Les onades de calor es dupliquen en l'última dècada
L'Agència Estatal de Meteorologia dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha fet públic el seu avanç climàtic de l'estiu de 2020. Aquest estiu tanca una dècada en la qual les onades de calor al nostre país han sigut les protagonistes: en l'últim decenni s'han registrat 23 onades de calor, enfront de les 11 o 12 que es van produir en cadascuna de les tres dècades anteriors. Per tant, pràcticament s'ha duplicat el seu número.
Una onada de calor és un episodi de temps extrem caracteritzat per temperatures molt elevades, que afecten una àmplia regió durant un període de temps extens. En aquest sentit, cal assenyalar que no sols s'ha duplicat el nombre d'onades de calor, sinó que també ho ha fet el nombre mitjà de dies a l'any en què Espanya s'ha trobat baix aquesta situació.
Així, en l'última dècada la xifra ha sigut de 14, mentre que en les tres dècades anteriors aquest valor es va xifrar en 6 dies. És a dir, en els últims deu anys hem suportat al nostre país més del doble de dies en situació d'onada de calor que en les dècades precedents. A més, també s'observa un lleuger augment de la seua intensitat. Per tant, actualment a Espanya es registren més onades de calor, més llargues i més intenses que en dècades anteriors.
Una altra manera de valorar aqueix estrés tèrmic exterior induït pel clima al qual els éssers humans es veuen sotmesos passa per treballar amb l'índex tèrmic universal (UTCI). Aquest es calcula tenint en compte paràmetres ambientals com la temperatura de l'aire, la humitat, la velocitat del vent i la radiació. En aqueix sentit, el nombre de dies durant els quals es va aconseguir la "categoria d'estrés per calor molt forta", la màxima de les 10 categories en les quals es divideix el UTCI, durant l'estiu de 2020 en el sud de la península ibèrica no sols va superar els valors de referència (1981-2010) sinó que va depassar al succeït en l'estiu de 2003. Aqueix estiu va estar marcat per una onada de calor històrica a Europa amb una mortalitat associada a l'esdeveniment estimada en 35.000 persones, de les quals més de 10.000 s'estima que es van produir a França i 6.500 a Espanya, segons les dades del Centre Nacional d'Epidemiologia.
Situacions com les descrites, d'onades de calor o d'estrés tèrmic màxim, suposen un greu problema de salut amb implicacions que van més enllà dels colps de calor, ja que s'associen a més amb una *sobremortalidad vinculada a malalties prèvies, generalment de caràcter respiratori i cardiovascular.
CALOR EN MAR I EN TERRA
Quant a l'estiu de 2020 a Espanya, cal assenyalar que va ser en conjunt molt càlid. Va registrar una temperatura mitjana de 23,9 °C, és a dir, 0,9 °C per damunt del normal, i va anar especialment càlid en punts del sud i aquest peninsular, zona centre i tots dos arxipèlags. Es va tractar del sisé estiu consecutiu amb temperatures per damunt dels valors normals, i el nové més càlid tant del segle XXI com del total de la sèrie. Nou dels deu estius més càlids de la sèrie s'han registrat en el segle actual, i cinc dels deu amb temperatura mitjana més elevada, en la present dècada.
Durant aquest estiu es van registrar dues onades de calor: la primera d'elles, entre el 25 de juliol i 2 d'agost, va donar lloc a les jornades més càlides de l'estació. El 30 de juliol, a Hondarribia-Malkarroa (Aeroport de Sant Sebastià) es van aconseguir 42,2 °C, la temperatura més elevada d'una sèrie que va arrancar en 1956, mentre que el 2 d'agost Melilla no va baixar dels 31,8 °C, la temperatura mínima més elevada a la Ciutat Autònoma des que hi ha registres. La segona onada de calor va tindre lloc entre el 6 i 10 d'agost, i a Canàries va haver-hi un episodi càlid entre el 25 i 27 d'agost. Aquest últim dia, la temperatura mínima de l'aeroport de Tenerife / Les Marrades va ser de 29 °C, la més alta d'una sèrie que va arrancar en 1941.
Un altre aspecte a destacar és la temperatura de l'aigua de la mar Mediterrània en el nostre entorn, que ha estat al voltant de 0,8 a 0,9 °C per damunt del normal, la qual cosa situa a l'estiu de 2020 com el quart a aigües més càlides des de l'inici dels mesuraments en 1980. Des de llavors, la temperatura de l'aigua de la mar Mediterrània pròxima a les costes espanyoles s'ha incrementat en 1,6 °C.
Quant a les precipitacions, aquestes es van situar entorn dels valors normals, encara que l'estiu va ser humit o molt humit en àrees del nord i aquest peninsular, així com tots dos arxipèlags, i sec en general el sud-oest peninsular, bona part d'Andalusia i Canàries. Les precipitacions registrades van ser irregulars i moltes vegades en forma de ruixats tempestuosos.
Cal destacar l'episodi de tempestes generalitzades de l'11 i 12 d'agost, a causa d'una *DANA. Durant aquest esdeveniment Ciudad Real, amb 28 l/m², i Córdoba, amb 58 l/m², van registrar el seu dia més plujós per a un mes d'agost des que hi ha registres, és a dir des de 1971 i 1959 respectivament, i en el cas de la ciutat andalusa, a més també de tot l'estiu. D'altra banda, una borrasca situada sobre les illes britàniques, inusualment profunda per a l'època estival, va deixar abundants precipitacions a Galícia i Astúries a mitjan mes d'agost.
