Empresaris valencians celebren el descens de l'atur en la Comunitat al juny: destaca la baixada en tots els sectors i províncies
Asseguren que la contractació avança a taxes més dinàmiques que en mitjana nacional, però l'afiliació ho fa de mode menys intens que en el conjunt d'Espanya
La CEV realitza una valoració positiva de les dades de l'atur, contractació i afiliació a la Seguretat Social corresponents al mes de juny de 2024. L'atur baixa en la Comunitat, i el fa en les tres províncies, en els quatre grans sectors productius i en el col·lectiu sense ocupació anterior. Destaca la intensa baixada en el sector servicis, tant en termes absoluts (3.780 persones) com a relatius (1,71% en taxa mensual). En el conjunt d'Espanya l'atur baixa en totes les CCAA i a Melilla, destacant les baixades a Andalusia, Catalunya i Madrid, i en tots els sectors; també en el col·lectiu sense ocupació anterior. En paral·lel, la contractació avança i l'afiliació a la Seguretat Social puja. La contractació avança a taxes més dinàmiques que en mitjana nacional, però l'afiliació ho fa de mode menys intens que en el conjunt d'Espanya.
Evolució de l'atur registrat
Amb 5.518 aturats menys que al maig, la Comunitat és la tercera regió en la qual l'atur més ha baixat en termes absoluts i la tretzena en termes relatius (1,6%). En mitjana nacional l'atur ha baixat un 1,8%. En taxa anual l'atur registra en la Comunitat un descens del 3,81%; 0,71 punts menys que la baixada en mitjana estatal.
Evolució de la contractació
Al maig es van firmar en la Comunitat un total de 123.508 contractes, la qual cosa suposa un avanç del 5,78% respecte al mes anterior; una pujada 2,78 punts més intensa que la registrada en mitjana nacional (3,01%). El 48,28% de les noves contractacions laborals en la Comunitat han sigut indefinides (7,13 p.p. més que en mitjana nacional) i el restant 51,72%, temporals. En taxa mensual la contractació indefinida avança un 1,06% (0,36 p.p. menys que en mitjana nacional) i la temporal puja un 10,58% (4,23 punts més que la mitjana nacional). La contractació indefinida acumulada en la Comunitat manté bons registres i, amb una taxa del 50,72% sobre la contractació total, que supera en 7,16 punts la mitjana nacional, es manté com la tercera comunitat autònoma amb major proporció de contractes indefinits.
Evolució de l'afiliació a la Seguretat Social
El nombre d'afiliats en la Comunitat puja al maig en 6.879 persones respecte al mes anterior (un 0,32%); 0,01 punts per davall de la mitjana nacional. La Comunitat Valenciana és la sèptima regió amb major increment d'afiliació en termes absoluts i la dècima en termes relatius. En comparació amb juny de 2023 el nombre d'afiliats puja en 58.336 persones; un 2,78% i 0,27 punts per damunt de la mitjana nacional. En comparativa interanual la Comunitat es posiciona com la quarta regió amb major avanç en el nombre d'afiliats, tant en termes absoluts com en termes relatius.
Anàlisi provincial
L'atur baixa en taxa mensual en les tres províncies. Castelló és la província de la Comunitat on més baixa, un 2,86% (1,07 p.p. per damunt de la mitjana nacional), amb 1.003 aturats menys. Li seguix Alacant, que registra un 1,56% menys d'atur (2.334 persones), i València amb una baixada del 1,04% (1.592 aturats menys). València és la desena província d'Espanya en la qual menys baixa l'atur en termes intermensuals. A Alacant i Castelló es reduïx l'atur en tots els sectors. D'altra banda, a València l'atur ha augmentat lleugerament en construcció (0,07%) i en el sector primari (0,45%). En taxa anual l'atur baixa a Alacant un 5% (0,25 p.p. per damunt de la mitjana nacional) i a València un 4,53%. A Castelló el descens de l'atur en taxa anual és del 1,76%, situant-se com l'octava província d'Espanya en la qual l'atur menys baixa en termes anuals.
En línia amb el descens de l'atur, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social respecte a maig augmenta en la Comunitat; no obstant això, es reduïx a València. A Alacant l'afiliació puja un 0,96% (7.196 persones), a Castelló un 0,61% (1.547 persones) i a València cau un 0,16% (1.863 afiliats menys). En termes anuals juny tanca amb una afiliació superior a la del mateix mes de 2023 en les tres províncies. A València i Alacant este increment és superior a la mitjana nacional (3,04% i 2,78%, respectivament), mentres que a Castelló l'augment en termes anuals és del 1,60%. La província de València és la sèptima província d'Espanya en la qual més s'han reduït el nombre d'afiliats en termes intermensuals, en canvi, és la sexta província en la qual més han augmentat el nombre d'afiliats en termes interanuals.
Anàlisi sectorial
A nivell autonòmic l'atur baixa respecte al mes anterior en tots els sectors. En el sector primari el descens de l'atur ha sigut superior al de la mitjana nacional, amb un comportament provincial heterogeni, registrant un augment en el nombre d'aturats a València (0,45%), mentres que a Castelló i Alacant s'han reduït (3,83% i 0,23% respectivament). En construcció el descens de l'atur ha sigut menys intens que en mitjana nacional, registrant descensos a les províncies de Castelló i Alacant (1,08% i 0,81% respectivament). Per contra, a la província de València ha augmentat el nombre d'aturats (0,07%).
Respecte als sectors més dinàmics, en el sector servicis l'atur ha descendit en la Comunitat un 1,71% en taxa mensual i en el sector industrial un 1,50%. En tots dos sectors el descens de l'atur s'ha produït en les tres províncies, encara que en el seu conjunt la baixada ha sigut inferior al registrat en mitjana nacional. Destaquen les baixades a la província de Castelló; molt més dinàmiques que en mitjana nacional. En el col·lectiu sense ocupació anterior la baixada ha sigut del 2,91% a Castelló, seguida de València (1,63%) i Alacant (1,55%). En el sector servicis l'atur ha disminuït a Castelló un 3,14%, mentres que a Alacant i València la caiguda ha sigut del 2,08% i 1,12% respectivament. En el sector industrial el nombre d'aturats a la província de Castelló ha baixat un 2,12%, a Alacant un 1,76% i a València un 1,13%. En taxa anual l'atur descendix en tots els sectors productius, encara que per davall de la mitjana nacional.
A la vista de les dades, en relació amb la reducció de la jornada laboral –no pactada- i els costos directes i indirectes que sens dubte afectaran el futur del mercat laboral, la CEV subratlla que tota mesura que aportació majors graus de flexibilitat és benvinguda; de fet, la majoria d'empreses aposten per aprovar mesures en este sentit. No obstant això, les regles generals d'organització del temps han de ser pactades en els convenis sectorials i d'empresa, fruit de la negociació col·lectiva. Per això, des de la CEV s'insistix que la reducció de jornada ha de ser acordada en els convenis col·lectius, i anar implementant-se de manera gradual i descentralitzada en aquelles professions, empreses o sectors en les quals resulte sostenible.
