Javi Navarro, l'alacantí que aspira a guanyar el mundial de carreres d'obstacles

Javi Navarro és esportista de carreres d'obstacles o OCR’s. Porta diversos anys practicant aquest esport i als seus 36 anys s'ha classificat en la seua categoria per a representar a Espanya en el mundial de Bèlgica. El calpí combina els seus entrenaments i carreres amb el seu ofici, assessor fiscal. Entrena tots els dies per a poder traure el millor rendiment i tindre la resistència que es requereix en aquest complet esport.
 
Les carreres d'obstacles o OCR’s és un esport relativament nou a Espanya, Com li explicaries de què tracta a algú que no el coneix?
Les carreres d'obstacles són un esport de resistència, principalment. Però sí que és veritat, que també requereix d'habilitat, força i destresa. Perquè a part de córrer, cal saltar, reptar, portar càrregues, arrossegar qualsevol cosa de pes o grimpar. Es tracta d'un esport molt complet.
 
Quins diries que han de ser les qualitats per a practicar-ho?
La resistència, sobretot, perquè cal córrer. Després, la força pel tema de les càrregues i arrossegaments. Després, la destresa combinada amb la força perquè hi ha obstacles en els quals aquestes en suspensió, carregant amb el teu propi pes i has de passar-ho sense tocar el sòl. També hi ha alguns obstacles d'equilibri. A més, hi ha carreres que et posen al límit, tant física com psíquicament, perquè moltes carreres es fan per la muntanya i es fan dures, ja que, damunt et fan carregar amb una cosa pesada.
 
Quant temps portes practicant aquest esport?
Jo vaig començar quasi a la fi de 2015. A inicis d'aqueix any van començar a haver-hi carreres a Espanya i a finals va ser quan vaig començar jo. D'octubre a desembre vaig fer com tres o quatre carreres.
 
Quin ha sigut la carrera més complicada a la qual t'has enfrontat?
Jo crec que la més complicada que he fet, per la duresa i pel llarga que era, va ser la de l'europeu de 2017 a Holanda. Perquè va ser una carrera de 15 quilòmetres amb 50 obstacles. La dificultat va ser que plovia i això sempre ho complica, ja que, hi ha més fang i et pots esvarar més fàcilment. Has de fer més força i, per tant, aqueix cumulo de coses va fer que aqueixa anara de les més dures que he fet.
 
Quantes competicions hi ha de carreres d'obstacles?
Pel que fa a la lliga nacional, tots els caps de setmana sol haver-hi una per tota Espanya. A part, hi ha altres carreres que són les que classifiquen per a optar a la plaça del mundial, de les quals, des de principi d'any fins ara han fet cinc.

 
Hi ha carreres durant tot l'any, Què prefereixes les carreres a l'hivern o a l'estiu?
Jo preferisc carreres amb més caloreta que amb fred. Perquè amb fred, sobretot les mans, a l'hora d'agarrar-se als obstacles poden patir més.
 
On realitzes els entrenos?
Ho faig de dues maneres. D'una banda, a mi m'agrada la calistenia, que la final és treballar amb el teu propi cos. I, d'altra banda, vaig a un centre en Novelda, en el qual tenen estructures amb obstacles que simulen el que et trobes en una carrera. Cada quinze dies vaig allí una vesprada i practique el que és la tècnica d'obstacles.
 
L'Olympus Race d'Andorra és la carrera que t'ha donat la passada al mundial, com vas viure aquesta carrera?
Realment jo sabia que aquesta carrera era complicada, per la qual cosa vaig arribar sense pressió. Vaig anar a veure si l'aconseguia, a fer la meua carrera perquè sabia que anava a ser dura. Van ser quasi 15 quilòmetres amb 800 metres de desnivell positiu. D'aquests, en els primers 3 quilòmetres ja pujaves 600. Una vegada va passar aquesta pujada dura vaig voler competir una mica més i anar per totes.
 
A quina classe d'obstacles et va tocar enfrontar-te?
En aquesta carrera hi havia uns 35 obstacles. Alguns eren naturals, com travessar el riu. I, després hi ha uns altres que t'imposen, com per exemple, la xarxa o penjar-te d'unes fustes en les quals la mà cap molt justa. I, al final de la carrera, solen haver-hi combinacions d'obstacles.
 
Com afrontes el primer mundial de carreres d'obstacles?
Estic molt motivat. Aquests dos mesos que queden a entrenar de gom a gom i ,sobretot, córrer. Cal entrenar duro per a arribar en les millors condicions possibles.

 
Al mundial a Bèlgica eres l'únic de la Comunitat Valenciana que assistirà?
De la meua categoria, 35-39, hi ha altres tres xics de la Comunitat. També hi ha un altre xic que és una mica més jove.
 
Com et prepararàs per al mundial durant aquests dos mesos?
Jo el que solc fer a la setmana és quatre dies de carrera, dues de força i dos dies de suspensió, que solc combinar-los amb els dies de carrera.
 
Quin tipus de dieta segueixes per a estar en forma?
Jo el que faig és seguir una dieta basada en plantes. No soc vegà com a tal, sí que ho vaig ser una temporada, però ara mateix no. A casa solc menjar un 90% vegà, però al final la dieta que seguisc és fruita, verdura, llegums, fruita seca, llavors i cereals, això és la base. No solc menjar ni carn ni peix.
 
Com portaves el veganisme amb el tema de l'esport?
Realment, no vaig notar diferència. Molts esportistes segueixen una dieta vegana. No afecta el rendiment, fins i tot, crec que el millora. Però això depén de cadascun. A mi la veritat que m'agrada.
 
Com compagines la teua vida amb l'activitat física que requereix aquest esport?
La veritat que ho tinc fàcil. Treball en una oficina, llavors quan acabe tinc el meu temps lliure. Els caps de setmana puc viatjar i anar a les carreres. I, per a entrenar, o m'alce més primerenc i vaig abans d'anar a treballar o si no quan isc de l'oficina.
 
La competitivitat en la carrera d'obstacles és molt gran què creus que és el més important per a poder arribar lluny en aquest esport?
El més important és córrer. Perquè, al final, no deixa de ser una carrera i el més ràpid gana. El que té de bo aquestes carreres és que no sempre guanya el més ràpid, ja que, estan els obstacles. El més ràpid té més probabilitat, però a final has de passar una sèrie d'obstacles que si no els feixos pots penalitzar i el que has guanyat corrent el pots perdre. Per això, cal ser bastant complet.
 
Quins són els principals objectius que tens dins d'aquest món?
Jo separe en dos la temporada. De gener a juny i de setembre a desembre. El principal objectiu que tenia era aconseguir la classificació al mundial. El següent objectiu és preparar el mundial per a arribar tan bé com siga possible. I, més tard, casualitat que el campionat autonòmic, també és setembre a Sagunt, així que, preparar-ho també. Aquests serien els objectius a curt termini.