Reyes García Burdeus, reconeguda amb un important premi de les lletres russes a tota una trajectòria

La borrianenca Reyes García Burdeus, és doctora per la Universitat Jume I de Castelló i diplomada en llengua russa per la Universitat Estatal de Sant Petersburg. Professora i traductora des de fa més de 27 anys, aquesta incansable i dedicada dona dedica el seu dia a dia a ensenyar rus a l'Escola Oficial de Castelló, i el seu interès pel segle de plata de la literatura russa, l'ha portat a donar conferències en congressos tan importants com els celebrats a l'Institut de Llengües Eslaves de la Sorbona, a París, oa Moscou o Bolshevo, a les cases-museu de Maria Tsvetáyeva, la seva autora predilecta.

25 anys traduint les obres de Tsvetáyeva

Però, el que realment li apassiona és el seu treball com a traductora de l'obra de Marina Tsvetáyeva, una de les escriptores russes més importants de tots els temps. I és per tota una trajectòria dedicada a aquesta autora pel que el Ministeri de Cultura de la República Russa de Tatarstan i la Universitat de Kazan li han concedit el premi Marina Tsvetáyeva, una cosa així com un 'Princesa d'Astúries ' de les lletres russes.

Encara que en terres espanyoles puga no ser molt conegut, estem parlant d'un premi internacional d'un gran prestigi en el món de la traducció, que s'atorga cada dos anys a traductors rellevants de l'obra de Tsvietáyeva a qualsevol idioma estranger. En el cas de Reyes García, a l'espanyol i al català. Elábuga, on està enterrada la cèlebre escriptora que dóna nom al guardó, va ser la ciutat en la qual es va realitzar la cerimònia de lliurament. Amb nombroses autoritats de les lletres i la política russes, Reyes García Burdeus va ser guardonada amb un premi que ha suposat tot un reconeixement a la feina, esforç i dedicació de tota una vida.

Com comença el seu interès per aquest idioma, i d'on sorgeix la decisió d'estudiar-i dedicar-se a ell professionalment?

Sempre he tingut interès pels idiomes. A l'escola, quan jo estudiava, era el francès l'idioma estranger que apreníem, però jo, al mateix temps, estudiava anglès i italià amb professors particulars i vaig començar a estudiar rus quan tenia 14 anys.

Després d'una pausa, quan vaig anar a València a estudiar a la universitat, als 17 el vaig reprendre més seriosament. Als 19 anys vaig anar per primera vegada a la –abans- Unió Soviètica, per millorar l'idioma, concretament a la universitat de Kalinin. Vaig anar a través de l'associació França-URSS i tots els meus companys eren francesos, belgues o suïssos del cantó francès. Una experiència inoblidable que em va motivar encara més per a, a la tornada, aprofundir en l'estudi d'aquesta llengua.

¿Amb quines dificultats es va trobar en els seus inicis com a estudiant de rus, i més tard com a traductora d'aquest idioma?

Era una altra època, no existia Internet, els russos no podien viatjar a l'estranger i, a més, els manuals per a estudiar l'idioma escassejaven. Així que no es podia practicar l'idioma fora de l'aula i vaig haver de fer estades llargues al país.

En els meus inicis, com a traductora, l'escassetat de diccionaris especialitzats, falta d'internet, com he dit abans, on buscar topònims, sinònims ... En fi, la manca de material va ser la dificultat principal.

Com és el dia a dia de la seua feina?

Bé, compagine la docència amb la traducció i també sòlc donar conferències a Rússia i en altres països sobre la vida i obra de l'escriptora russa Marina Tsvietáieva.

Vaig ser professora de rus primer a l'Escola d'Idiomes de València i ara a la de Castelló. El dia a dia són les meues classes amb els alumnes.

Si hagués de destacar alguna cosa del seu treball, Què seria? Alguna activitat en la seua rutina de treball que li reporte més satisfacció, o moments concrets en la seua trajectòria que s'han convertit en importants ... etc.

En el meu treball com a docent, en el que porte més de 27 anys, la satisfacció més gran sempre són els èxits dels meus alumnes. Pensar que el que van aprendre en les meues classes els és útil en els seus respectius treballs.

El meu estudi de la llengua russa i el meu treball de traducció m'ha portat a conèixer a moltíssima gent rellevant en el món de la cultura i la societat russa. Vaig tenir ocasió de conèixer a Valentina Tereshkova, la primera dona cosmonauta, a Maia Plisetskaya, la famosa ballarina recentment morta, que va dirigir a Espanya, la Companyia Nacional de Dansa, per esmentar només a alguns.

Per què Tsvietáieva? Què té d'especial la seua obra perquè vostè haja dedicat gran part de la seua carrera a aquesta escriptora?

La seua genialitat, el seu llenguatge únic tan ric i complicat. Traduir a Tsvietáieva és un constant repte i quan s'aconsegueix és una enorme satisfacció.

Explique'ns, com li comuniquen que ha estat guardonada?

Vaig rebre una trucada telefònica, en la qual em van comunicar que havia estat escollida entre diversos candidats de tot el món. Em van demanar que contestés en el termini de 48 hores si acceptava el premi i si podia anar a rebre-ho. Si no podia anar personalment a recollir el premi era el segon candidat el que seria guardonat. Alhora em van demanar que no digués a ningú que m'ho havien concedit, ja que els mitjans de comunicació i el públic en general té coneixement al respecte el dia de la cerimònia de lliurament.

Com va ser tot el procés del lliurament del premi?

A la sala d'actes de l'Institut de Elábuga (ciutat en la qual està enterrada Tsvietáieva), adscrit a la universitat de Kazan, a la República de la Federació Russa de Tatarstan. Em van fer lliurament del premi de literatura Marina Tsvetàieva (una medalla , un certificat i una dotació ecònomica) per la meva feina de més de 25 anys dedicada a traduir, estudiar i difondre l'obra de l'escriptora en el món de parla hispana.

A l'acte van assistir personalitats rellevants: la secretària general de la Unió d'escriptors de Moscou S.V. Vasilenko, la representant del Ministeri de Cultura de la República de la Federació Russa de Tatarsán D.F. Jairulina, la tinent d'alcalde de la regió de Elábuga Z. J.

Sungatullina i la rectora de l'Institut de Elábuga, adscrit a la Universitat de Kazan E.E. Merzon.

Es tracta d'un premi internacional d'un gran prestigi en el món de la traducció, que s'atorga als traductors rellevants de l'obra de Tsvietáieva a qualsevol idioma estranger. L'any 2012 se li va fer lliurament de la medalla a Veronique Lossky, catedràtica de llengües eslaves a la Sorbona, per les seves traduccions al francès de Marina Tsvietáieva.

Què significa professional i personalment aquest reconeixement?

Bé, tal com he dit abans, professionalment és un gran prestigi, perquè els meus predecessors eren tots uns traductors de renom, cadascun en els seus respectius idiomes i ara jo també em trobe entre noms de tanta rellevància dins el món de la traducció.

Personalment és un gran honor i una enorme satisfacció, sobretot perquè el premi porta el nom d'una escriptora que adore i a la que porte dedicada gran part de la meua vida.

Com creu que es valora el seu treball? Creu que professionals com vostè tenen el suficient suport, visibilitat, reconeixement ... etc. en la nostra societat?

El treball de traductor, no sempre està valorat ni pels lectors ni pels editors. Crec que els lectors no imaginen la dificultat que tanca tot el procés de traducció ni tampoc la gran quantitat d'hores invertides en el treball. Darrerament, les editorials menudes, tendeixen a fer més visible la figura del traductor i el tracten quasi com a un autor. Premis com el que acabe de rebre, encara que ací a Espanya és conegut només pels eslavistes, ajuden a seguir treballant amb la minuciositat, l'entusiasme i la dedicació que mereix aquest treball.