L’Estat ha gastat en els últims anys 126 milions d’euros de diners públics en patrimoni religiós tan sols amb el 1,5% cultural, segons Compromís
“Una quantitat escandalosa de diners públics de tots s'inverteix anualment en arquitectura religiosa i s’explota sense que es regule o limite el cobrament de les entrades”, denúncia el senador Carles Mulet
Sis euros per persona per a veure la Catedral de Lugo; 7 la de Cadis, 12 per contemplar la de Santiago, 5,5 per la de Conca, 8 per veure el calze sagrat de la Catedral de València, 9 per visitar el monestir de Vallbona de les Monges o 12 per la visita a la Catedral i Giralda de Sevilla. Una audioguia pot costar perfectament 5 euros addicionals en aquests llocs. Un no parar per contemplar un patrimoni rehabilitat i mantingut amb diners públics, de tots. A tenor de la informació que ha fet pública Compromís, s'han invertit més de 126 milions d'euros en els últims 20 anys tan sols en el programa del 1,5% cultural, al que caldria afegir molts altres milions procedents d'altres administracions (locals, provincials, comarcals, autonòmiques i estatals).
El Govern ha assenyalat en una resposta parlamentària al portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, que els fons de ministeris com els de Cultura i Foment que han rebut aquests edificis religiosos de tota Espanya per a la conservació del patrimoni cultural, han sigut principalment a través del denominat 1,5%. La coalició va plantejar aquesta iniciativa després de veure com es cobren tarifes gens accessibles per visitar monuments religiosos adscrits a l'Església Catòlica que han rebut substancioses quantitats econòmiques per a la reparació, reconstrucció i reformes d'aquests béns.
“El més lògic”, assenyala Mulet “seria que després d'haver rebut diners públics no es cobrara una entrada per visitar aquests béns, més enllà d'una quantitat simbòlica, ja que s'està limitant l'accés a la cultura dels ciutadans i donant quantiosos negocis, a vegades, a empreses privades o institucions que després asseguren no disposar de diners per a mantindre el patrimoni. Per contra, l'accés a temples i convents s'està convertint de vegades en una activitat ben rendible per les quals passen anualment milions de persones i que haurien d'estar més condicionades”. La veritat és que les bases reguladores no recullen cap condició o limitació relacionada amb el cobrament d'entrades. “Amb açò el Govern legitima que l'Església estiga fent negoci amb la venda d'entrades i estem parlant de molts milions que anualment es destinen a aquesta finalitat, quan en altres llocs d'Europa l'Estat és titular dels béns sobre els quals inverteix i posteriorment manté i explota, la qual cosa és molt diferent del que ocorre en l'Estat espanyol”.
Notables diferències entre CCAA
De l'anàlisi de la informació facilitada pel Govern es constata l'existència de comunitats autònomes més beneficiades que unes altres, ja siga per l'absència d'infraestructures amb les quals optar al finançament d'obres per a la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural o a no resultar ben puntuades en els procediments de concurrència competitiva del 1,5% cultural.
