Salvador Boix: “Les falles són la meua passió, l'únic ‘hobby’ que he tingut en la vida”

Salvador Boix, un faller destacat de Borriana, compta amb una llarga trajectòria dins del món de les falles. Fill de president de Junta Local Fallera i pare de l'actual presidenta del mateix organisme, el seu primer contacte amb la falla va ser en 1972, sent el cavaller acompanyant de la reina infantil. En eixe moment Boix no era conscient que eixe era l'inici d'un gran recorregut dins de les falles.

Amb tan sols 19 anys, en 1980 es va posar al capdavant de la Falla Barri Sant Blai, convertint-se en el president més jove de la història. El seu camí va continuar uns anys dins d'aquesta comissió, i posteriorment, en la falla Don Bosco. A més, va ser membre de Junta Local Fallera en diferents períodes de la seua trajectòria.

Ara, en 2024, el col·lectiu faller ha decidit per unanimitat reconéixer la dedicació i el treball de Boix per les festes josefines durant la seua vida. Faller per passió, segons reconeix, aquesta vegada és ell qui es converteix en el protagonista de les seues benvolgudes festes. Borriana li mostrarà la seua admiració i agraïment el diumenge 10 de març on se li acatarà en el tradicional homenatge faller. Fer aquesta entrevista ha sigut un gran regal, ja que he tingut el plaer d'aprendre moltes coses sobre les falles i la seua història que no coneixia. Salvador Boix ha fet un repàs per tota la seua vida fallera parlant d'anècdotes i compartint la seua experiència amb molt d'afecte. A més, assegura que va ser una notícia inesperada per a ell, però que acull amb molta il·lusió.

Des de quan està vinculat al món de les falles?

Tot va començar gràcies a mon pare. Jo soc el xicotet de cinc germans, per això el meu pare em portava molt amb ell. Va ser president de Junta Local Fallera en dues ocasions, la primera des de l'any 1958 fins al 1964 i la segona des de 1972 fins a les primeres eleccions democràtiques. A la meua casa les falles sempre han sigut presents, però no va ser fins a l'any 1972 quan va començar la meua vinculació directa.

Eixe mateix any, el meu pare em va preguntar si volia ser faller, jo li vaig dir que sí i així em vaig convertir en el cavaller acompanyant de la Reina Fallera Infantil, Anabel Llopis. A partir d'ahí el meu pare va començar a portar-me a molts actes amb ell i així el meu interés i afició per les falles va créixer. Més tard, en eixir de l'institut passava pel taller on Joaquin Ortells feia el tapís per a l'ofrena de flors. Normalment, em quedava allí per a ajudar-lo i aprendre, passava moltes hores amb ell i, a partir de llavors, vaig entrar de ple en el món faller.

En 1977 Javier Perelló va vindre al taller a veure el tapís. Allí em va oferir que anara a la Falla Barri Sant Blai per a ajudar-los amb la carrossa per a la Cavalcada del Ninot i així vaig passar a formar part per primera vegada d'una comissió. Durant 1978 i 1979, Perelló va ser el president, però en aquest últim exercici va entrar a l'Ajuntament de Borriana com a regidor de festes, convertint-se en el president de Junta Local Fallera. Per això l'any 1980, amb 19 anys, em vaig posar al capdavant de la comissió. Vaig ser president de la mateixa en els anys 1980, 1981 i 1991. A més, vaig ocupar la vicepresidència de Sant Blai en 1982 i 1983.

[Després de parlar amb molt d'afecte de la seua trajectòria fallera, alça la vista per a endinsar-se en la seua memòria i somriu].

Com a anècdota, recorde que el dia de la meua exaltació infantil com a cavaller acompanyant, un bon conegut em va preguntar: “Salva, tu d'on seràs faller?” I jo, en aquell moment, sent un xiquet i sense haver pertangut a una comissió abans, li vaig contestar: “de Sant Blai”, i casualment, anys més tard, així va ser.

Què són per a vosté les falles?

Són la meua passió. [Respon sense dubtar]. Són l'únic ‘hobby’ que he tingut en la vida. Les falles són unes festes molt completes que es gaudeixen durant tot l'any. És molt bonic, sobretot si et trobes a gust amb el grup de gent que hi ha en la comissió que estàs o fins i tot en la Junta Local Fallera. Es crea un vincle de germanor i una gran amistat amb molta gent. Jo, dins de les falles, l'única cosa que he fet són amistats i no sols ací a Borriana, sinó que et donen l'oportunitat d'entaular relacions i de crear vincles d'amistat fora. Per exemple a Castelló, a València, a Alacant i fins i tot a Benicarló; al cap i a la fi, en tots els pobles que visitem i amb els quals compartim les nostres festes. Gràcies a les falles sempre es fan amistats.

Parlant d'amistats, com és la seua relació amb la falla Císcar-Borriana?

La falla Císcar-Borriana és la meua segona falla. Jo vaig al seu casal i és com si entrara ací en el casal de qualsevol comissió. [S'explica després de respondre amb seguretat]. Perquè ací en qualsevol falla em sent a casa, tinc amistat amb molta gent del món de les falles.

[Alça la mirada tirant la vista arrere i recordant amb nostàlgia els vells temps].

L'any 1983 va ser el primer que vaig entrar en aquesta comissió i els fills dels amics que vaig fer, els qui en eixa època eren els de la meua edat, ara són els qui porten la falla. El vincle va sorgir acudint a reunions i sopars amb ells. En la comissió, tradicionalment celebraven un sopar l'últim dijous de cada mes al qual anomenaven el sopar de ‘Perol’. Per a aquest sopar, cuinaven allí en el casal i ens convidaven a la Junta Local Fallera de Borriana. En aquella època, quan érem joves, era molt senzill anar i el mes que ens abellia, agafàvem el cotxe i anàvem a sopar amb ells, ens quedavem una estona de festa i parlant. Sempre estàvem molt a gust i així va començar la meua relació amb ells.

Actualment, aquesta relació continua, de fet fa poc es van complir 50 anys des que la falla ve a Borriana. Vam celebrar un acte d'aniversari en el qual, sense jo esperar-lo, em van donar la insígnia de plata de la falla perquè dins de la Junta Local el que més anys de relació amb ells havia tingut era jo.

Quants anys ha format part de Junta Local Fallera?

[Comença a contar-los, encara que dubta un poc]. Crec que 17 anys, [torna a repassar els comptes] sí 17 en total i 11 d'ells com a secretari general. Aquest és el càrrec que més vegades he ocupat i en el qual més he gaudit. Hui dia la informàtica és una gran ajuda i facilita el treball, en aquella època era tot manual i més costós, però era un treball que jo gaudia. Els anys que vaig ser president de la falla també els vaig gaudir molt, encara que d'una altra forma.

Com és formar part de Junta Local Fallera? És un treball agraït?

La Junta Local Fallera, en moltes ocasions, és una desconeguda. [Fa una pausa]. És a dir, la gent sap de la seua existència, però no entenen quines són les seues funcions ni coneixen el treball que realment suposa. [Es posa seriós]. Sempre hem estat al servei de les falles, tot el que les comissions decideixen és el que la Junta Local Fallera executa. Treballem per les falles i ens encarreguem de l'organització, però la imatge que la gent interpreta és una altra. Sembla que per al col·lectiu faller anem ‘de gorra’ i estiguem sempre de festa i d'oci. Quan un faller passa a formar part de la Junta s'adona del que realment suposa i moltes vegades se sorprenen perquè no és com esperaven.

Quants tapissos per a l'ofrena de flors ha fet a Borriana?

He fet set tapissos, el primer va ser l'any 1978. Després d'anar a ajudar a Joaquín Ortells al seu taller al eixir de l'institut i fer les carrosses en Sant Blai, amb 17 anys em vaig presentar al concurs de tapissos i el vaig guanyar. [Veu que em sorprenc i explica això del concurs]. En aquella època el tapís es triava a través d'un concurs on es presentaven diversos tapissos candidats i de tots es s'escollia un. El de l'any 1978 va ser el primer que vaig poder fer. També vaig realitzar els tapissos dels anys 1980, 1981, 1982,1984,1985 i 1986.

Si veiem la seua trajectòria, des de xicotet forma part d'aquest món. Quin ha sigut el moment més emotiu que ha viscut dins del món faller? I el més trist?

[Per a aquesta pregunta, després d'un temps pensant i buscant el moment adequat en la seua ment, no troba resposta].

Ni idea, no trobe cap moment que puga destacar. Han sigut tantes coses, tantes experiències i tants moments emotius i especials que és difícil quedar-me amb un.

[Per contra, parlant del més trist, li ve al cap un que destaca immediatament].

El més trist dins de les falles va ser l'any 1987, quan Mari Carmen Marín era la Reina Fallera. El 4 de març vam rebre una mala notícia. Paco Villanova, membre de la Junta i amic, va morir. Pocs dies després, en un dels actes previstos se li va fer un homenatge.

Què sent en ser pare i fill de presidents de Junta Local Fallera?

El meu pare va ser president en dues ocasions, va ser promotor de diversos actes que no existien i que hui dia encara es mantenen. Ara, ser pare de l'actual presidenta de Junta Local Fallera és una alegria, encara que també sé el treball que li suposarà [fa broma].

Creu que la tradició fallera s'hereta?

Crec que sí que s'hereta, però que passa igual que amb qualsevol altra afició. Jo, a part de sent acompanyant de la Reina Fallera Infantil de Borriana, vaig començar a agafar-li afició a les falles anant amb el meu pare als actes, igual que la meua filla, que també ha vingut amb mi a molts actes. [Comença a recordar amb afecte]. Sent secretari de Junta Local Fallera amb Salvador Molina, alguns dies recollia a la meua filla Paloma del col·legi i, si la meua dona estava treballant, ella venia amb mi a les oficines de la Junta i feia allí els deures mentre jo feia el meu treball. Encara que no ho semble, tot això fa que vages interioritzant les falles sense adonar-te'n. Quan el teu pare et porta darrere i t'ensenya la seua afició i la seua passió, al final acaba agradant-te i la fas teua.

Quan el van informar de l'homenatge, quina va ser la seua reacció?

Dir que no. [Respon rient]. Vaig dir que no per la meua filla, no volia que ser jo l'homenatjat li repercutira en res. Després em van explicar que ella no sabia res, que la decisió havia sigut de les falles i que l'alcalde estava d'acord, però que a Paloma no li ho havien dit encara. Llavors vaig dir que val, que si ho havien decidit les falles i ella no sabia res… Però també em van dir que eixa crida només era per a informar-me, no per a preguntar-me si volia o no. Després de comunicar-m'ho a mi, van cridar a la meua filla i li ho van explicar. A ella li vaig dir el mateix, que si li anava a repercutir que no, però Paloma va dir que no, que si les falles volien fer-me l'homenatge, elles són les que decideixen. Ella està molt il·lusionada i segur que és un moment emocionant.

Esperava que les falles li proposaren com homenatjat?

No, mai. A més, sempre que he fet alguna cosa en el món de les falles ha sigut desinteressadament, sense esperar res a canvi. Sempre han sigut la meua afició i he estat encantat de col·laborar en el que m'han demanat. Que les falles hagen pensat en mi em fa molta il·lusió, veure com el treball que has fet de manera altruista dins del món de les falles se't reconeix és molt gratificant.

Com veu les falles actualment? Creu que han canviat des que va començar la seua àmplia trajectòria?

Sí, han canviat molt. Abans hi havia molta més activitat, les falles de ‘barri’ eixien a vendre la rifa, la loteria, anaven per les cases fent les cartilles, ara tot això s'ha perdut. Després, pel que fa als actes, alguns s'han eliminat, uns altres han canviat i altres han sorgit nous. Abans, durant la setmana de falles les comissions es reunien en La Llar Fallera, ara cada comissió està en la seua carpa o en el seu casal. Les coses evolucionen i es van adaptant, com va dir una vegada un alcalde, les falles seran el que els fallers vulguen.

Una vida dedicada a les falles

Salvador Boix ens compta tota la seua trajectòria que, com ha esmentat anteriorment, va començar en 1972 sent el cavaller acompanyant de la Reina Fallera de Borriana. La seua primera comissió va ser la del Barri Sant Blai, on va ser president en els anys 1980, 1981 i 1991 i vicepresident en 1982 i 1983.

“Encara que anys més tard vaig tornar, en 1983 vaig deixar la falla per motius personals” assegura. Boix relata que va ser just en eixe moment quan Paco Villanova, que era molt amic del seu pare, li va proposar formar part de la Junta Local Fallera i després de presentar-li al nou regidor de festes, Salvador Asensio, va començar a formar part de la comissió executiva del col·lectiu.

En el primer any, 1984, va ser delegat artístic i els altres tres, 1985, 1986 i 1987, delegat de falleres. Després amb Alfonso Ventura com a regidor i president de Junta Local va ocupar el càrrec de secretari general durant els exercicis de 1988, 1989 i 1990. “Eixe últim any, per temes personals, vaig haver de deixar la Junta i en 1993 vaig tornar com a secretari general amb Salvador Molina. Vaig estar tres anys amb ell, però en 1995, quan Molina va acabar, m'ho vaig deixar una altra vegada”, afirma.

Després d'un temps de descans, amb Paco Isaac de president els anys 2008 i 2009, va tornar com a vicepresident.Més tard, durant els exercicis de 2012, 2013 i 2014, va pertànyer a la falla Don Bosco on la seua filla Beatriz va ser Cort d'Honor Infantil. El currículum de Boix en Junta Local Fallera entra en la recta final dos anys més tard: “la meua última vegada com a membre de Junta Local va ser sota la presidència de Maria Lluïsa Monferrer, de 2016 a 2020, quan vaig exercir de nou el càrrec de secretari general”.