Condemnen a 22 anys de presó al jove acusat de robar i assassinar a un confrare de Gandia
Els fets van tindre lloc en 2021 i l'assassí va estar usant la targeta bancària del mort a qui va suplantar la identitat
L'Audiència Provincial de València ha condemnat a 22 anys de presó a l'acusat, Carlos Raúl I.M., al qual un jurat popular va declarar culpable a principis d'aquest mes de febrer de robar i assassinar en 2021 a un conegut confrare de Gandia, Carlos Almiñana, com ja els va comptar elperiodic.com en un cas que va portar a la presó de Picassent a l'assassí, un panameny de 29 anys.
La sentència, que pot ser recorreguda en apel·lació davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, estableix que el reu és autor d'un delicte d'assassinat, pel qual se li imposa 18 anys de presó, i d'un delicte de robatori amb violència, castigat amb altres quatre anys.
A més, el magistrat que va presidir el judici ha acordat que, una vegada que complits els 2/3 del total de la pena imposada, el condemnat siga expulsat d'Espanya i tinga prohibit tornar durant deu anys. Així mateix, haurà d'indemnitzar a cinc familiars del mort amb un total de 42 euros pels danys morals.
Els fets, d'acord amb el veredicte emés pel jurat popular, van succeir el 17 de febrer de 2021 en l'habitatge de la víctima, que vivia sola i mantenia una relació d'amistat amb l'acusat.
En un moment donat, al final del matí i per causes no conegudes -segons declara provat la sentència- l'acusat va colpejar al propietari de la casa al cap i altres parts del cos.
A continuació, amb l'agredit semiinconsciente, l'agressor li va lligar les mans al capçal del llit amb unes brides de plàstic, va fer el propi amb les cames usant un cable nuat a la pota del llit i li va col·locar en la boca, a manera de mordassa, una samarreta que li impedia respirar.
La víctima “en la situació descrita mancava de cap possibilitat de defensa”, segons explica el magistrat, i l'acusat amb la seua manera d'actuar acceptava que podia causar-li la mort, “la qual cosa finalment va succeir, perquè va morir poc després a causa d'una insuficiència cardio-respiratòria provocada per una asfíxia mecànica”.
Mentre el perjudicat es trobava emmanillat i emmordassat en el llit, l'ara condemnat va buscar objectes de valor per la casa i es va apoderar d'un telèfon mòbil i de tres targetes bancàries. Després va baixar al garatge de l'edifici i va marxar del lloc a bord del vehicle propietat del mort.
En els fonaments jurídics de la sentència, el magistrat destaca la “falta d'empatia i el menyspreu” exhibits pel processament cap a la víctima, “a la qual va deixar amarrada com un animal en una situació que li assegurava una mort dolorosa i lenta”.
