La intel•ligència emocional és clau per a uns bons resultats acadèmics universitaris
Segons aquest estudi, la conclusió és transversal a tots els àmbits de coneixement i els cicles dels estudis, ja que els estudiants analitzats eren de diferents carreres i màsters
Els estudiants universitaris amb més intel·ligència emocional han mostrat una major resiliència durant el període de confinament per la COVID-19, la qual cosa els ha portat a un major rendiment acadèmic. Aquesta és la principal conclusió d’una investigació que es recollirà pròximament en l’article «Impacto de la COVID-19 en los universitarios: inteligencia emocional, resiliencia, engagement y rendimiento académico», que es publicarà en setembre en la revista Sustainability, en un número del qual seran editors convidats els professors Marta Estrada, Diego Monferrer i Alma Rodríguez, del Departament d’Administració d’Empreses i Màrqueting de la Universitat Jaume I.
El treball de camp de la investigació va consistir en 340 enquestes vàlides entre estudiants de 18 titulacions diferents de les universitats Jaume I, València, Burgos i Cardenal Herrera-CEU, i la recollida de dades es va realitzar entre abril i maig de 2020, amb l’estudiantat confinat. D’acord amb el model emprat, argumenta Estrada, «els alumnes més intel·ligents emocionalment van mostrar un major compromís amb els estudis i, en conseqüència, van obtenir un rendiment millor». La conclusió és transversal a tots els àmbits de coneixement i als diferents cicles dels estudis, atès que a l’enquesta van respondre alumnes de grau de diferents enginyeries, ADE, Turisme, Medicina, Comunicació Audiovisual i Psicologia (UJI), Psicologia (UV), Relacions Laborals (Burgos), Medicina, Gastronomia i ADE (UCH-CEU) pertanyents a diferents cicles, a més d’estudiants de màster (Màrqueting de l’UJI i Teràpia Ocupacional de la UV).
La recerca té el seu origen en un grup de millora educativa de l’UJI anomenat «Origami». Segons explica Estrada, «observem des de fa temps que els nostres alumnes tenen formació molt tècnica, però no els formen en habilitats socioemocionals». A aquesta preocupació se suma «un nou paradigma empresarial, que demana perfils amb habilitats socioemocionals amb la capacitat de treballar en equip, assertivitat, lideratge o comunicació». Davant aquesta demanda, indica Estrada, «hem introduït competències socioemocionals a través de tallers i experts, en les nostres assignatures, perquè les empreses capdavanteres busquen alguna cosa més que currículum i idiomes».
Segons explica Estrada, «en el context acadèmic, la idea que tots canviaríem arran d’aquesta experiència de la COVID-19 finalment no s’ha produït, atès que cada alumne ha gestionat per damunt de tot les seues pors i incerteses, sense preocupar-se massa pels companys». Així mateix, els autors de l’article constaten que «amb la fredor de la interacció a través de les càmeres es va perdre la part de comunicació no verbal, a banda de les limitacions que per a molts estudiants va comportar el tipus de dispositiu que tenien a mà per a treballar: hi havia qui només tenia telèfons mòbils».
