea segó; i finalment, sempre ha de vetlar per la propietat i seguretat de tots”.
