Es compleixen 5 anys de la històrica nevada que va cobrir de blanc la Comunitat Valenciana
La neu a nivell del mar va deixar grans estampes hivernals
3.096 / 5.000
Resultados de traducción
Aquest 18 de gener es compleix un lustre des de la històrica nevada que va afectar tota la Comunitat Valenciana, i en què la neu va arribar fins i tot a caure a nivell del mar.
Des de la matinada del 18 de gener del 2017 i fins al migdia, es van produir nevades significatives, amb gruixos del voltant 10 cm, en alguns punts com la Marina Alta. Des del febrer del 1983 no hi havia hagut un episodi similar de nevades en aquesta comarca.
Torrevella també es va veure afectada, acumulant una quantitat considerable de neu en punts de tot el litoral, fins i tot a les platges. La neu no queia a Torrevella des de l'any 1926, per això és un fenomen singular.
Van ser dies en què la climatologia va ser la gran protagonista i va posar en més d'un compromís les connexions de trànsit en haver de tallar-se moltes carreteres i accessos als municipis més afectats.
Segons l'AEMET, va ser el pitjor temporal dels darrers 40 anys.
La neu va arribar a diferents municipis de la Marina Alta i la Safor, cobrint de blanc algunes platges, com la de l'Arenal a Xàbia o punts d'Oliva, Benissa o Xeraco, entre d'altres municipis costaners de la Comunitat.
Altres municipis, en aquest cas al sud de la província d'Alacant, van trencar el rècord de fins a 91 anys sense veure quallar la neu. És el cas de Torrevieja, al Baix Segura, on feia més de nou dècades que no quallava aquest tipus de precipitació. Aquest enclavament turístic va registrar fins a 115 litres en què ja es recorda com un temporal històric, que va deixar sis dies de precipitacions, vent i baixes temperatures en una zona caracteritzada per les altes temperatures i la tranquil·litat atmosfèrica.
A Vilafranca, el temporal es va registrar com un dels pitjors dels últims cent anys a la localitat, mentre que Morella va registrar la nevada més intensa des de fa 100 anys. Així mateix, les fortes nevades van obligar a tallar carreteres com l'A3 a l'alçada de Buñol o l'A7 a l'alçada d'Alcoi.
El tall va provocar que desenes de conductors quedessin atrapats a la principal via per carretera entre València i Madrid, cosa que els va obligar a fer nit en els seus propis vehicles, proveïts de mantes facilitades pels cossos i forces de seguretat i amb escassos queviures per sobreviure les gelades de la nit.
Aquest fet va provocar que el ministre de Foment, Íñigo De la Serna, demanés disculpes pel tall de carreteres i trens i que anunciés la revisió dels plans d'emergència. En aquest sentit, la caiguda de torres d'alta tensió van ser un dels motius dels talls de l'A3, cosa que a més d'impossibilitar el pas de les llevaneus, va provocar que diversos pobles de l'interior de la província de València quedessin sense llum durant diverses hores.
A més dels talls de carreteres, la Comunitat Valenciana va patir el tall de vies de tren, especialment les de l'AVE, que van veure interromput el servei entre Albacete i Alacant a causa de les fortes nevades que es registraven entre les dues capitals. Per això, Renfe va disposar un pla alternatiu de transport amb autobús des de València, cap a on van desviar els trens atrapats per la tempesta.
