Carmela Lapeña: "La millor manera de visibilitzar la desigualtat de gènere és a través de la cultura"

El Dia Internacional de la Dona se celebra dimecres que ve 8 de març. Així doncs, en elperiodic.com hem entrevistat la Carmela Lapeña, regidora de Polítiques d'Igualtat a Mislata, per a conéixer en què consisteixen les seues jornades per la igualtat d'enguany, concebudes sota el lema “Amb els dones, cap pas arrere!”. A més, Lapeña ha apuntat que “encara queda molt per fer en aquest àmbit i "les actituds masclistes fan retrocedir a les dones en matèria d'igualtat".

Mislata és una localitat pionera en la defensa de la igualtat de les dones, per què continua sent necessària aquesta lluita 36 anys després de les primeres Jornades de la Dona?

Continua sent necessària perquè la igualtat real encara no s'ha aconseguit. Per desgràcia, continuem parlant cada mes de febrer de bretxa salarial, de Consells de Direcció en grans empreses amb un percentatge de dones mínim, en definitiva, amb aqueix sostre de cristall tan difícil de trencar.

El programa d'aquestes jornades està marcat per actes culturals, fins a quin punt pot la cultura provocar un canvi de mentalitat en la societat per a fer-la més igualitària?

La cultura, com repeteix fins a l'avorriment el nostre alcalde, Carlos Fernández Bielsa, és llibertat. Per això, quan parlem de llibertat també es fa referència a la llibertat de pensament. Són necessàries iniciatives culturals de sensibilització en igualtat de gènere, tallers de diversitat familiar i sexual, actes en condemna ferma de la violència masclista perquè el que no es veu no existeix. És necessari fer evidents les diferències i les desigualtats per a combatre-les i la millor manera de visibilitzar-les és a través de la cultura, i la millor manera de combatre-les és a través de la llibertat.

Quins actes de la programació destacaria?

Destacaria sobretot la col·laboració de les associacions de dones de Mislata en la programació de les XXXVI Jornades de la Dona de Mislata. Si em demana que trie, totes les activitats estan pensades i planificades perquè tinguen una finalitat específica: activitats esportives, exposicions, presentació de llibres, teatre, música, visita cultural etc, per tant, no els destaque cap sinó el conjunt de totes en el marc de les jornades.

Com a regidora d'Igualtat, a quin sector considera que li queda més camí per recórrer per a ser igualitari i en quin creu que s'ha avançat més?

És evident que hi ha determinades professions que encara hui dia es troben o molt masculinitzades o per contra, molt feminitzades. Ens queda molta faena per fer. Com a administració pública hem de fer una gran faena en aqueix sentit. Mislata en les seues clàusules socials que aplica en la contractació pública exigeix que determinats llocs de treball ho exercisquen dones. Segons aquesta necessitat, formem un grup de dones de Mislata en obra de paleta. El nostre treball ha d'anar en aquesta línia.

Com és el treball de la Regidoria en aquesta àrea al llarg de tot l'any?

El treball de la Regidoria d'Igualtat i Diversitat és molt dispar. Les nostres línies d'actuació es basen en tot el que estipula l'I Pla d'Igualtat de Mislata amb tots els seus eixos d'actuació: igualtat, diversitat, violència masclista, associacionisme, tallers, punt violeta, formació en centres escolars i instituts, etc.

Creu que les noves generacions són més masclistes que les anteriors?

Les noves generacions tenen a la seua mà moltíssims més mecanismes per a ser el que vulguen ser. A partir d'aquesta idea, podran exercir més mecanismes de control, podran estar més informats, però també més desinformats. El que vull dir és que jo confie en la nostra gent jove i en la manera que tindran de resoldre que dones i homes som iguals en drets i també en obligacions. Tenim unes estupendes generacions futures, que són les millors formades de la nostra història, i com he dit anteriorment la cultura ens fa lliures.

Penses que la “llei del sol sí que és sí que” fa retrocedir a les dones en matèria d'igualtat i les desprotegeix dels seus agressors?

El que fa retrocedir a les dones en matèria d'igualtat són les actituds dels homes masclistes. Les lleis no poden ni deuen estar mai en contra de nosaltres en una societat avançada i plural com la nostra. Qualsevol opinió més específica sobre aquest tema la deixe en mans dels i les juristes que són les persones preparades per a fer-ho.

Quin missatge llançaria als lectors d'elperiodic.com perquè se sumen a la causa?

Que una societat de futur que visca el present de manera oberta, democràtica, plural i avançada no pot deixar arrere a la meitat de la població mundial. La igualtat de gènere ha de ser real i urgent.