Borriana inaugura al CMC La Mercè l'exposició de l'Estudi Isósteles

El CMC La Mercé de Borriana ha acollit la inauguració oficial de l'exposició «Estudio Isósteles», mostra que recull els treballs d'Angie Vera, Julia Vera, José Carlos de la Torre (Artinwreck), Antonio Chacón, JJDoc i Juan Rubio, artistes de Borriana i membres d'aquest estudi. Tal com ha assenyalat l'edil de Cultura, Vicent Granel, que ha estat present en l'obertura de la mostra, "era de justícia que un espai com l'Estudi Isósteles tinguera la seva visibilitat a través de la mostra dels seus treballs a la nostra Casa de la Cultura, per així seguir ensenyant al conjunt de la ciutadania la capacitat artística de joves de la nostra ciutat que es van llançar fa ja més de tres anys a obrir un espai tant per a l'expressió artística com per a la reflexió al voltant de la seua creació".

Isósteles Estudi és un espai de creació artística en actiu des de finals del 2013 que, treballant de manera autogestionada, està situat en un antic magatzem de taronges en Borriana. A banda de funcionar com a zona de producció per als seus sis integrants, busca també ser un lloc d'interacció social, cultural i col·lectiva, mitjançant fires d'art, exposicions, tallers, presentacions, cinefòrums, o qualsevol tipus d'intervenció.

L'obra presentada en aquesta exposició és variada, tant en temàtica com en els suports que utilitzen habitualment els participants, tret característic de les últimes tendències de l'art. Per atzar es reuneix en un lloc i al moment actual un grup de persones amb inquietuds similars en el context cultural més immediat: el nostre. No obstant la seua obra no defuig de la globalització ni de les arrels de les manifestacions plàstiques més pròximes.

Angie Vera per les influències de l'entorn, va descobrir la seua afició per la novel·la gràfica o còmic i el grafiti. L'escena i el retrat, normalment col·lectiu, són tal vegada els trets més característics de la seua obra i són, a la vegada, alguna cosa així com els fils conductors dels seus plantejaments pictòrics, que la porten a la narració a través de la simbologia, i a l'espai a través dels conceptes.

L'obra de Julia Vera queda registrada a través de diferents aplicacions en l'ús de l'escriptura. Plasmada generalment en paper o directament sobre el mur, la podem trobar al carrer o en espais privats, en les fires o exhibicions en les quals participa o, també, en múltiples formats i suports.

José Carlos de la Torre (Artinwreck), és un artista que va començar a germinar en el seu treball com a fuster, encara que les seues variades inquietuds (l'skateboarding, la música, la fotografia, l'autoedició de fanzines, el surf clàssic, el disseny i la fabricació de mobles, la serigrafia, l'escenografia, etc.) van derivar en diverses mostres tals com festivals d'art, espais culturals, galeries, fires, etc.

La trajectòria d'Antonio Chacón abasta disciplines com el dibuix, la ceràmica, l'art objecte, la videoinstal·lació, l'escultura i la pintura. El seu treball el defineix com un sigil·lós joc geomètric protagònic, que cohabita amb subtils configuracions dins d'un espai determinat, per a, així, transitar de l'artesanal a l'artístic, de l'estètic al contemplatiu, de l'enrevessat a la sinopsi, de la bidimensió a la tridimensió, de l'emocional al racional, de l'obsessió a l'exempció.

A Juan Rubio, el seu amor per la fotografia analògica li permet somiar com un xiquet amb el revelat, i l'opció digital, el fet de poder veure al mateix temps tot el que es va captant com una espècie d'aparador infinit de possibilitats. Aquesta afició a fixar el temps el va portar a rastrejar l'entorn a través dels amics més propers amb una mirada malenconiosa, precisa com un bisturí i propera com una foto.

JJDoc actualment forma part de la formació de música experimental Col·lectiu Camí Fondo. La percepció dels sons, la interpretació subjectiva de la música es veu contaminada pels registres visuals, la percepció olfactòria o per l'estereotàxia del nostre sentit de l'equilibri. A partir de la deprivació d'alguns d'aquests sentits, de l'eliminació de percepcions contaminants cerquen les formes diferents de relació amb l'espai sonor d'Isósteles, la idea final que aglutina aquesta exposició.