L’Agrupació Borrianenca de Cultura respon a les paraules de Compromís

El portaveu de Compromís a Borriana, Jorge Alarcon, ha manifestat el passat dissabte que el conveni signat per al 2024 entre la Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC) i l’Ajuntament de Borriana inclou “mesures coactives” com ara no poder usar el terme “País Valencià” o no referir-se a la unitat de la llengua catalana.
En aquest sentit, el Consell de Síndics de l’ABC vol manifestar algunes precisions.

En primer lloc, les paraules del senyor Alarcon són inexactes. El conveni signat no es refereix per a res al terme “País Valencià”, sinó que parla de “respectar” l’Estatut d’Autonomia i no fer apologia del “catalanisme” en matèria de llengua i cultura. L’ABC va signar l’acord (a pesar que aquestes peticions resultaven contradictòries entre sí) precisament perquè no som una entitat política sinó independent i suprapartidista.

Sotmetre’s a l’imperi de la llei és una cosa que afecta l’ABC, l’Ajuntament, els partits polítics legalitzats i tots els ciutadans. Per això nosaltres estàvem i hi estem ben tranquils. L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (en el preàmbul del qual apareix l’expressió “País Valencià”, originària del segle XVII) diu clarament en l’article 6.8 que “L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià”. Per tant, qualsevol dubte sobre la naturalesa, filiació i identitat del valencià s’ha de remetre als dictàmens de l’AVL. I aquesta institució, al seu Diccionari Normatiu, defineix així el nostre idioma: “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.

Aquesta definició no podia ser de cap altra manera, perquè legalment (i mentre Espanya continue sent un estat de dret), a partir de la sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional i la profusa jurisprudencia posterior, “valencià” i “català” són “dos denominacions d’una mateixa llengua”. És un tema, doncs, científicament i legalment tancat.

És per tot això que l’ABC va signar amb convenciment el conveni, amb la seguretat que no seríem nosaltres, en cap cas, els qui infringiríem la llei en cap supòsit.

És obvi que, dins la nostra societat, hi ha persones o instàncies convençudes que el valencià i el català són llengües diferents. També hi ha gent que pensa amb una total seguretat que l’estela de vapor que deixen anar al cel els avions és un potent verí que pretén exterminar la humanitat, que la terra és plana o que amb les vacunes de la passada pandèmia Bill Gates ens va introduir un dispositiu per a transmetre el 5G dels mòbils. Aquestes opinions poden no semblar-nos respectables (o directament estrafolàries), però sí que ho són les persones que les mantenen, mentre no utilitzen la violència o l’engany per a difondre-les.

Per tot això, des de l’ABC demanaríem als polítics de Borriana i de tot el país que centraren les seues disputes en les matèries que afecten la qualitat de vida dels ciutadans, i deixaren les qüestions legals i científiques als professionals del ram. Si en un pròxim conveni des de l’Ajuntament de Borriana es demana a l’ABC que respecte la Declaració dels Drets Humans, la Convenció de Ginebra o la Declaració dels Drets de les Plantes Ornamentals ho farem molt a gust, però seria exigible en els polítics una certa mesura, un sentit pràctic i una adequació al que comunament entenem per realitat.

En tot cas, des de l’Agrupació Borrianenca de Cultura manifestem la nostra voluntat, com des de la nostra fundació en 1954, de seguir servint els hòmens i les dones de Borriana des de l’apoliticisme suprapartidista, el compromís cultural i lingüístic, el més accentuat sentit comú i un profund sentiment i respecte institucional. No farem en això res més que continuar l’herència intel·lectual del nostre soci fundador (tristament desaparegut en 2022) Enric Safont Martínez. I des d’ací reiterem de nou al senyor alcalde de Borriana que pose el seu nom a la Biblioteca del nostre poble. Serien mesures així les que ens honorarien com a borrianencs i ens donarien una fama finalment positiva fora de les nostres fronteres municipals.