On naix el Nadal: Ibi i Onil, bressols de la indústria del joguet
A través del Museu Valencià del Joguet i del Museu de la Nina es poden conéixer els processos de fabricació dels regals favorits dels més xicotets
En aquestes dates, la majoria dels xicotets somia ja amb l'arribada de Papà Noel i els reis Mags carregats amb tots els regals que han demanat a través de les seues cartes. Sens dubte, els joguets són l'element més repetit en cadascuna d'elles. Hi ha qui prefereix nines, cocinitas, cotxes, avions o les figures dels seus personatges favorits. Si alguna cosa tenen en comú és que la majoria d'ells procedeixen del mateix lloc.
Ibi i Onil són el bressol de la indústria joguetera a nivell nacional. De les seues fàbriques ixen milers de joguets a l'any per a fer feliços als xiquets i xiquetes. A Onil van nàixer les arxiconegudes nines de Famosa, aqueixes que es dirigien any rere any al portal de Betlem “per a fer arribar al xiquet el seu afecte i la seua amistat”.
A Ibi, la indústria del joguet ho ha suposat tot per al municipi, durant cent anys aquesta localitat l'ha vista créixer i ha pogut observar com la convertia a nivell nacional en la inconfusible Vila del Joguet.
Sens dubte, un dels símbols més representatius d'Ibi és la Tartana, una peça considerada com el primer joguet fabricat i comercialitzat a principis del segle XX. La fabricació de joguets en el municipi no comptava amb cap mena de tradició prèvia sobre la qual sustentar-se, es deu a una iniciativa particular de la família Payá que treballaven com a llauners i que en 1905 troben una nova tècnica d'assemblatge de peces sense soldadures amb la qual comencen a fabricar i collir èxits a nivell nacional.
En la localitat es pot visitar el Museu Valencià del Joguet a Ibi, un centre per a la conservació, la investigació i la difusió del patrimoni jogueter. Un espai que ens permet viatjar al passat i deixar que els joguets ens parlen de les infàncies viscudes i les maneres d'entendre el món en altres èpoques.
De les nines de fang a l'actualitat: així ha sigut el procés de transformació de les fàbriques d'Onil
Ramón Mira Vidal, va ser qui va iniciar a Onil cap a 1870 la fabricació de nines de fang, consolidant una factoria que va arribar a tindre 50 treballadors a la fi del XIX. Va continuar millorant els tipus i en 1895 va registrar, acollint-se a la recent llei sobre patents, un “vernís de nines”. Les primeres figures es feien d'argila modelades en motles; després eren cuites, pintades i finalment vetidas; més tard s'introduiran altres materials: algeps i cua o serraduras i cua.
Mira va treballar més tard associat amb el matrimoni Juan-Mora, després de la seua mort en 1897 es van encarregar del taller la seua dona Petra García i els seus fills finalment el matrimoni format per Eduardo Juan i Agustina Mora crearien la que es considera primera fàbrica de nines veritablement moderna creant la signatura “Eduardo Juan i Cia.”.
La concentració de la producció canyellera a Onil farà un important salt amb la fusió de les empreses, entre 1957.1960, agrupant-se la major part en FAMOSA (Fàbriques Agrupades de Nines d'Onil, S.A.).
Actualment a Onil, descendents dels primers artesans continuen fabricant nines, amb la il·lusió que l'enginy de Ramón Mira mai desaparega i repartint il·lusions per tot el món.
A més, compta amb el Museu de la Nina, on actualment està exposada la col·lecció de nines propietat de l'Ajuntament, col·leccionistes i de les pròpies empreses locals.
Podràs gaudir en família d'una visita on descobrireu la història de la nina d'Onil, des dels seus inicis, amb la fabricació artesanal, fins a la industrialització i modernització dels nostres dies.
Descobriràs el mètode d'elaboració de les primeres nines fins a arribar al procés actual. Gaudiràs de l'àmplia exposició de nines clàssiques i actuals amb la qual compta el Museu.
Podràs conéixer com un xicotet poble d'interior s'ha convertit en referent mundial de fabricació de nines artesanes de qualitat, i com a colofó, la gran ciutat dels clics de Playmobil t'espera en l'última planta de l'edifici.
