Històries darrere d'una barra: crònica d'una mort anunciada
Hostalers, cambrers i treballadors del sector ens compten la dramàtica situació que viuen els seus negocis
Espanya és el país amb més bars i restaurants per persona de tot el món: un per cada 175 habitants, sumant en total 277.539 establiments gastronòmics, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Però molts d'ells, hui no han pogut obrir.
Són famílies, amics, companys de negoci, empresaris de tota la vida, joves emprenent, uns altres a punt de jubilar-se, amics… milers d'històries que hi ha darrere de cada barra de bar, d'un cartell de menú, de la porta d'una cafeteria o d'una gran masia de bodes. La crisi de la pandèmia els ha colpejat a tots de front, sense diferències.
El sector hostaler viu una ruïna sense precedents: 2.000 negocis que han tancat ja en la Comunitat Valenciana i altres 10.000 en risc de baixar la persiana definitivament si no canvia la situació en els pròxims mesos. Alguna cosa que, sens dubte, no sembla que vaja a ocórrer.
Elperiodic.com va cobrir aquest dijous la manifestació que va convocar l'hostaleria d'Espanya amb protestes en les principals ciutats. A València, desenes d'empresaris i treballadors es van reunir per a demanar als polítics un paquet de mesures i ajudes que intenten pal·liar un mal que ja, de per si mateix, és irremeiable. Ací recollim el que ens van comptar:
“Amb el ERTE no podem afrontar els deutes”
Lídia és treballadora d'una gran empresa del sector hostaler i comenta com les restriccions d'aforament estan minvant més les capacitats d'una empresa que ja venia patint la caiguda de vendes: “Treball en una empresa d'hostaleria molt important però amb les restriccions del 30% d'aforament estem en una situació insostenible. L'empreses intenta tirar però no poden tindre'ns a tots i amb el ERTE i la reducció d'hores és impossible arribar a tot”.
Per a Lídia la situació que estem vivint és incomprensible: “La majoria som pares de família, sense pagar lloguers, hipoteques i tinc algun company amb ordre de desnonament. No entenem com hem arribat fins ací”.
“Portem nou mesos d'agonia lenta”
“La situació és molt dramàtica, especialment des de la setmana passada que es van reduir els aforaments. Anem cara a l'hivern, amb terrasses a un 50% i dins del restaurant és inviable”, lamenta Nuria Sanz, propietària d'un restaurant a València i membre de la Federació d'Hostaleria de València.
Núria reconeix que el que estan aguantant, tant ella com molts companys, és pels treballadors que depenen dels seus negocis: “Estem resistint pels nostres empleats, perquè són el nostre equip i t'assegure que el 99% d'hostalers que som ací portem nou mesos sense cobrar”.
Efecte dominó
Els hostalers parlen de l'efecte dominó que aquesta crisi sanitària i econòmica està tenint en el sector: “Quan el teu soparàs a un restaurant vas a la perruqueria, et compres un vestit, agafes un taxi…”. Tots ells, negocis que es veuen abocats al mateix futur que el de l'hostaleria, doncs bona part dels seus ingressos depén dels esdeveniments del cap de setmana.
“A l'octubre va començar a remuntar i llavors van tornar les restriccions”
Sara i Celeste van obrir fa sis anys un restaurant en la zona d'Aragó de València i enguany havia començat sent el millor des del seu naixement, fins que va arribar la pandèmia: “Al març ens vam ficar a casa i hem aguantat perquè som un local familiar, amb tres germanes i una treballadora que segueix en el ERTE encara.
Sara ens explica, visiblement emocionada, que no veu el futur: “Aguantem juliol, agost i setembre per a pagar els deutes que teníem i just a l'octubre que estava començant a remuntar la cosa van tornar les restriccions. Però a pesar que no hi ha ingressos, hem de continuar pagant-ho tot i els polítics no deixen d'anunciar ajudes que mai ens arriben”.
Aquesta hostalera, mare soltera de dos fills ho té clar: “Si segueix així tancarem, no puc treballar per a endeutar-me, i és el que estic fent ara”.
