Descobreixen una planta amb nom burrianense: tot sobre la Centaurea que posa a la ciutat en el mapa científic
Una xarrada revela els detalls botànics d'una espècie única i la seua connexió amb l'investigador local Roberto Roselló
Dijous que ve 3 d'abril de 2025 a les 19.00 hores, la sala d'actes de l'edifici de l'Obra Social de Caixa Rural Borriana serà escenari d'una conferència dedicada a una espècie vegetal amb nom propi i profundament vinculada al municipi: la Centaurea x maritima subsp. borrianensis. La cita porta per títol “Una planta amb epònim borrianenc” i girarà entorn d'aquesta planta endèmica i al treball del botànic Roberto Roselló Gimeno, burrianense llicenciat i doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de València.
Roselló, ara jubilat, ha sigut catedràtic de Ciències Naturals i Biologia d’IES a València i en la seua Borriana natal. A la fi dels anys 80 va iniciar els seus estudis de doctorat centrats en la flora i vegetació de la comarca castellonenca de l'Alt Millars, que van culminar en una tesi doctoral. Com a investigador en taxonomia botànica, ha sigut autor d'una desena de llibres i més de 180 articles científics, amb més de 110 propostes de noves espècies i noms científics acceptades per la comunitat científica.
Entre les seues múltiples col·laboracions, destaca la seua labor com a coautor del departament de botànica de la Facultat de Farmàcia de la UV. També ha participat en diversos projectes europeus relacionats amb la biodiversitat vegetal. A més, ha exercit com a il·lustrador botànic i divulgador en el camp de la botànica. En 2016 va ser guardonat amb el Premi Ateneu de Natura pel seu treball en divulgació científica.
Un repàs històric a la botànica i el context de la Centaurea borrianensis
La conferència inclourà un repàs històric sobre com l'arribada del coneixement de noves espècies després del descobriment d'Amèrica va impulsar la taxonomia botànica a Europa. Durant segles, aquesta disciplina es va nodrir de les grans expedicions científiques per a documentar animals, aliments i plantes, molts d'ells procedents de territoris colonials. En eixe context es va consolidar la nomenclatura binomial moderna amb figures com Carl von Linné (1707–1778).
Espanya també va jugar un paper fonamental en eixe desenvolupament, especialment amb l'estudi de la flora ibèrica. No obstant això, després de la Guerra Civil espanyola (1936–1939), aquest tipus d'investigacions va decaure notablement. Durant anys es va considerar que la taxonomia botànica era una ciència tancada, sense molt més per descobrir.
Però com demostrarà la xarrada, això no és cert. Exemples com el de Roberto Roselló i la seua troballa de la Centaurea x maritima subsp. borrianensis són prova que la biodiversitat vegetal continua viva i activa, i que encara existeixen espècies per documentar. La conferència convida així a redescobrir el valor del coneixement botànic des de la proximitat.
