“La democràcia s'erosiona amb cada catàstrofe”: l'avís que deixa la celebració d'una taula redona sobre la DANA
Un investigador del CSIC planteja una revolució ciutadana per a anticipar-se a futures crisis
La sala d'actes de Florida Universitària va acollir ahir la taula redona “Dana 29-O: Està tot dit?, un debat obert sobre la catàstrofe” organitzada per l'Escola CiutaDANA del CLERS i els Comités Locals d'Emergència i Reconstrucció, amb la col·laboració de La Plaça (Debats). L'esdeveniment, moderat pel professor d'urbanisme Joan Olmos, va reunir veus clau per a reflexionar sobre l'impacte social, ambiental i polític de la DANA que va afectar la localitat i els seus voltants.
El científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Fernando Valladares, va ser el primer a intervindre, destacant “l'erosió de la democràcia” com un dels principals factors de vulnerabilitat davant d'esta mena de fenòmens. “El descrèdit institucional s'utilitza per a urbanitzar en zones en les quals no es podria”, va advertir. Valladares va apostar per una “solidaritat anticipativa”, explicant que es tracta d'un terme encunyat per ell mateix que implica crear xarxes socials capaces d'anticipar-se a la catàstrofe i enfortir el treball en equip diversificat conjuminant agents que en un principi pogueren semblar dispars (per exemple: sindicats i ecologistes).
A més, va subratllar la importància de convertir la crisi en una oportunitat: “La reconstrucció ha de comptar amb l'opinió dels habitants d'eixe terreny, així com amb totes les disciplines i coneixements possibles”. L'expert va presentar un pla d'acció amb set línies estratègiques: informació i transparència, coordinació ciutadana, consens de prioritats, acció social, assessoria jurídica, acció judicial i política.
El geògraf Iván Portugués, membre del grup Riumed de la Universitat de València, va oferir una perspectiva territorial, advertint de la pèrdua de visió a llarg termini en la planificació del territori. “Les solucions hauran de ser mixtes, però hauran d'esponjar i renaturalitzar les conques”, va afirmar.
Per part seua, l'assessor en democràcia mediambiental Rafa Jiménez Aybar va reivindicar el paper de la participació ciutadana en la presa de decisions. “La democràcia mediambiental és clau per a respondre de manera justa i eficaç a estes crisis”, va assenyalar, destacant l'exemple de la ciutat polonesa Gdansk, que va aplicar un model d'assemblea ciutadana per a reconstruir amb equitat.
Des de l'activisme ciutadà, Empar Puchades, presidenta de l'Associació Veïnal de Castellar-L’Oliveral i de la primera comunitat energètica local socialitzada, va centrar la seua intervenció en la defensa de l'Horta Sud. Puchades va alertar sobre les amenaces urbanístiques que pateix este entorn agrícola protegit i va recordar el marc legal de la Llei de l'Horta, defenent així el territori públicament.
La programació de LECD continuarà a Albal, al maig (dies 9, 10, 23 i 24) amb un curs intensiu de teatre polític, creació col·lectiva, entrenament corporal i sensorial amb la Companyia “Teatre dels possibles” que, de manera voluntària, han oferit esta activitat en els Comités.
El Comité Local d'Emergència i Reconstrucció de Catarroja ha sigut reconegut per l'ajuntament de la localitat i és un dels agents bàsics que estarà molt presents a l'hora de recuperar el municipi. Per les seues activitats, capacitat de reflexió, reivindicacions i este tipus de trobades que reuneix experts en sostenibilitat i resiliència. En definitiva, un espai de diàleg interdisciplinari i comunitari, que no sols busca reconstruir, sinó també repensar el model territorial i social després de la DANA.
