elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Borriana analitza els reptes de futur per a convertir-se en la ciutat líder de la Plana Baixa

Borriana analitza els reptes de futur per a convertir-se en la ciutat líder de la Plana Baixa
  • El Cercle Fruiter Burrianense fixa tres eixos: agricultura ecològica, turisme sostenible i un centre comercial d'alt rendiment

El Cercle Fruiter Burrianense ha celebrat aquesta vesprada un fòrum de debat per a parlar del passat, present i futur de la capital de la Plana Baixa, de les seues fortaleses i febleses, però també de les seues pròpies amenaces que frenen l'expansió de la ciutat.

En el fòrum de debat ‘Quo vadis Borriana?’ S'ha tractat l'oportunitat que té la ciutat d'assumir de facto el lideratge a la comarca de la Plana Baixa i convertir-se en una ciutat sostenible, transparent i que aposte per la participació ciutadana.

D'entre les oportunitats de Borriana han destacat que és una ciutat oberta a la mar, sense indústria el que suposa una menor contaminació, amb capacitat per a un desenvolupament sostenible i no massiu, envoltada d'un cercle verd de tarongers i amb un grandíssim potencial cultural.

El Fòrum Borriana 2030 i el pla estratègic de turisme que Borriana va elaborar l'any 2017 han centrat la major part de la intervenció que ha comptat amb les veus expertes d'Enrique Daudí i Juan Alberto Marco.

Tres eixos i sis proposicions

Durant les intervencions, Marco ha assenyalat tres eixos sobre els quals ha d'assentar-se el futur de Borriana com són l'agricultura ecològica i eficient amb iniciatives per a conservar l'agricultura natural, ecològica i viable que haurà de desenvolupar-se al costat de les entitats agrícoles, el suport a la Reina de la Plana -la marca que adopta la clemenules-, buscar nous canals de comercialització i noves espècies vegetals.

El segon eix és centre comercial d'alt rendiment per a crear en el centre històric de la ciutat una zona comercial que atraga a clients de les poblacions de l'entorn. Calculen que Borriana té 120.000 clients potencials

I, com a tercer eix, apostar per un turisme sostenible, incentivar la indústria turística sostenible que impulse els recursos turístics i siga motor econòmic.

Aquests tres eixos han d'anar acompanyats de sis proposicions del pla de recuperació, transformació i resiliència de Borriana 2030 com a transparència en la gestió pública orientada al ciutadà, lluitar contra la contaminació, eficiència en la gestió dels recursos públics, protecció de l'entorn natural, millorar la qualitat de vida en general i dels sectors més vulnerables, i el consens institucional per a actuacions a llarg termini que assegure els elements bàsics i que fuja de la política d'adversaris.

D'on ve Borriana

Marco ha explicat durant la seua al·locució, a través d'una breu anàlisi històrica, com Borriana va tindre entre la segona meitat del segle XIX i primera part del XX un esperit d'emprenedors líders amb la comercialització i cultius de la taronja, per a arribar a una situació de rebuig cap a les persones que apostaven per construir a la platja, la crisi del camp que va arribar a la fi del segle XX i primers anys del segle XXI amb la gent allunyada de l'agricultura, la posterior crisi de la rajola que va elevar els preus del terreny el que va portar al fet que molts vengueren els seus camps i altres abandonaren l'agricultura amb intenció de vendre.

Malgrat tot, en el fòrum s'han mostrat optimistes pel potencial que ofereix Borriana, com una ciutat residencial orientada a la mar, sostenible i verda.

Un futur amb esplendor

Enrique Daudí ha assenyalat durant la seua intervenció que durant les sis últimes dècades Borriana ha estat fundida i s'ha trobat amb problemes per a avançar per grups de pressió que els impedeixen fer plantejaments, en els quals prevalen els interessos personals en lloc d'apostar per l'estratègia i la creativitat.

Per a Daudí “el Fòrum 2030 és la Bíblia de Borriana i el pla de turisme és una guia espiritual” que compta amb projectes interessants “que sempre es queden en els calaixos”.

Per això, aquest ponent ha convidat a Borriana a generar els recursos necessaris que facen que la capital de la Plana Baixa deixe de ser una “ciutat dormitori, trist i pobre quan ha sigut tot el contrari”.

Malgrat tot, Daudí considera que “a Borriana hi ha solució” i confia que prompte la capital de la Plana Baixa tindrà un període d'esplendor.

Pujar