Les revistes científiques substitueixen el llibre acadèmic en el camp de la comunicació per a l'avaluació de la producció científica
La jornada «Llibre acadèmic i qualitat de la producció científica en comunicació, organitzada per l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació (AE-IC), la Càtedra Unesco d'Investigació en Comunicació (COMUNESCO), el projecte d'investigació MapCom de la Universitat Rei Joan Carles i el Grup d'Investigació ITACA-UJI de la Universitat Jaume I de Castelló, ha posat de manifest la pèrdua de rellevància del llibre acadèmic en el camp de les humanitats i de les ciències socials, i especialment en l'àmbit de la investigació en comunicació, on es constata que les revistes científiques han adquirit un protagonisme de primer ordre, a l'hora d'avaluar la qualitat de la producció científica.
El professor Emilio Delgado, catedràtic de Documentació de la Universitat de Granada, ha explicat durant la seua conferència els desequilibris del sistema actual d'avaluació de la qualitat de la producció científica a Espanya que, al seu parer, concedeix una excessiva importància a la publicació d'articles en revistes. A més de constatar que es tracta d'un model d'avaluació basat en el «factor d'impacte» de les revistes, no de les publicacions, ha assenyalat que la situació creada no respon a la realitat del camp de les ciències socials i de les humanitats, on el llibre continua sent el format de publicació més rellevant, que permet desenvolupar un pensament complex.
La taula redona sobre l'edició del llibre acadèmic a Espanya ha comptat amb la participació d'Alfredo Landman, de l'Editorial Gedisa, Raúl García Bravo per l'Editorial Càtedra; Pedro Crespo de Comunicación Social Ediciones y Publicaciones, Jordi Balló, director acadèmic de la col·lecció «Aldea Global», i Anabel Bonilla-Calero, per l'ANECA, sota la moderació d'Aarón Rodríguez Serrano, professor de la Universitat Jaume I de Castelló.
Les seues conclusions han permès conèixer la situació delicada en la qual es troba l'edició del llibre acadèmic a Espanya, així com la visió dels professionals de l'edició del llibre sobre la rellevància d'aquest suport per a la difusió dels resultats de la producció científica en els camps de les humanitats i de les ciències socials. Tots van coincidir a destacar la necessitat de recuperar el llibre com a format de publicació científica, davant del predomini aclaparador de les revistes, no sols per a dinamitzar la indústria cultural de l'edició, sinó per a potenciar la qualitat de la producció científica que pot només desenvolupar-se plenament en ciències socials i humanitats a través d'un format de publicació com el llibre.
Finalment, els professors Juan Antonio García Galindo, catedràtic de Periodisme en la Universitat de Màlaga, i Javier Marzal Felici, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Jaume I de Castelló, van presentar la «Ponència de Política Científica per a l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació», en la qual van realitzar un balanç molt detallat sobre la situació de la investigació en comunicació a Espanya. Entre les diferents propostes que van exposar destaca la necessitat de cercar un equilibri entre el qualitatiu i el quantitatiu en el sistema d'avaluació de la qualitat de la producció científica a Espanya; la reivindicació que la comunicació siga reconeguda com un camp científic, amb una identitat pròpia, i un espai interdisciplinari, a cavall entre les ciències humanes i socials; el reconeixement del llibre com a format de publicació científica rellevant, sense menyscapte d'altres formats de publicació com l'article en revistes científiques, la publicació d'informes científics i professionals o la participació en congressos científics; i la necessitat que la investigació en comunicació tracte de respondre preguntes tan rellevants com «¿quins temes són rellevants per al camp científic de la comunicació?», «¿per què investiguem uns temes i no uns altres?» i «¿quin impacte genera la nostra investigació, no sols en la comunitat acadèmica, sinó en els sectors professionals de la comunicació i en la societat en el seu conjunt?».
La jornada, que ha comptat també amb la col·laboració en l'organització de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya i Unió Llatina d'Economia Política de la Informació, la Comunicació i la Cultura, Secció Espanya (ULEPICC-Espanya), ha destacat també l'esforç que està realitzant l'ANECA en aquests moments per a millorar els processos d'avaluació de qualitat i, molt especialment, en referència a la transparència de la seua gestió. A pesar que l'activitat es va celebrar de forma no presencial, va tenir un mitjana d'un centenar d'assistents a través de la plataforma Zoom i més de 50 assistents a través del canal de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=q5mgtcdcqiy. Pròximament es podrà accedir als vídeos editats de la Jornada en la web del Projecte MapCom de la URJC: https://mapcom.es
