Gandia es posiciona contundentment en favor de l’ensenyament en valencià amb un 71%
A partir dels resultats de la consulta de la llengua base realitzada per la Conselleria d’Educació, de 293 aules d’educació infantil i primària, 210 tindran com a llengua base el valencià i 83 el castellà
La regidora d’Educació i Política lingüística, Esther Sapena, ha fet aquest matí una valoració dels resultats a Gandia de la consulta per a la llengua base posada en marxa per la Conselleria d’Educació.
En primer lloc, ha mostrat el seu orgull per la resposta de la comunitat educativa de la ciutat. La mobilització de tots els sectors, les AMPES i AFES, els equips docents dels centres, els equips directius, l'alumnat, de la mà de l’Ajuntament, «que com a molts altres ens hem unit posicionant-nos clarament per l’educació en valencià, ha aconseguit que a Gandia la informació, que era necessària per a poder votar amb criteri i que Conselleria conscientment no havia donat a les famílies, arribara a la gran majoria d'elles, per tal que tothom entenguera que triar el valencià era l'única opció que garantia que els xiquets i xiquetes aprengueren els dos idiomes oficials de la nostra terra».
Sapena ha destacat que, amb un 70,89% en favor de la llengua base en valencià, ha triomfat la sensatesa, el bilingüisme i la protecció i normalització de la nostra llengua. «Vull donar les gràcies especialment a aquells centres amb un alt percentatge d'alumnat de compensatòria, que han estat capaços de fer arribar la informació a les seues famílies i que han aconseguit no sols mantindre una línia sencera en valencià, sinó que en molts casos hi haurà més aules en valencià que en castellà».
De 293 aules d’educació infantil i primària, 210 tindran com a llengua base el valencià i 83 el castellà. I pel que fa a secundària, d’un total de 106, 74 tindran com a llengua base el valencià i 32 el castellà. «Una gran notícia, que la majoria dels xiquets i xiquetes gandianes tindran garantit poder ser bilingües, creixent en la nostra llengua, aprenent a valorar-la i estimar-la».
Preocupació
Tot i que en quasi la majoria dels centres, predominen les línies en valencià, la regidora ha mostrat la seua preocupació, perquè «aquesta desastrosa llei deixa una situació organitzativa igualment desastrosa per als centres, que ara han de veure com moltes famílies no podran tindre plaça en l'aula en la qual la llengua base serà la que ells han elegit».
Molts són els casos en què el 75% ha elegit una llengua i el 25% una altra i en ser centres de 2 línies, hi haurà una aula en cada llengua, per la qual cosa el 25% dels xiquets hauran d'anar a una aula diferent a la que les seues famílies han elegit. I pitjor als centres d'una sola línia en els que fins al 49% dels alumnes hauran d’assumir una llengua que no és la que han elegit. «On està en aquests casos la llibertat de les famílies? El senyor Rovira titla d’èxit la participació d’un 51%, quan caldrà reubicar al 49% de les famílies que no han votat, en aules de forma aleatòria, ¿on estan els drets d’aquests xiquets i xiquetes que representen quasi la meitat de la població escolar del País Valencià?»
Sapena ha denunciat que el curs pròxim ens trobarem amb aules completament descompensades, amb la impossibilitat d’inclusió educativa; segregació de l’alumnat o generació de guetos dins de les escoles... «Un problema que ja havíem superat».
«Tornem al maleït sistema de línies, que al llarg de molts anys, va generar aquestes situacions, sobretot als centres públics, i resulta que el senyor Rovira se sent orgullós i es vanagloria de «los viejos tiempos». Com es nota que no ha xafat una aula en la seua vida... que no ha viscut el desequilibri que produïa aquest sistema i la impossibilitat d’equitat en l’ensenyament».
Finalment, el departament d’educació de l’Ajuntament de Gandia ha reiterat el seu suport i col·laboració amb les comunitats educatives en la defensa dels drets de l’alumnat i exigint a la Conselleria, «que unilateralment ha dut a terme aquesta consulta innecessària, política i ideològica, que ha deixat de banda qualsevol criteri pedagògic», que assuma la situació creada amb l’increment necessari de professorat per a atendre les necessitats educatives de l’alumnat (concentrades, a partir d’ara, a les mateixes aules) i pels desdoblaments necessaris per a poder garantir la tria de la llengua base de totes les famílies; perquè faça front a les despeses econòmiques que se’n generen per la duplicació inevitable de llibres. «I, el que pitjor de tot, que assuma la responsabilitat enfront de les desigualtats, que a la llarga, aquesta situació generarà indefugiblement en els coneixements dels xiquets i les xiquetes», ha conclòs.
