Josep Lacreu: “Les llengües no ens han de separar sinó unir”

Josep Lacreu és Cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Darrere d'este càrrec institucional s'amaga un apassionat de la llengua valenciana, un pioner que va crear el programa Salt fa ara vint anys i un burjassoter amb 35 anys treballant per la llengua valenciana.

Elperiodic.com ha pogut entrevistar este economista que un dia va decidir deixar els números i ficar-se de ple en el món de les lletres. Esta ha sigut sempre la seua passió -arribant a fer classes de valencià als seus llavors professors d'Economia-, i així ens ho transmet en esta entrevista en la qual hem après molt sobre el passat, el present i el futur del valencià.

Quin és la situació que viu actualment el valencià?

Les llengües són complexes des del punt de vista social. En el cas del valencià hem tingut un problema històric perquè ha estat relegada durant molt de temps a l'àmbit col·loquial, i ha estat exclòs de la literatura o els mitjans de comunicació. Ara ens trobem que en gran part ja s'han superat eixes restriccions, i que s'editen molts més llibres en valencià que en tota la història de la llengua. De fet, en els últims quaranta anys s'han publicat més llibres que en els últims cinc segles.

A més, ens trobem una societat en la qual conviuen les dues llengües i la clau està a gestionar esta realitat intentant trobar una convivència harmònica. Per a aconseguir açò la via és l'escola i l'ensenyament en respecte.

Vostè porta en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua des dels seus orígens. Explique'ns quin és el paper de la institució.

El paper de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, segons establix la seua pròpia Llei de Creació, és fixar la normativa lingüística del valencià. Però, més enllà d’este objectiu bàsic, l’Acadèmia es va crear sobretot per a superar el conflicte lingüístic, fent que tots els valencians se sentiren còmodes usant un valencià correcte i genuí. L’Acadèmia, en gran part, ja ha fet la seua faena -almenys, la part més important-, i ara és fonamental que des de les institucions públiques posen en pràctica els acords d’esta institució. S’han revisat moltes paraules que havien estat injustament relegades i se’ls ha concedit el prestigi que els corresponia. 

A què es refereix amb relegades?

Vull dir que moltes paraules habituals dels valencians que hem dit sempre s’han considerat errònies sense que hi haja raons filològiques de pes per a  tractar-les com a errònies. Hem de canviar els nostres esquemes de valoració i aprendre a valorar com cal la nostra riquesa lèxica.

Quins exemples de paraules hi ha amb esta situació?

N’hi ha moltes, però per dir-ne alguna puc comentar per exemple la paraula 'faena'. Sovint s’ha considerat un castellanisme sense motiu; esta forma és realment més antiga que ‘feina’, i de fet és el castellà qui l'agafa del valencià. El mateix passa amb 'vacacions', que també és més antiga que 'vacances', però que pel simple paregut amb la forma castellana s'ha considerat un castellanisme sense raó. Igual pot dir-se de ‘servici’ i ‘servei’. Són uns pocs exemples que posen de manifest com el prejuí dels mateixos valencians respecte a les pròpies paraules ha fet que sovint pensem que parlem malament la pròpia llengua. Podem cometre errors, clar que sí, com en qualsevol llengua; però no hem de tindre una prevenció sistemàtica respecte al que diem. Això no té sentit. Els valencians que han aprés la llengua per via oral transmesa de generació en generació parlen un valencià que fa goig sentir-lo. Hem de sentir-nos orgullosos de tots ells, que són els que han mantingut la vitalitat de la llengua.

Com juga l'AVL en estos casos?

L'Acadèmia sempre ha acceptat la variació lingüística com un mitjà d’integració social, procurant que tots els valencians se senten integrats, però donant prioritat, això sí, a les formes genuïnes més generals del valencià. La veritat és que lingüísticament no té molt de sentit que un mitjà de comunicació, i menys encara institució pública, use paraules pròpies d'altres àrees del domini lingüístic pensant-se que són més adequades per als registres formals. És un enorme prejuí que es projecta negativament en la confiança que han de tindre els parlants per a usar la llengua desacomplexadament. Al cap i a la fi, les paraules més adequades són aquelles que ens permeten complir el fi fonamental de la llengua, que és establir una comunicació fluida i eficaç amb els nostres interlocutors.

En la situació lingüística actual, quin paper juga la institució?

L'Acadèmia no pot alterar una realitat social complexa però sí que pot ajudar a despolititzar la llengua, que és, al cap i a la fi, l'objectiu amb què es va crear. L'AVL naix per a intentar superar el conflicte lingüístic i que tots els valencians es troben còmodes parlant la pròpia llengua, i jo crec que ha complit correctament este objectiu. Persones que abans tenien plantejaments molt distants ara no tenen cap problema per a treballar colze a colze amb total complicitat. La llengua d’una institució, i del conjunt de la societat, no pot variar segons el partit que governe en cada moment. Seria important que la normalitat que s’ha aconseguit en el si de l’AVL es trasllade al conjunt de la societat.

És el 9 d'Octubre un exemple clar d'este consens?

El dia de la Comunitat Valenciana és una festa que es va crear per a escenificar una unió entre tots els valencians. Crec que és bo reforçar esta idea de comunió entre tots els valencians al voltant de projectes compartits i aparcar aquelles altres qüestions que generen divergències. Les llengües no ens han de separar sinó unir. Hem de ser capaços de saber apreciar el valor de la nostra llengua com a part del nostre patrimoni comú.

Quin creu que ha de ser el futur del valencià?

Créixer en harmonia i que aquells que opten pel valencià tinguen accés a una administració, uns mitjans de comunicació i unes empreses que els parlen en valencià, sense que açò implique de cap manera excloure el castellà. Crec que la confrontació lingüística no és bona socialment, i és especialment perjudicial per al valencià, que és la llengua més dèbil. Siga quina siga la llengua de cada u, qualsevol valencià ha de poder sentir-se còmode entrant a qualsevol espai social, siga públic o privat.

Porta vostè molts anys estudiant i analitzant el valencià. S'haurà trobat amb situacions totalment noves, no?

Sí, per descomptat. El Salt, per exemple, va ser un projecte pioner, ja que no hi havia cap programa informàtic de traducció a Espanya. Jo vaig veure a començaments dels anys huitanta que hi havia traductors d'anglés a espanyol, i vaig pensar que podria resultar-nos molt útil tindre un recurs semblant per al valencià. Llavors els desenvolupadors informàtics estaven als Estats Units. A Espanya no hi havia empreses que es dedicaren al desenvolupament de programari informàtic de traducció. Mirant-ho amb distància, recorde, per exemple, una vegada que em van convidar a fer una conferència sobre traducció automàtica a la Universitat Jaume I de Castelló que a alguns alumnes els estranyava que el projecte fóra valencià en lloc de català. No s’acabaven de creure que els valencians poguérem ser pioners en este camp.

I mirant en esta distància que comenta, quina valoració fa?

Bé, hi ha dos plans de valoració. Un personal, en el qual em sent afortunat d'haver viscut professionalment en un àmbit que ha sigut la meua passió. El treball ens genera moltes oportunitats de creació que, si sabem portar-les a terme adequadament, ens enriquixen personalment.

Açò en el plànol personal...

Sí, i fent una valoració social o política, també tinc la satisfacció d’haver estat en contacte amb gent de partits i sensibilitats diferents. Açò m'ha reportat la possibilitat de contrastar les pròpies idees amb persones que inicialment tenien idees diferents, i el contrast sempre enriquix. Però, a més, he pogut constatar que a través del diàleg és possible superar moltes diferències i trobar espais de confluència. Crec que a vegades les diferències ens les creem artificiosament. El respecte i la comprensió és la base per a superar moltes confrontacions entre grups socials. I particularment en el tema de la llengua estic segur que és així.