Cullera reconeix per primera vegada una dona per la seua trajectòria agrària
Cullera ha lliurat hui els seus premis al món agrari en la tercera edició dels guardons 'Llaurador d'honor', que atorga el consistori en reconeixement a aquelles persones que han destacat en este sector tradicional.
Per primera vegada en la curta història d'estos premis, una dona ha sigut mereixedora d'un dels dos que s'han concedit. Es tracta de Mª Pilar Pastor Baidal, una treballadora del camp que ha dedicat tota la seua vida a tasques que la societat del moment atribuïa generalment al rol masculí.
L'altre homenatjat d'enguany ha estat l'arrosser Vicent Sapiña, descendent d'una extensa família d'agricultors, pioner en l'aplicació de noves tècniques de sembra.
L'acte ha tingut lloc en el Bar-Restaurant 'El Prado', on s'han reunit diversos representants del món agrari local i amb l'assistència de l'alcalde, Jordi Mayor, i del regidor d'Agricultura, Hugo Font.
Font ha destacat el fet que el Llaurador d'Honor d'enguany reconega la figura de la dona en un món que en l'imaginari col·lectiu es relaciona amb els hòmens. «Les dones han tingut una importància clau en el desenvolupament agrari de la nostra ciutat però han sigut invisibilitzades per un model patriarcal que nosaltres volem contribuir a trencar amb reconeixements simbòlics com este», ha expressat.
«El Llaurador d'Honor també ha de ser la Llauradora d'Honor», ha remarcat el regidor d'Agricultura, qui ha aprofitat per a agrair al món agrícola el suport prestat durant tots estos anys de gestió al capdavant de la regidoria.
Per la seua banda, Mayor ha recordat a «totes eixes dones que en el camp o els magatzems de taronges han contribuït a tirar avant l'economia local i la familiar. Moltes vegades cobrant menys que ells, però suportant la mateixa càrrega de treball. Per açò, l'homenatge a Mª Pilar és un reconeixement a totes elles, les que sempre van existir però mai ningú els va agrair res», ha defensat.
Mª Pilar Pastor va nàixer a Cullera el 1943. Es va posar a treballar als 23 anys en els hivernacles portant de nit el gènere als mercats de pobles dels voltants com Alzira, Gandia o València. De dia es dedicava a treballar en les terres amb la mula, plantant o qualsevol altre tipus d'activitats pròpies del camp. Mai va tindre cap por a la duresa d'esta professió i assenyala que sempre va exercir el seu treball amb molta «humilitat i honradesa» fins a la seua jubilació.
L'altre gran homenatjat, Vicent Sapiña, va nàixer a Cullera el 1930. Va introduir la sembra directa enfront de la pràctica antiga de plantar arròs. Ha pertangut durant quinze anys al Sindicat Arrosser de Cullera, en el Departament de Varietats, Llavors i en el control de les plagues.
Així mateix, Sapiña ha format part de la Càmera Agrària durant dihuit anys, posant especial èmfasi en la construcció i modernització dels camins rurals. Va treballar durant més d'una dècada en el Sindicat d'Aigües. Coincidint amb la pantanada de Tous de 1982, forma part del grup de treball de la reconstrucció de camins i séquies i fou un dels promotors de la sèquia el Cano.
