L'odissea de tornar a València des de la capital en ple temporal de neu

Si el 2020 ens havia posat a prova pels seus inesperats contratemps, sembla que l'inici del 2021 no es queda lluny.

Tan sols set dies havien transcorregut del 2021 quan una borrasca amb un nom peculiar, Filomena, va arribar a Espanya per a tornar a posar-nos al límit.

Qui escriu aquest article, un servidor, ha patit també les conseqüències d'aquest temporal de neu històric i quasi inèdit per a una immensa majoria.

El dia 7 de gener, coincidint amb l'inici dels efectes de Filomena, un motiu justificat feia que emprenguera el camí a Madrid per carretera. Sí, Madrid, just la ciutat on majors i més durs efectes ha causat el temporal de neu, però és el que tenen els vols internacionals des de la capital d'Espanya.

A escassos quilòmetres de València ja ens trobàvem amb la presència de neu, que ens va acompanyar sense interrupció fins pràcticament la volta a casa.

Conforme transcorrien els quilòmetres pitjor semblant anava agafant la carretera, on s'apreciaven grans zones de neu i de gel en el voral i en les zones laterals.

Cert és que, fins al moment, les vies es trobaven en bon estat i era suficient amb l'habitual concentració al volant, res fora del comú per a com pintava el temporal.

Això fins a aqueix concret moment, perquè a poc a poc i malgrat ser al matí, l'aspecte del cel i de la boira ens feia pensar que portàvem hores conduint com si la nostra destinació fora Galícia en comptes de Madrid.

Per cert, sense rastre de ni un sol control policial a l'eixida del territori valencià, tenint en compte que la Comunitat Valenciana es troba perimetralment tancada i les autoritats, en teoria, controlen qui entra i qui ix per la desfavorable evolució de la pandèmia del Coronavirus.

Amb la neu com a fidel companya de viatge fins a la capital, no va haver-hi contratemps rellevants, encara que sí la sorpresa de trepitjar el sòl del centre de Madrid i veure que la neu seguia i que tots els carrers estaven repletes d'un color blanc amb el qual abellia de tot menys baixar-se del cotxe amb la calefacció.

Encara que aqueix lleu pensament que arribaríem als carrers més cèntrics de Madrid sense neu ja s'havia diluït, la realitat era que els flocs anaven sent cada vegada més gran, el fred més intens i les previsions poc encoratjadores en les hores següents.

La seua part bonica també estava, viure des de dins una nevada històrica té el seu punt per al record i per a la galeria de fotos del mòbil.

Segon dia d’aventura

Fins ací la normalitat regnava en el viatge, encara que tot es complicava després d'un bonic comiat en l'aeroport en les primeres hores del dia 8 i haver d'encarar una volta a València sol i amb els efectes de Filomena en ple apogeu.

A primera hora del matí en el mòbil només entraven anomenades per a valorar si podia tornar o no i les pàgines oficials per a conéixer en temps real l'estat de les carreteres. Avisat estava de com s'anava a posar tot, però el viatge era necessari.

Esperar un dia i una nit més en la capital hauria sigut una de les opcions viables, de no ser perquè les previsions meteorològiques indicaven que això seria el pitjor sabent que just a partir del migdia del 8 de gener i els dies següents la neu anava a deixar-ho tot impracticable.

Sense estar molt convençut, la decisió va ser eixir al voltant de les 11 del matí, encara que entrava dins de les possibilitats reals que Filomena m'obligara a desviar-me en algun dels pobles pròxims a la carretera A3 i esperar que amainara.

La neu ho dificulta tot, encara que el gel era la major preocupació al volant.

Vaig trobar diversos trams llargs de gel i neu acumulada, tant que bastants quilòmetres va tocar fer-los en fila d'un i a un màxim de 60 quilòmetres per hora. El carril de l'esquerra no existia en moltes zones, estava totalment tapat per la neu i avançar per ell era quasi com entrar en zona de patinatge.

En aquest viatge de tornada no tenia copilot, encara que sí l'acompanyament de la neu incessant en tot moment, fins pràcticament uns 60 quilòmetres de València.

Malgrat els trams de dificultats per la neu i el gel, les cadenes no van ser necessàries, la precaució, la baixa velocitat i les distàncies amb els altres vehicles feien que la conducció no fora del tot extrema. Fins i tot en certs trams l'anar només per l'A3 em va permetre gaudir, en certa manera, de conduir.

Encara que els treballadors de les gasolineres no donaven crèdit en dir que venia de Madrid i anava a València per la complexitat de l'estat de les carreteres, el no necessitar les cadenes i la nul·la presència policial em tranquil·litzava per a seguir sense problemes. Això suposava que la cosa no empitjorava i que arribaria a destinació.

Entre en la Comunitat Valenciana i a uns 60 quilòmetres de la capital valenciana deixa d'acompanyar-me la neu, que dona pas a una intensa pluja que disminueix la meua preocupació al volant perquè a això sí que estem acostumats en aquesta zona.

Per cert, sense rastre d'un sol control tampoc a la volta de Madrid, vaig entrar en la Comunitat sense cap control policial que em demanara el motiu justificat i argumentat del meu viatge. Passe qui vulga, vaig pensar.

L'odissea del temporal de neu i gel portat per Filomena em va deixar una experiència interessant al volant, tant a Madrid com en la carretera, a més de comprovar que a pesar que ens insisteixen que la Comunitat Valenciana roman tancada perimetralment els controls policials brillen per la seua absència.

Això sí, a bou passat i ja en territori valencià em queda comprovat que si arribe a esperar dues hores més a eixir de la capital d'Espanya, hui no podria estar escrivint això i molt probablement la meua volta s'haguera posposat com a mínim fins demà o passat.

Cert és que sembla que amb el pas de Filomena la pandèmia del Coronavirus ha quedat com en un segon termini, just quan ens trobem en un dels pitjors moments des que va irrompre en les nostres vides.