La Comunitat Valenciana entre les regions amb menys oportunitats de renda: situació alarmant en els municipis que depenen del turisme
Torrevieja i Alacant presenten les pitjors dades en desigualtat, mentres que els més igualitaris són Vila-real i Sant Vicent del Raspeig
La capacitat de generar renda en la Comunitat Valenciana ha millorat durant els últims anys, no obstant això, la regió encara es troba a gran distància d'altres territoris com el País Basc, que és la comunitat autònoma més pròspera d'Espanya.
Així ho han presentat este dimarts la catedràtica de la Universitat d'Alacant i investigadora del Ivie, Carmen Herrero, i l'economista, també de l'Institut, Carlos Albert, els qui han exposat els resultats extrets per la Fundació Ramón Areces i el Ivie, després d'elaborar l'estudi ‘Distribució geogràfica de la renda de les llars a Espanya que analitza la prosperitat, la desigualtat i la pobresa de les llars espanyoles’, que compara els resultats per comunitats autònomes, províncies i municipis de major grandària.
Encara que el turisme sol estar catalogat com un generador de riquesa, l'estudi exposa que Alacant és la província amb les dades més alarmants de la Comunitat Valenciana, quant a desigualtat i pobresa, a causa de ser un territori dedicat al sector servicis i al turisme. Per part seua, València presenta les millors dades en prosperitat, seguida de Castelló de la Plana.
Quant a la comparativa per municipis, Torrevieja i Alacant presenten les pitjors dades en desigualtat, mentres que els més igualitaris són Vila-real i Sant Vicent del Raspeig.
Respecte a la desigualtat per edat i sexe, s'ha detectat que les persones majors de 65 anys, obtenen millors índexs en oportunitats de renda que les persones que treballen actualment. A més, encara que esta situació ha millorat durant els últims anys, les oportunitats entre dones i homes encara no estan equiparades, sent les dones les que obtenen pitjors resultats en totes les comunitats autònomes.
Així mateix, per a realitzar la comparativa i l'evolució dels diferents indicadors, s'han analitzat els anys 2015, 2019 i 2021, sent el 2021 un punt d'inflexió després de la situació viscuda a causa de la COVID-19.
Grans desigualtats entre els municipis de la Comunitat: el turisme com a enemic
Entre els 15 municipis seleccionats, València és el que presenta millors dades en prosperitat, seguida de Castelló de la Plana. Encara que en tots els municipis ha disminuït la desigualtat entre 2015 i 2021, Torrevieja i Alacant presenten unes dades “alarmants” de desigualtat, mentres que els més igualitaris són Vila-real i Sant Vicent del Raspeig.
També en tots els municipis, excepte a Benidorm, la incidència de la pobresa relativa ha disminuït. És de destacar l'enorme incidència a Torrevieja, amb un 41,7% de la seua població en situació de pobresa relativa i un 24% de la seua població en risc d'exclusió en 2021. Benidorm, Orihuela i Elda es mantenen per damunt del 30%, i Elx està lleugerament per davall.
Pel que el rànquing de l'indicador sintètic presenta a Vila-real en la primera posició, i Torrevieja en la cua del grup.
Per a realitzar esta comparativa s'han inclòs en l'anàlisi, a més de les tres capitals de província, als municipis: Elx, Torrent, Torrevieja, Orihuela, Gandia, Paterna, Benidorm, Sagunt, Sant Vicent del Raspeig, Alcol, Elda i Vila-real.
Com a conclusió, Carmen Herrero ha explicat que els municipis amb pitjors resultats han sigut els d'Alacant, la qual cosa està associat al turisme i a la potenciació del sector de servicis en la zona, ja que “ser una ciutat turística, augmenta la desigualtat entre la població estable, i això els polítics no ho volen escoltar”.
En este sentit, la catedràtica ha aclarit que “l'activitat turística no és dolenta”, el problema és “com està enfocada, amb un turisme basat en gent que gasta poc i destrossa molt”. És per això, que un de les principals troballes de l'estudi ha sigut que les regions, províncies i municipis que tenen una excessiva dependència del turisme, presenten
nivells baixos de benestar.
Desigualtat d'oportunitats per edat i sexe
Entre les principals conclusions de l'estudi, s'ha extret que els #xiquet, joves i les dones obtenen pitjors resultats en tots els indicadors, mentres que els majors de 65 anys registren els millors índexs en oportunitats de renda. És a dir, “els majors de 65 anys tenen millors oportunitats de renda que els que estan treballant”, i això podria ser “perquè abans havien treballs més estables i els majors reben bones pensions”, ha explicat Carmen Herrero.
Encara que les dades han millorat considerablement entre els tres anys que pren la mostra com a comparativa, encara és una de les comunitats autònomes amb més desigualtat. En este sentit, “es preveu que descendisca la desigualtat entre els grups d'edat, però no per un bon motiu”, ja que els joves actualment “cotitzen menys i tenen pitjors condicions, la qual cosa es traduirà en pitjors pensions”, ha destacat Herrero.
Respecte a la bretxa de gènere, la Comunitat Valenciana se situa en el grup de regions amb menor bretxa amb una diferència de 2,5 punts en oportunitats de renda entre homes i dones. No obstant això, és al costat de Madrid i Andalusia, una de les autonomies en la qual més s'ha ampliat la distància des de 2015, quan la bretxa era sol d'un punt.
Oportunitats i desigualtat de renda
Una altra de les conclusions de l'estudi és que les oportunitats de renda que oferix la Comunitat Valenciana als seus habitants, estan quasi 40 punts per davall de les de País Basc, que és la regió més pròspera. Carmen Herrero ha assenyalat que “la Comunitat Valenciana està en la zona baixa en les oportunitats de renda en comparació a les comunitats autònomes en el seu conjunt”.
Respecte a la desigualtat en la renda entre rics i pobres, esta ha caigut en la Comunitat Valenciana i iguala la mitjana nacional, mentres que en 2015 se situava per damunt, “el que suposa una dada positiva”. Així i tot, “continua sent alarmant” que el 20% de la població més rica té un nivell d'ingressos 2,6 vegades major que el grup més pobre, ha apuntat la catedràtica.
Pobresa relativa i pobresa extrema
Quant al percentatge de pobresa relativa, esta ha sigut més notable en les dones en totes les CC.AA, així com també en els joves entre els diferents grups d'edat, i en concret, en la Comunitat Valenciana ha millorat la dada però “encara no està equiparada”.
La Comunitat Valenciana també ha reduït la pobresa extrema 4,5 punts al llarg del temps, no obstant això, “la Comunitat té bastants pobres en pobresa relativa, però molts en pobresa absoluta, la qual cosa és una dada preocupant perquè vol dir que no es manté la proporció, sinó que tenim més pobres absoluts dels que deuria”, ha destacat Carmen Herrero.
Així mateix, València i Castelló es troben entre les regions amb nivells de desigualtat intermedis, però Alacant se situa en quinta posició en el grup de províncies amb majors índexs de desigualtat.
En este sentit, Alacant ocupa l'últim lloc dins del grup de ciutats entre 300.000 i 500.000 habitants, així com és també la província amb major desigualtat. Per part seua, Castelló de la Plana s'integra en el grup de capitals entre 150.000 a 300.000 habitants, que lidera Donosti, en la dotzena posició, d'un total de 15 ciutats.
