Vanesa Pérez: “Per a fer una gaiata em base en el que veig pel carrer: és qüestió d'obrir els ulls”

Castelló es troba ja a les portes de la Magdalena 2022, amb les quals recuperarà les festes després de 24 inusuals mesos de silenci. En el món gaiater s'espera amb expectació l'acte de l'Encesa dilluns que ve 21 de març, que per primera vegada tindrà un nou format, simultani en els 19 sectors de la ciutat per a evitar així les tradicionals aglomeracions en l'avinguda Rei En Jaime.

Així, els artistes gaiaters treballen ja en els últims retocs per a posar a punt els seus monuments de cara a les festes més esperades. Una d'elles és Vanesa Pérez, l'artista de la Gaiata 6 ‘La Farola-Ravalet’ i presidenta de l'Associació d'Artistes Gaiaters, que atén a elperiodic.com en una entrevista on explica com és el procés de fer una gaiata perquè cada any isca als carrers a il·luminar els barris de la ciutat.

Quan vas començar a dissenyar els monuments de la gaiata?

Jo vaig començar en això l'any 1999, quan estava en la Gaiata 10 ‘El Toll’ i més tard, des de 2014, m'encarregue de la Gaiata 6.

Eres l'única artista gaiatera de Castelló?

Que duga a terme tot el procés sí, encara que alguna dona sí que ha signat esbossos enguany. Realment, com no tenim una titulació com sí que tenen a València amb els artistes fallers, la gent considera artista gaiater a qui porta molts anys fent monuments, els signa i els executa i que després aconsegueix amb això algun premi.

Quin és el procés per a fer una gaiata?

Jo m'encarregue de tot, des de l'inici, que és l'esbós del disseny en brut. Calcule estructures, dissenye la fusta, els braços, dibuixe les vidrieres, les pinte, treballem el suro i així fins a les rematades finals.

Tinc un equip de persones de l'associació que m'ajuden amb tot això, però soc la que dirigeix i pren decisions en tot el procés, soc la que té la idea al cap i la que sap més o menys com executar-ho. Això depén de cada gaiata, en unes altres hi ha persones que simplement fan el disseny, donen les instruccions i la resta de la comissió el desenvolupa.

Quant dura el procés de construcció?

Nosaltres emprem entre 9 i 10 mesos, podem dir que fer una gaiata és com un embaràs. Altres utilitzen molt menys temps, però nosaltres quan acaben les festes, deixem dues setmanes de descans i sobre Pasqües tornem per a desmuntar la gaiata, ordenar-ho tot i tirar tot allò que no utilitzem.

Jo ja tinc una idea amb quatre línies sobre què farem l'any que ve, però mentre desmuntem la gaiata de la Magdalena de 2022 aniré pensant en la de 2023 i sobre el mes juny ens posarem a construir la següent, quan ja tinguem les idees clares i hàgem tret mesures.

Com es tria el disseny i l'estil que tindrà la gaiata cada any?

Cada monument és d'una manera. A mi no m'agrada, dins del meu estil i de manera de veure el disseny, que se semblen a les de l'any anterior. Em base en idees que veig en llibres d'arquitectura, llibres d'art o en coses simples que veig pel carrer. A vegades veig un balcó que té un reixat que m'agrada i em sorgeix una idea. De qualsevol cosa que veges al teu voltant pots traure alguna cosa per a dissenyar un fanal o fer una estructura nova o un braç diferent. És qüestió d'obrir els ulls i mirar al teu voltant.

Què ha de tindre tota gaiata obligatòriament?

Totes les gaiates han de complir unes mesures, tant la gran com la infantil. A part d'això, han de portar obligatòriament l'escut de la ciutat i el gaiato en el cim. I una gaiata sense llum no és gaiata, és clar. No és obligatòria, però una gaiata ha de tindre llum d'una manera o d'una altra.

No hi ha més regles. Pots crear un monument modern perquè veus una escultura d'algú que t'encanta o una cosa molt barroca perquè t'agraden les figures tradicionals. Ací està l'art de l'artista i la seua imaginació per a desenvolupar cada any una cosa diferent.

L'estil sol ser barroc habitualment

La meues són més romàntiques, amb línies estirades, colors més pastís perquè no m'acaben els colors cridaners i que la paleta de colors estiga ben combinada. Sí que vaig cap a un estil una mica barroc perquè és el que la gent està acostumat a veure, encara no estem acostumats a veure gaiates modernes. De totes maneres sempre se li intenta donar en algun lloc algun detall diferent.

Encara que cadascuna segueix el seu estil, hi ha 19 gaiates i cadascuna no s'assembla en res a l'altra. Cadascun treballa com pot perquè això no ens ho ha ensenyat ningú, hem anat aprenent a poc a poc. Cal pensar que no és un treball remunerat, el fem per plaer, perquè ens agrada i cadascun posa els coneixements que té a la seua mà. Així, el que té més anys i ha pogut treballar amb artistes gaiateros dels d'abans ha pogut aprendre i pot saber alguna coseta més.

Una vegada desmuntades, recicleu moltes parts dels monuments?

Les gaiates tenen dins unes estructures metàl·liques que després folres amb fusta, plàstic i suro. Aquestes estructures sí que es reutilitzen o reciclen, perquè aprofitem el ferro per a les següents, però cal tindre en compte que per molt que reutilitzes peces la teua gaiata ha de tindre més d'un 75% de monument nou per a poder participar en el concurs de gaiates. Si se semblara massa no et deixarien participar.

El que moltes vegades es fa és guardar peces que t'interessen, perquè has creat una peça nova que és interessant, i potser en un parell d'anys la pots incorporar en alguna part del monument, però d'un any a un altre és difícil fer-lo per a que no se semblen massa.

Els tallers gaiaters estan tots junts. Podeu veure el que fan les altres o el procés és secret?

Sí, es poden veure des del principi. Nosaltres treballem en un lloc on cada gaiata té un box al costat de les altres. Nosaltres tenim llibertat d'entrar a qualsevol box i de veure els monuments dels altres.

De fet, aquesta és una de les coses que caracteritza al món de la gaiata, que tots ens coneixem i aqueixa familiaritat és la que fa que pugues estar en contacte amb els altres i veure què fan. I això també t'ajuda, hi ha idees dels altres que igual les pots acoblar o et donen idees per a crear nous dissenys, però sense copiar-nos perquè som pocs i es notaria.

Així que les 19 gaiatas anem veient com anem construint els monuments i és el millor, perquè així vas veient el procés de creixement de cadascuna fins que ixen al carrer.

Per a aquest any què tens preparat?

És una gaiata clàssica i d'estil romàntic, de les meues, amb colors pastel, asalmonada i amb grans fulles de llorer. Com a peça especial, hem creat una espècie d'ocell fènix per als laterals, que ja anava en el disseny de 2020, perquè les gaiates d'ara són les que no van eixir al carrer per la pandèmia. Però ara ens continua encaixant bé perquè amb la recuperació de les festes pot servir com a símbol del renaixement de la gaiata.

El monument es va quedar tancat quan ens van confinar a tots i el que hem fet ha sigut acabar de rematar el que ens faltava. No s'han fet canvis respecte al disseny de 2020 perquè es va fer un acord no escrit entre les gaiates perquè no es feren canvis substancials, perquè ja s'havien presentat a concurs i estaven quasi acabades.

Què se sol tindre en compte a l'hora de valorar els monuments en el Concurs de gaiates?

Aqueixa és una pregunta complicada, perquè fins enguany teníem un jurat que érem les pròpies gaiates, però en 2019 es va incloure a més la votació d'un jurat tècnic i aquest any només votarà aquest jurat tècnic, sense el vot de les comissions.

Què veu un jurat? Jo et puc dir el que jo mire: que una gaiata tinga una forma compensada, que tinga unes vidrieres boniques, que tinga una bona il·luminació i no es queden zones fosques, que siga homogènia i que no hi haja una zona que destaque massa sobre les altres. A mi per exemple m'agrada especialment que els colors combinen bé entre si i que no siguen massa coents.

Així, aquest dilluns 21 a les 20 hores tornarà aqueix ‘esclat de llum sense foc ni fum’. Perquè no, per als que siguen de fora, les gaiates no es cremen. Serà a les 20.30 hores quan sabrem els qui són els guanyadors del Concurs de Gaiates de 2022 i si Vanesa Pérez repeteix entre els premiats i suma algun més als dos segons premis, els dos tercers premis i el quart premi que ja ha aconseguit per a la gaiata 6 en els seus anys com a artista.