Asunción Vicente Valls: "Al conéixer a Sophie de Marbois, vaig sentir una pulsió de voler donar-la a conéixer i rescatar-la del passat"

Asunción Vicente Valls s'ha embarcat en l'aventura d'escriure la seua primera novel·la. Una veïna de Castelló que durant un viatge per Atenes se li va despertar el “cuquet” d'escriure, després de conéixer la història de Sophie de Marbois, una gran dona que va lluitar per la llibertat d'un poble en el marc de la guerra d'independència grega.

L'escriptora ens relata la vida d'aquest personatge que no la va deixar indiferent quan la va conéixer, al contrari, la va portar a escriure tot un llibre sobre ella perquè “necessitava contar-ho”. Una novel·la que, segons Asunción Vicente, al lector li farà sentir passió per la vida i la llibertat.

Nostra entrevistada ens mostra la seua fascinació per la protagonista del seu llibre i ens compta les claus del que podem descobrir amb ell. A més, també es dona a conéixer a ella mateixa, a la persona que hi ha darrere d'eixes lletres. Revela els seus gustos, referents i particularitats. Una dona treballadora que a través de la seua novel·la històrica, ens conta la vida d'una altra dona lluitadora.

D'on va nàixer la idea de ‘Viatge a la Llibertat’, la novel·la que recentment ha publicat?

Bé, perquè veuràs jo he de confessar que fa molts anys que viatge pel Mediterrani, sobretot per Grècia. Després d'haver fet diversos viatges a aquest país, el conec bastant bé i la idea va sorgir d'un passeig per Atenes. Anava amb una amiga parlant i comentant moltes coses de la ciutat, de personatges, de successos històrics, etc. En un moment donat, la meua amiga em va parlar d'una dona que tenia diversos palaus a Atenes i em va comptar diverses coses que em van semblar molt interessants i ací és on em va sorgir l'interés per saber més d'ella.

El que més em va sorprendre va ser que, amb tot el que Sophie de Marbois havia fet per a contribuir a la independència de Grècia, a la creació de Grècia com a Estat nació, no se sabia quasi res d'ella i els mateixos atenesos només coneixien que tenia dedicada una estació de metro. Llavors vaig pensar que com era possible que a una dona tan peculiar i tan suggeridora no se'l conega i això em va moure l'interés. A partir d'ací, em vaig dedicar a investigar, a llegir, a buscar informació, he de dir que hi ha poques coses sobre ella, però, fonamentalment, el meu objectiu era saber una sèrie de coses que em permeteren conéixer-la més. Va ser com una espècie de pulsió, a mesura que m'anava assabentant de la seua vida i de les vicissituds per les quals va passar, més ganes de contar-ho tenia i d'ací va sorgir aquesta idea.

Després, al llarg de diversos anys, va estar dins del meu cap perquè no sabia com fer-ho, ni com abordar-ho, fins que al final, després de molts dubtes i de bastant de treball, vaig conformar una història de la seua vida, per descomptat novel·lada. Sophie de Marbois és una filhel·lèna, és una dona enamorada de Grècia, que viatja a Grècia, a la recerca de la seua llibertat personal i la llibertat d'un poble de la qual ella va fer la seua bandera.

'Viatge a la Llibertat' és una novel·la, per tant, hi ha molta ficció, però, fonamentalment, he intentat reflectir els fets històrics de la millor manera possible. Ella viu un període molt convuls de la història d'Europa. És una novel·la ambientada en el segle XIX, en plena guerra de la independència grega. Ella viu en primera persona grans esdeveniments històrics que van marcar a Europa en tots els ordres: polítics, socials i culturals. A més, és una dona de l'alta societat, una dona que coneix a Napoleó, a Josefina i a l'emperadriu María Luisa; és a dir, és una gran dona de món, que deixa pràcticament tot això i va darrere d'un país nou, d'una idea nova, d'una llibertat nova, en definitiva, d'una vida nova.

Quin és l'objectiu d'aquesta novel·la?

Donar a conéixer a una dona molt amagada, una dona peculiar, que va fer molt per Grècia, sobretot, per l'educació a Grècia, i que va ser mecenes d'artistes. És a dir, una dona que ho va donar tot per eixe país. Al final, va morir a Grècia i va ser una de les persones importants dels filhel·lènics del segle XIX.

Què pot sentir el lector amb aquest llibre?

Pot sentir molta passió, una passió per la vida, una passió per Grècia, una passió també amorosa, que transcorre en la novel·la, però, sobretot, una passió per la llibertat.

Com l'autora, quins creu que són els punts forts de la novel·la? Què la diferencia de les altres?

En primer lloc, he triat un personatge poc conegut i, en segon lloc, aquesta dona viu una vida que és una tragèdia, perquè realment és una tragèdia grega pels esdeveniments que li succeeixen en la vida. Llavors, crec que tot això és el que marcarà la diferència, el filhel·lenisme, l'amor a Grècia i la vida tràgica que ella viu, totes les vicissituds que li ocorren.

Quant al personal, quin tipus de literatura li agrada més?

Bé, jo he escrit una novel·la de tall històric, perquè a mi m'agrada molt la novel·la històrica. En realitat, m'agraden tots els gèneres, però sobretot aquest tipus de novel·les. També m'agrada molt l'assaig històric i és un terreny en el qual em moc bé i sempre tinc coses per a llegir. Així mateix, la poesia m'agrada, encara que en aquest gènere tinc uns gustos personals molt fixos, no ho abaste tot. Però, realment, els esdeveniments històrics i els esdeveniments històrics de l'antiguitat són els que m'agraden, encara que aquesta siga una novel·la del segle XIX. Per tant, tot el que tinga a veure amb la història o amb personatges històrics que han marcat i que han deixat una empremta és el que més m'interessa.

Veiem que és la seua primera novel·la històrica, què és el que li va moure a escriure el seu primer llibre?

Jo soc farmacèutica de professió, ara ja jubilada, i mai havia pensat a escriure. Sí que és veritat que alguns amics que editaven llibres conjunts amb altres autors, em van moure a escriure uns certs relats curts, uns 10, i s'han publicat en aquests llibres col·lectius. A més, en la Universitat Jaume I vaig fer cursos d'escriptura creativa i també he publicat alguns microrelats, però anem, la meua vocació literària és molt tardana.

Realment, llançar-me a escriure aquesta novel·la, com ja he comptat, va ser en conéixer el personatge i sentir eixa pulsió interior de voler donar-lo a conéixer, voler rescatar-ho del passat i posar-lo en el món de hui. Això és perquè si bé aquesta dona és controvertida, peculiar i de tall modern en moltes de les coses, no podem dir que siga una dona fora del seu temps; va ser una dona del seu temps, però amb uns pensaments i una manera d'actuar i evolucionar doncs totalment moderns.

Sempre li ha agradat la lectura?

Sí, sempre. De fet, això d'escriure no té res a veure amb la meua professió, és tot per afició i per gust. Soc una lectora voraç, contínuament tinc dos o tres llibres en dansa llegint-los. Llavors, vaig pensar que amb aquesta novel·la podia fer la meua aportació contant la vida d'aquesta dona.

Quin és l'autor que més llig?

Llig molts autors. M'agrada molt la lectura de clàssics antics, perquè realment són molt moderns. T'ho ensenyen absolutament tot, qualsevol qüestió que ens plantegem ara, els autors clàssics ja la tenien, ja et donaven les respostes. És a dir que els autors clàssics m'agraden moltíssim, amb els antics em referisc per exemple a Homer i altres, tant els grecs com els romans.

Després, per exemple, d'autors moderns m'agraden moltíssims també. M'agrada tot el que escriu Rosario Raro, Santiago Posteguillo, Isabel Barceló, etc. Tota una sèrie d'autors moderns m'agraden, però també m'agraden altres més clàssics. En fi, autors que abasten molts camps de la literatura, tant del món de la novel·la com en el món de la novel·la històrica i historiadors.

També m'agrada moltíssim tot el que escriu Pedro Olalla, un insigne hel·lenista, crec que és l'hel·lenista més important en l'actualitat. Té llibres meravellosos en els quals aprofundeix en la nostra cultura, en la nostra dependència de tot l'antic, de tot el grec, de la nostra manera de pensar que es va conformar en l'antiguitat clàssica, tot això m'agrada.

Què és el que més li aporta el món de la literatura i la lectura?

M'aporta molta distracció, és a dir, jo soc una persona que si no estiguera llegint francament m'avorriria, pense que tots els moments del dia són bons per a llegir i per a trobar noves històries. Per a mi és molt important el llibre perquè és una finestra oberta absolutament a tots els mons i a totes les històries; amb un llibre, pots viatjar a altres llocs, sentir per altres persones, evolucionar amb altres persones, etc. En fi, un llibre és una joia.

Quins són els seus referents?

Perquè en tots aquests autors que escriuen novel·la històrica tan bonica, com poden ser José Luis Corral, Santiago Posteguillo o José Luis Calvo Poyato, i molts més que ara mateix no em venen al capdavant. En definitiva, la gent que escriu molt bona novel·la històrica. M'agrada tindre'ls a ells com a referència a l'hora de posar-me davant del paper, encara que realment la meua novel·la és com un híbrid; és una mescla entre novel·la històrica, història en realitat, assaig històric, també és fins i tot un llibre de viatges perquè ens fa recórrer el mateix viatge que fa la protagonista al llarg de la seua vida, ens fa recórrer llocs molt importants en el segle XIX, en l'època del gran tour per Itàlia que feien les persones d'eixe segle per a conéixer l'antiguitat clàssica romana i grega. A part de poder ser un llibre de viatges, també pot ser una guia de viatges. Per exemple, jo mateixa fa uns dies que he tornat de Grècia i la veritat és que ha sigut molt interessant recórrer els llocs que reflex en la novel·la.

Li agradaria escriure més llibres en un futur? Té alguna idea o està treballant en algun?

Això és un ‘cuquet’ que no saps quan et picarà i la realitat és que sí, he trobat un altre personatge que m'ha interessat. Estic ara en la primera fase de documentació, de traducció, de tot el previ per a abordar-ho.