Les imprudències es paguen amb la vida: usar el sentit comú és clau per a no ofegar-se a l'estiu
Enguany ja són onze les persones que han mort a les platges i piscines valencianes, només sis en tot just 48 hores
Tràgic cap de setmana a les platges i piscines de la Comunitat Valenciana amb sis persones que han perdut la vida en tot just 48 hores de diferència.
Les platges de Gandia, Benissa, El Perellonet (València), Alcossebre i Xilxes, i un sisé ofegat en una piscina de Sant Joan a Alacant han sigut les poblacions que s'han tenyit de dol.
No obstant això, aquest estiu ja són onze els ofegats a les platges i piscines de la Comunitat Valenciana, segons el doctor Rafael Romero, del Servei d'Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana.
Una imprudència, tindre patologies prèvies o fer cas omís dels advertiments dels serveis de socorrisme poden acabar en tragèdia.
Des de Creu Roja València, el responsable provincial de platges, Mario Saiz, ha explicat que la majoria de les persones ofegades en el litoral es tracta de gent d'avançada edat amb patologies prèvies. “En molts dels rescats, es tracta de persones que han tingut problemes previs a l'ofegament, com un infart dins de l'aigua i això els porta a ofegar-se”, ha indicat.
Encara que la gran majoria de les persones que perden la vida en l'aigua són gent d'avançada edat, els serveis de salvament i els sanitaris s'enfronten a rescat de xiquets i adolescents, moltes vegades per “negligències dels adults” que moltes vegades perden de vista als xiquets. I, en aquests casos, un segon pot ser crucial.
Saiz explica que Creu Roja intervé en uns deu rescats al mes a les platges valencianes, però tot això depén de l'afluència de banyistes i de si són zones més o menys concorregudes. Habitualment a les platges amb més gent, existeix servei de salvament que permet atendre amb major rapidesa. No obstant això, en platges menys concorregudes o allunyades, és on s'ofega més gent al no haver-hi ningú que puga donar la veu d'alarma.
Per això, des de Creu Roja recomanen no entrar a la mar amb bandera roja i que no arribe a la cintura si hi ha bandera groga perquè els corrents poden arrossegar cap a dintre i és necessari activar els rescats.
“Quan hi ha bandera groga, els socorristes s'acosten a la riba i adverteixen amb el xiulet perquè els banyistes mantinguen la seguretat a la platja”, explica Saiz.
I encara que en el 99% dels casos, la gent és prudent i ix de l'aigua, “l'última responsabilitat la tenen ells” encara que en alguns casos donen part a l'autoritat perquè atenguen les indicacions dels socorregudes.
I és que, com explica Mario Saiz, moltes vegades la gent no fa cas perquè desconeixen què signifiquen les banderes.
“La situació de l'ofegat és crítica”
Per part seua, Rafael Romero, subdirector de Formació del SESCV (Servei d'Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana), que també ha sigut metge coordinador del CICU i metge del SAMU, ha assegurat que “les situació de l'ofegat és crítica” i moltes vegades és “molt dramàtica” perquè moltes vegades l'ofegat és una persona major i se la troba una altra persona d'edat avançada que passeja per la riba, la qual cosa dificulta traure el cos de l'aigua i la reanimació.
No obstant això, “en xiquets és terrible” perquè en la majoria de les ocasions es dona per la distracció dels familiars.
“Jo mateix he hagut d'assistir per telèfon una RCP -reanimació cardiopulmonar- d'un xiquet per telèfon” i encara que “és difícil que els seus pares es tranquil·litzen” mentre intenten salvar la vida del menor fins a l'arribada dels serveis sanitaris, “al final l'aconsegueixes o hi ha algú a prop que es fa càrrec de la situació”.
El temps és crucial
Fer-se càrrec de l'ofegat amb rapidesa és crucial per a salvar-li la vida. Encara que en moltes ocasions, no se sap el temps que porta aqueixa persona sota l'aigua.
També influeix la temperatura de l'aigua. L'aigua freda pot contribuir als organismes de rescat ja que la temperatura d'aquesta permet conservar l'estat del sistema nerviós central. Per això, brinda més temps a l'atenció de primers auxilis.
En el cas de xiquets, que tenen una capacitat cardíaca més forta, el doctor Rafael Romero explica que els serveis sanitaris poden estar una hora intentant la reanimació. Encara que el correcte és estar 30 minuts, “si és un xiquet, es prolonga més la RCP”, encara que també influeix l'esgotament dels equips. “En el cas dels menors, no tirem la tovallola. Sempre hi ha esperança”.
Per això, aquest metge del Servei d'Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana demana als banyistes que usen el sentit comú, que no es banyen sols i no el facen en hores intempestives.
