L'Escola Municipal de Cant d'Estil tanca el seu primer curs amb una actuació dels alumnes

L'Escola Municipal de Cant d'Estil va celebrar ahir el tancament del curs amb una actuació dels seus alumnes a la Casa de la Cultura. Com en finalitzar cada trimestre, els estudiants van oferir una resum del seu aprenentatge en el que ha estat el primer any de funcionament com a centre d'ensenyament a l'empar de la regidoria de Cultura. Abans, en 2011, va nàixer l'Associació Cultural de Cant d'Estil amb la finalitat de presentar i difondre a la societat aquesta mostra oblidada de la cultura tradicional valenciana.

El president de l'associació, Eliseu Artola, està satisfet del desenvolupament del curs i confia que "a poc a poc tinguem més alumnes, tot i que és difícil perquè encara que a Castelló hi va haver molta tradició de cant d'estil, hui està pràcticament desaparegut". L'edil de Cultura, Verònica Ruiz, per la seua banda, apunta que "la creació d'aquesta escola, juntament amb la de dolçaina i tabal que ja porta anys funcionant, és la constatació que aquesta regidoria treballa per recuperar i donar a conéixer a les noves generacions la cultura popular de Castelló, que és un dels elements que ens uneix com a poble".

Els alumnes reben classes un dia cada setmana en les instal·lacions de Tetuán XIV a càrrec de Teresa Segarra, una cantant de Paterna que va substituir l'històric Pep Martí quan aquest va deixar la docència. El local d'assaig és contigu al de l'Escola de Dolçaina i Tabal, i aquesta proximitat no és l'únic vincle que els uneix, ja que totes dues escoles municipals estan gestionades per la Federació de Colles. Artola assenyala que "la idea era celebrar el tancament del curs de les dues escoles conjuntament, però per motius d'agenda ha estat impossible. La intenció és que el pròxim any es puga fer d'aquesta manera", recalca.

El 'cant d'estil' té com a peculiaritat "la improvisació melòdica amb la veu, que el dota d'una expressivitat pròxima al virtuosisme", explica Artola. També s'anomena 'cant a l'aire' i es distingeixen dues varietats segons els instruments que hi intervenen: les valencianes o estils pròpiament dits, que s'acompanyen d'instruments de corda i vent, i les 'albaes', amb dolçaina i tabal.