elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Mónica Oltra trenca el seu silenci: “Jo continuaré ballant li pese a qui li pese”

Mónica Oltra trenca el seu silenci: “Jo continuaré ballant li pese a qui li pese”
  • L'exvicepresidenta de la Comunitat Valenciana parla per primera vegada en una entrevista a La Sexta i compara el PSOE amb el PP: “Quan el PSOE governa sol es diferencia poc d'aquells governs que hem combatut”

MÉS FOTOS
Mónica Oltra trenca el seu silenci: “Jo continuaré ballant li pese a qui li pese” - (foto 2)

Havia generat molta expectació i no ha defraudat. Mónica Oltra, fins fa uns mesos exvicepresidenta de la Comunitat Valenciana, ha concedit la primera entrevista des que va dimitir després de la imputació pel presumpte encobriment del cas d'abús del seu exmarit a una menor tutelada i ha parlat de la política, els mitjans, la justícia i la relació entre tots ells.

Oltra ha deixat molts titulars però sens dubte els més destacats són sobre el seu futur, en què es veu treballant per al poble, siga o no des de la política: “No renunciaré mai a les meues ambicions polítiques, contribuiré des d'on siga perquè les polítiques per les persones continuen i això ho puc fer des de molts àmbits”.

En aquesta entrevista difosa en prime time i en un moment de màxima expectació, Oltra no ha dubtat a carregar contra el PSOE, partit amb què governa la formació a què representava al Botànic, Compromís. Ho ha fet després de ser preguntada per la seua dimissió i la posició del PSOE en aquell moment d'amenaçar de trencar el pacte del Botànic: “Això hauria sigut la bomba. El PSOE fantasiejava el que era governar tot sol i jo ja sé com de poc es diferencia d'aquells governs que hem combatut”.

Oltra fa sis mesos que està allunyada de la política i dedicant-se a la seua vida personal: “Estic serena però després aquesta serenitat té els seus becs i baixons”. Ha explicat que està a l'atur, té una ajuda de 1.300 euros i que està aprofitant de “coses senzilles” que abans es perdia, com estar amb la seua mare. A més, es planteja apuntar-se a un curs de soldadora.

A l'entrevista realitzada per Gonzo per a Salvados, Oltra ha parlat del PP i de com era la seua relació quan ella estava a l'oposició: “Ser valencià era sinònim de votar el PP però la festa era per a uns quants. Jo no baixava la cara i sempre m'hi vaig enfrontar”, ha dit Oltra recordant les famoses samarretes amb missatges que portava a les Corts.

Precisament en ser preguntada per la imputació entre Camps i la seua, Oltra ha defensat que no té res a veure i que el molesta molt que se li compare amb ells: “Em solivianta molt que em comparen amb els personatges corruptes estos”, ha arribat a dir i ha defensat que la línia ètica no la marquen els tribunals.

Oltra ha repassat moment per moment i missatge per missatge l'esdevenir dels esdeveniments des que el seu exmarit va ser denunciat fins que ella va dimitir i insisteix que no va fer res, ni ella ni els funcionaris imputats. A més, insisteix que no coneixia la investigació i ho compara amb la Conselleria de Sanitat i una operació mèdica: “Quan una operació ix malament i el pacient es queda a la sala de quiròfans el Conseller no s'assabenta igual que el d'Educació no es sencera quan fan fora un xiquet a l'escola. Jo estic a nivell de la gestió que em competeix”.

Oltra acaba l'entrevista parlant del futur i amb un missatge que insisteix al llarg de l'entrevista: “Jo no he fet res. Ni il·lícit, ni moral, ni il·legal, jo vaig actuar amb integritat”. També evita fer autocrítica: “Hi ha autocrítica més gran que dimitir? Devia flagel·lar-me?”.

En un moment de l'entrevista, per cert, preguntada per l'acte de Compromís en què va ballar després d'haver estat imputada dos dies abans, Oltra reconeix que s'ha preguntat moltes vegades sobre aquest moment i arriba a la conclusió que haguera fet el que haguera fet hi hauria hagut comentaris. Per cert, llança un missatge o avís a navegants que es pot llegir entre línies: “Jo continuaré ballant, li pese a qui li pese”.

L'entrevista ha sigut gravada a sa casa i es mostren escenes seues quotidianes com fent el menjar o treballant al seu jardí, això sí, amb una dessuadora reivindicativa que llança un clar missatge final prestat de Miguel Hernández: “No em conforme no: em desespere, com si foera un huracà de lava al presidi d'una ametlla esclava o al penal penjant d'una cadernera”.

Pujar