Huit hores en la mar: Així va viure el bus que va desaparéixer a Borriana una odissea amb un bon final

Emilio Narbón va viure tota una odissea diumenge passat quan va decidir eixir a pescar amb un amic a la platja de Borriana. “Tot marxava de luxe, i jo vaig començar a baixar, en un lloc que estava a uns 30 metres de profunditat per a capturar algun peix i se'm va eixir unes voltes de corda d'un rodet, vaig baixar el cap intentant traure corda i quan vaig pujar el cap, ja m'havia anat completament de la zona en la qual estava la barca”.

Emilio relata que en aqueixos moments “el barquer em buscava per a l'altre costat i per més senyals que li vaig fer no em veia”. En veure que no anava a poder arribar fins a l'embarcació “prenc la decisió de seguir el corrent fins a tocar terra”.

Aquest experimentat bus assenyala que “el corrent em portava quasi per a l'entrada del port i podria haver eixit sobre les 8 de la vesprada per la platja de Borriana, però quan ja estava a mig camí, va deixar de bufar aqueix corrent i de sobte em costava més avançar, vaig agafar una corda flotant i vaig veure que s'anava direcció a Nules”.

En aquesta platja va poder tocar terra, encara que una lesió va dificultar la seua eixida, “em va tocar eixir arrossegant-me pel sòl perquè tinc una fèrula termoplàstica perquè vaig tindre una fractura de tíbia al març i camí amb crosses”.

Després d'arribar a Nules, sobre les 12 de la nit, després de huit hores en la mar, “vaig veure a una parella amb un patinet elèctric i es van acostar i van cridar a la Guàrdia Civil”.

Emilio relata que el seu afany per arribar a terra va ser després de veure l'operatiu de cerca, perquè es desactivara com més prompte millor “i aqueixes persones no patiren”. Quan van arribar els guàrdies “jo els havia vistos des de la mar, es van portar molt bé amb mi i em van fer de crosses per a posar-me dempeus”.

Quant a com va poder mantindre les forces durant tantes hores, compte que “porte una jaqueta més grossa per a no passar fred i no vaig deixar de moure'm, anava alternant les posicions del cos per a aletejar, vaig capturar uns sorells i això et dona energia, i cada punt un xarrup d'aigua, i un compàs al cap d'aleteig”.

La sensació en arribar a terra “va ser d'alleujament, però la preocupació era per la gent, si jo sé que a mi no m'espera ningú fins em puc parar a descansar i eixir més endavant, jo sé que isc”, afegint que “als 20 minutos d'estar en terra m'haguera tornat a ficar a l'aigua a pescar si no haguera sigut perquè vaig veure a la gent, l'aigua estava bella, no tinc gens de por en l'aigua, he vist taurons, he tingut una orca al costat, un catxalot... no tinc por de ficar-me enmig de la mar, només pel fet de veure la bellesa dels animals”.