Mazón mostra el seu compromís per la defensa de l’agricultura com a vertader senyal d’identitat de la Comunitat Valenciana
Aposta per la reciprocitat en les exigències europees, la cultura del transvasament, els “impostos zero” al camp, l'ús equilibrat de fertilitzants i la renovació de les estructures agràries
Defén l'equilibri entre l'activitat agrària i el medi natural, i mostra la seua preocupació per les pressions que rep el sector agrari en ser assenyalat com a enemic del medi ambient
Reitera la necessitat que l'aigua siga “un dels elements irrenunciables d'un pacte de totes les forces polítiques”
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha mostrat el seu “absolut compromís” per la defensa de l’agricultura com a “vertader senyal d’identitat” de la Comunitat Valenciana.
Així s’ha pronunciat durant la clausura de la II Trobada Internacional Renowagro, que ha tingut lloc a València sota el títol ‘Recursos renovables per a la sostenibilitat del sector agroalimentari’, en la qual han participat un miler de persones entre productors, investigadors, distribuïdors, estudiants i agricultors.
Carlos Mazón ha defés la reciprocitat de les exigències europees entre productes valencians i els procedents d’altres països, i la cultura del transvasament de recursos hídrics com a “exemple de l’ecologisme real, la vida, la sostenibilitat i el futur”.
Sobre este últim aspecte, el president ha reiterat la necessitat que l’aigua siga “un dels elements irrenunciables d’un pacte de totes les forces polítiques per a avançar en uns acords comuns, al marge d’altres discrepàncies”, com va proposar esta setmana en les Corts.
Així mateix, ha advocat per l’estratègia d’“impostos zero al camp” i l’eliminació de la fiscalitat a la successió, propiciant el relleu generacional; un ús equilibrat dels fertilitzants, impulsant també l’ús de tractaments biològics, i la renovació de la legislació de les estructures agràries per a millorar la competitivitat del camp.
Equilibri en els usos del territori
En el transcurs de l’acte, el president ha considerat essencial propiciar un equilibri en l’ús del territori que permeta mantindre les activitats econòmiques, com ara l’agricultura, la indústria, el comerç, i aquelles “capdavanteres en l’economia del coneixement”.
Així mateix, ha mostrat la seua preocupació “per les pressions que rep el sector agrari en ser qüestionat permanentment i apuntat com a enemic del medi ambient”, per la qual cosa ha considerat “essencial” continuar apostant per l’eficiència en l’ús de l’aigua, “com sempre s’ha fet, fruit de la necessitat”, i pel desenvolupament “més sostenible” de l’activitat agrària, per a garantir-ne el futur.
El cap del Consell ha assegurat que l’activitat agrària “no pot acabar sent una part residual de la nostra activitat econòmica”, i ha explicat la contribució de l’agricultura per a evitar la desertificació, lluitar contra el canvi climàtic i evitar incendis.
De la mateixa manera, Carlos Mazón ha assenyalat que “un territori que permet un ús intel·ligent dels espais acredita una societat intel·ligent”, per això ha insistit a defendre “una nova consideració del territori, equilibrada i integral”, enfront de l’etapa anterior en la qual “es demonitzava la rajola, es posaven traves a l’ampliació del Port, es considerava el litoral com un espai intocable i s’assumia la desatenció del nostre dèficit hídric en el camp”.
