L'any en què les festes de la Magdalena van tindre falles
València és el bressol de les Falles, unes festes que també s'estenen a altres poblacions d'Alacant i de Castelló.
En el cas de la província castellonenca, el màxim exponent és Borriana, que fins i tot forma part del denominat 'G8 faller' dels municipis més emblemàtics d’aquestes festes a la Comunitat Valenciana.
Però no és l’únic cas, ja que també celebren les festes josefines Benicarló, la Vall d’Uixó, Almenara o, en algunes ocasions, Sogorb i Geldo.
El que és més desconegut és que la capital, Castelló de la Plana, també va 'provar' les falles a inicis del segle XX, encara que no van arribar a arrelar. Cal recordar que les Falles de Borriana es van implantar l’any 1928 quan es va plantar el seu primer monument, però a Castelló ja se n’havien plantat altres en anys anteriors.
Una d’aquestes ocasions va ser la de 1907, quan els firaires de la Magdalena van demanar a l’Ajuntament permís per a cremar una falla pel dia de Sant Josep. Tot un 'crossover' festiu el que va viure la ciutat aquell any, però que, com és ben sabut, no va tindre continuïtat en el temps.
Així ho recordava el *Heraldo de Castellón* d’un llunyà 16 de març de 1907, quan s’explicava en un avís que "es prometen passar dos bons dies el dilluns i el dimarts en la plaça del Rei".
L’agenda 'fallero-magdalenera' al Heraldo
Així, els firaires buscaven revitalitzar aquesta fira amb una nova proposta cultural, en una època en què aquests festejos rivalitzaven amb les Festes Liberals que la ciutat celebrava al juliol per a rememorar la resistència davant el setge de les tropes carlines.
Una proposta cultural, la de la falla, que venia amanida amb música, traques al voltant de l’estàtua de Jaume I i "fanalets a la valenciana" com a decoració.
Finalment, després de la restauració de la Fira i Festes de la Magdalena el 1945, no s’ha tornat a proposar la *plantà* d’una falla a la capital de la Plana, ja que, com diu l’estribillo, les actuals Gaiates són "un esclat de llum sense foc ni fum".
