María Zaragoza: “La cultura proporciona esperança i quan hi ha una guerra és el que vol destruir l'enemic”

Per a María Zaragoza la clau de la Biblioteca de Foc podria ser “la gent que manté la humanitat en temps inhumans”. En elperiodic.com hem entrevistat la guanyadora del Premi Azorín de Novel·la 2022 amb motiu de la presentació de la seua obra i com a homenatge i celebració del Dia del Llibre.

Com va sorgir la idea de crear aquest llibre?

M'interessa molt tot el que és la censura, els llibres prohibits, que alguna vegada han sigut perseguits o considerats maleïts. Llavors tenia la idea de fer una societat secreta que es dedicara a salvar-los i fins i tot tenia el nom que anava a ser la biblioteca invisible, però mai m'havia posat a escriure aqueix relat perquè no tenia una història en la qual col·locar a aqueixa societat secreta.

Llavors em vaig trobar la notícia en l'hemeroteca de la crema de llibres amb la qual es va celebrar el Dia del Llibre de 1939 al pati de la Universitat Central a Madrid, i a partir d'aqueix moment, ja va començar a sonar en mi el personatge de Tina, que és la protagonista, i vaig sentir molt de prop la seua ràbia i les ganes de salvar aqueixos llibres precisament. I així va ser el germen.

En ell destaques el paper de la dona durant l'època prèvia a la Guerra Civil i tot el seu procés durant el transcurs de la contesa i la seua posició després del conflicte, amb la dictadura, Quin és el balanç que faries d'aqueixos anys per a la dona?

En aqueix moment justament estava començant a fer-se fort el moviment feminista a Espanya, la dona estava en la universitat des de feia poc. Amb l'arribada de la república es va aconseguir el dret al vot, es va aprovar el divorci, estava cada vegada adquirint més drets, i hi havia grups bastant importants de dones que reclamaven l'espai que corresponia a ser la meitat de la població.

Hem de tindre en compte que estem parlant d'un país que tenia a la meitat de la seua població analfabeta i dins d'aqueixa meitat, la majoria eren dones. Llavors també hi havia molts moviments d'alfabetització perquè les dones aprengueren a llegir i escriure i es cultivaren.

Quan semblava que les coses començaven a millorar, esclata la Guerra Civil, la dona té una participació activa dins de la vida social i de la guerra, la part real que jo conte en la història, és la de les bibliotecàries que, primer van modernitzar les biblioteques abans de la guerra, i durant, portant les biblioteques als fronts i salvaguardant la cultura dins de la junta de salvament del tresor.

Quan Franco guanya la guerra tot això s'acaba i el més característic, és que el primer que fa és anul·lar els divorcis que s'havien aprovat durant la república, i la gent que potser portava cinc anys divorciada de sobte tornava a estar casat. Això crec que va ser un salt arrere molt gran i crec que ens ha de fer reflexionar sobre el ràpid que es poden perdre els drets que s'estan adquirint.

A més, està capitanejada per personatges femenins amb molta força, Com ha sigut donar-los vida a totes elles?

Per a mi no hi ha diferència de força entre un personatge femení o masculí, al final crec que les grans històries són les històries de gent normal i corrent que acaba fent coses extraordinàries, i d'això és del que va. En aquest cas, són dones, i a mi m'interessa que ho siguen per moltes coses. Entre elles, reivindique les històries d'amistat entre dones, i aquesta és una història de dones que es fan amigues i s'ajuden entre elles, a part d'amor a la cultura o als llibres, ací és molt important que les dones són amigues i parlen de moltes coses a més dels homes, que sembla que és l'únic tema del qual parlen les dones quan estan representades en la ficció. Estan infrarepresentades i és molt important representar-les.

I en general, de tots els personatges que apareixen en la novel·la quin seria el teu favorit?

És difícil, però crec que el Comte Duc. És un personatge que té moltíssimes capes, que és una constant al llarg de la novel·la i crec que m'ha quedat molt bé. Dic que és el meu favorit no perquè estiga d'acord amb ell, per a res, de fet, en aquesta història exerceix de vilà, però és un personatge prou complet com perquè si les circumstàncies hagueren sigut unes altres podria haver sigut un heroi i això m'interessa.

A vegades els personatges, per les circumstàncies en les quals viuen o bé pel que han hagut d'aprendre o els ha passat la vida, gana la part dolenta o la bona. Si haguera nascut en una altra família, o si no la seua haguera barallat amb Raig de Lluna potser haguera sigut un dels herois.

I els soldats dels llibres, totes aqueixes persones invisibles que van lluitar per protegir el patrimoni Què representen per a tu, i per què vas decidir posar en valor i descobrir el seu treball?

Em sembla molt significatiu que hi haja gent que distingisca l'important de l'urgent. Òbviament en un conflicte bèl·lic l'urgent és posar fora de perill a les persones, però posar fora de perill el patrimoni és important perquè és el que ens fa conéixer el passat per a intentar no cometre els mateixos errors en el futur, la qual cosa ens fa tindre pensament crític i el que alimenta la nostra esperança i les nostres il·lusions, l'art i el creatiu cura l'esperit.

Que en circumstàncies tan terribles hi haja gent que siga capaç de jugar-se el tipus per a salvar això perquè potser no és urgent però sí que és important, em sembla admirable. En el cas concret del patrimoni bibliogràfic espanyol, és que no s'ha parlat pràcticament res dels bibliotecaris i no se sap res d'ells.

Una vegada que va acabar la guerra tot el salvament artístic i bibliogràfic, per al relligue dels vencedors no era un salvament sinó un espoli, amb la qual cosa, les persones que van participar d'aqueix salvament havien de ser d'alguna forma esborrades. Tota la part artística s'ha posat una mica més en valor, però molt poc sobre els llibres i per a mi era important.

També a través de les teues paraules podem imaginar la vida de personatges il·lustres com García Lorca o María de Maeztu, com va ser posar-te en la seua pell i plasmar-los a través de les teues lletres?

Va ser bastant divertit, perquè al final és gent de la qual tenim moltíssima informació, que és senzill accedir a coses sobre la seua vida o la seua història. El que jo he projectat és en el que aqueixes històries s'han convertit en passar per mi, llavors em resultava molt interessant introduir-los en la part més fictícia de la novel·la, la de la biblioteca invisible, que és la societat secreta que es dedica a salvar els llibres que està absolutament inventada, però està plena de personatges perfectament recognoscibles.

Entre els temes principals està la llibertat, però també l'amistat, l'amor, la mort i l'horror de les guerres, que potser amb la situació d'Ucraïna en aquests moments podem imaginar-nos una mica més el que sentien els personatges del llibre com ha sigut donar-los forma a tots aquests temes en la novel·la?

Al final, en anar fent créixer als personatges i posar-los en aqueixes situacions, gràcies a tot el que jo he llegit referent a l'època, la qual cosa m'han comentat o fins i tot el que històries de familiars que t'han comptat d'aqueixa època i que tenen una mica de fabulació, com tot el que passa en el boca a boca.

Quan poses a tots els personatges en una situació i els dones unes coordenades i els deixes actuar, comencen a créixer per ells mateixos i a relacionar-se entre ells, i totes aqueixes relacions tenen una importància que està interrelacionada amb l'acció principal, que és el salvament dels llibres. L'estimar la cultura i estimar a algú que et vol lliure, al final és el mateix, en la novel·la arriba un moment en el qual la protagonista diu que li resulta curiós que Carlos la vulga lliure perquè és la forma de llibertat que ella ha triat.

Fas un recorregut molt precís pel desenvolupament de la Guerra Civil, especialment a Madrid, com ha sigut tot el procés de documentació?

Molt llarg, i molt divertit, d'una banda, perquè eren uns anys molt interessants i també d'altra banda, molt dur, perquè algunes de les històries que jo he contat en la novel·la, fins i tot, en les quals he llegit però no he pogut traure, han sigut terribles i m'han tingut molt ocupada durant cinc anys.

Per sort, he comptat amb gent absolutament increïble que m'ha ajudat molt, sobretot bibliotecaris i arxivers que m'han tirat una mà cada vegada que els he necessitats i als quals estic molt agraïda.

També recorres escenaris màgics com la Biblioteca Nacional, la Universitat Central, els túnels de Madrid o la Casa de les 7 Ximeneres, i per descomptat la Biblioteca Invisible com ha sigut la recreació d'aqueixos llocs, alguns d'ells imaginaris i molts reals?

La majoria són reals i a més es poden visitar, llavors tampoc era tan complicat fer-se una idea, reconstruint entre anar a veure-ho i buscar imatges de com era en l'època. A vegades hi ha coses curioses, perquè la Biblioteca Nacional s'ha reformat diverses vegades des d'aqueixa època fins ara, llavors quan jo necessitava saber on estaven situades unes certes coses molt concretes calia buscar un pla, i era molt entretingut.

Realment l'únic lloc que és absolutament fantàstic és el depòsit de la biblioteca invisible, que sapiem, potser hi ha algun en alguna part, perquè en aquest llibre hem descobert coses molt interessants i molt rares com a biblioteques tapiades en diferents llocs que podrien haver sigut perfectament d'aqueixa societat secreta que jo m'havia inventat.

Què tenen els llibres, la cultura, que sempre es volen destruir en les guerres?

Crec que dues coses fonamentals: la primera, que els guanyadors sempre volen contar la història a la seua manera, i llavors qualsevol versió alternativa pot resultar perillosa, i el problema dels llibres és que dins d'ells està tot. I d'altra banda, que la cultura sempre proporciona esperança i quan hi ha una guerra és el que vol destruir l'enemic.

I per a finalitzar, què els diries als lectors d'elperiodic.com perquè s'animen a llegir La biblioteca de foc?

Els diria que és una aventura en la qual la cultura és molt important. També és molt important l'amistat i la gent que manté la humanitat en temps inhumans, crec que això és la clau de la novel·la.