elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI

La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI
    MÉS FOTOS
    La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI - (foto 2)
    La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI - (foto 3)
    La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI - (foto 4)
    La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI - (foto 5)
    La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI - (foto 6)
    La realitat i la fantasia sobre el món de les bruixes centra l'última jornada de la Universitat d’Estiu de l'UJI - (foto 7)

    La Universitat d’Estiu de l'UJI ha posat fi a l'actual edició de la cita formativa amb la tercera jornada del curs «Màgia, esoterisme i fantasia», la qual ha tingut com a eix central el món de les bruixes. Una jornada que ha comptat amb la participació de la premi Planeta Luz Gabás que ha realitzat la conferencia «Regreso a tu piel: Bruixeria i justícia seglar al Pirineu d'Osca».

    L'escriptora aragonesa ha donat una visió soci-política sobre el succeït en el segle XVI a Espanya respecte a la bruixeria, fets els efectes de la qual encara se senten a l’actualitat. L'autora de Regreso a tu piel, ha concretat la seua conferència en el cas que es va donar en la localitat de Laspaúles, a la comarca del Ribargorça a Osca, on en 1592 es van executar a 24 dones en un període de dos mesos acusades de bruixes.

    Gabás ha contextualitzat els successos en una època en la qual la situació política a Aragó estava deteriorada, en una societat marcada per la por a la mort i a caure en les xarxes del dimoni i guiada pel Concili de Trento, i per un constant procés de diablització de la dona en tots els contextos. En aquest escenari, va sorgir tota «la imatgeria sobre la bruixeria que va afavorir l'acusació de bruixes a dones a les quals li les feia culpables de qualsevol desgràcia que passara com a males collites, tempestes, epidèmies o defuncions inesperades de persones», però que en realitat només eren remeieres, llevadores, vídues o herbolàries i es van convertir en bocs expiatoris per als poders de l'època.

    L'escriptora ha assegurat que existeixen dades que durant els segles XVI i XVII es van executar a Europa a 60.000 persones acusades de bruixeria, i a Espanya van ser Aragó i Catalunya les zones amb més casos, i que en la seua majoria eren acusades pels mateixos veïns.

    Durant la jornada també ha intervingut l'escriptora basca Toti Martínez de Lezea que ha dissertat sobre «Fantasia, literatura i realitat sobre les bruixes», en la qual ha volgut deixar clar que «lluny de llegendes i mitologies que venen de la tradició oral i de la narrativa, les bruixes són dones de carn i os, dones com unes altres que sabien de plantes d'herbes i que tractaven de sobreviure». En aquest sentit, l'autora ha manifestat que «la fantasia comença a nàixer quan la gent comença a plantejar-se preguntes que no tenen resposta». Martínez de Lezea ha explicat que «les històries de bruixes com ens han arribat són fantasia i ni n'hi ha hagut ni n'hi haurà».

    Per part seua, l'escriptora Rosario Raro ha dirigit el taller sobre «La màgia en la literatura», en el qual han participat els alumnes del taller d'escriptura creativa que organitza cada any el Servei d'Activitats Socioculturals de l'UJI i els assistents a la Universitat d’Estiu. En total han sigut prop de 30 les creacions que s'han presentat i llegit davant la resta de l'audiència.

    La clausura del curs i de l'edició 2024 de la Universitat d’Estiu de l'UJI ha sigut a càrrec de la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, i el director del curs, Santiago Posteguillo.

     

    Pujar