Se'n va anar Ramón Usó, el perfil més heterogeni i humà que ha conegut Borriana

Fotògraf, químic, aficionat a les motos i al bàsquet gràcies al seu fill, apassionat de la vida, de grans idees i de cor encara més gran, pare i amic entregat ... tot un reportatge ens portaria descriure a Ramón Usó, per les seues múltiples facetes però, sobretot, per la seua gran qualitat humana. Reconegut fotògraf amb premis nacionals, Ramón deixa un buit molt gran entre els que han tingut la sort de conèixer-lo.

Aquest veí de Burriana va morir de repent fa uns dies amb 55 anys. Deixa a un fill de 14 anys, per qui sentia admiració, i molta gent a la que va omplir d'alegria durant la seua vida. Perquè els seus éssers estimats així ho escriuen, com una persona que omplia els cors dels qui l'envoltaven i per això era tan estimat. "Ramón era llum, una persona que vivia per als altres i ple d'idees", ens explica la seua parella, Gemma Gil.

Fotografia i qualitat humana

Ramón va estudiar fotografia, va fer un Màster EFTI a Madrid, l'escola d'on han ixit els grans fotògrafs internacionals i gran part de la seua vida professional s'ha dedicat a aquest camp: va fer fotografia per a revistes de motos, d'autor, retrats, culturals ... Era membre de la Federació Espanyola de Professionals de la Fotografia i de la Imatge (FEPFI), de l'Associació de Fotògrafs Professionals de València (AFPV) i de la Federation of European Professional Photographers (FEP).

També va fer fotografia de moda, per exemple, per a la marca de roba de la seua parella Gemma, Pelirroja Moda Infantil. Ella ens ha explicat que va ser precisament la fotografia el que va fer que els seus camins es creuaren ja que es van conèixer durant una exposició fotogràfica de Ramón, a Borriana, i Gemma va ser la protagonista d'un dels seus retrats en aquesta mostra.

Res se li resistia a l'objectiu, tot era digne d'admiració per a Ramón i així ho va reflectir en els seus innombrables viatges per tot el món des de Cuba, passant per Rússia, Israel, Istanbul, o Holanda ... Durant quinze anys, va viatjar al costat del seu company i amic Joan Garí, reconegut escriptor d'origen borrianenc, que també ens ha volgut donar el seu testimoni:

"Per a mi Ramón va ser un company de viatges però també un company de vida. Era divertit, bona persona, intel·ligent, treballador ... Ho tenia tot! I, sobretot, ganes de viure tremendes. Es passava el dia fent fotos perquè li fascinava el món que l'envoltava. És una cosa meravellosa ", ens explica Garí, que recorda amb afecte la seua passió per la fotografia i els retrats de xiquets, que va recollir al llarg i ample del món, tot això en el seu rodet.

Joan escrivia i Ramón fotografiava. Un gran tàndem que va haver de parar en sec els seus viatges per la pandèmia però ni de bon tros les seues ganes de treballar. De fet, van aprofitar l'aturada forçada per traure un llibre, 'Cosmopolites amb arrels', que està ara mateix imprimint i que, tal com reconeix Joan, quan es publique serà un merescut homenatge per Ramón.

També el seu amic Joss -o Josstio com l'anomenava afectuosament Ramón: ens explica com era: "Ramón era una d'aquelles persones que sempre hi era, podíem passar sis mesos sense parlar i sabia que amb un hola s'anava a plantar a la porta de casa ". Amics de la infància, es van conèixer amb set anys perquè els oncles de Ramón vivien seu carrer, i ja des de ben xicotet irradiava ànsia per viure: "Sempre estava trastejant. Es va traure la carrera de química, el que diu molt de les ganes que tenia de conèixer ". Curiós, inquiet i tenaç: "Tot projecte que començava el havia d'acabar". D'ací el sobrenom pel qual era conegut Ramon, 'mon'.

El que va fer perdurarà sempre

Perquè a més de la fotografia, Ramón era un petit científic, sempre investigant i desenvolupant: "Li agradava molt l'electrònica i la ciència, tenia un milió d'aparatejos, igual feia un rellotge, que una bateria de mòbil, que els llums de ma casa amb il·luminació solar", recorda Gemma.

També li apassionava el món del motor, va fer fotografies per a un parell de revistes de motos i sempre aconseguia que foren portada. Ens ho explica Cèsar Amiguet, gran amic a què va conèixer precisament en un taller d'aerografia de motos "quan la paraula customitzar encara no existia". Això va ser allà pels noranta.

"El seu perfil era molt heterogeni, era un artista, també escrivia i tenia aspiracions intel·lectuals. En ell se li veia una intencionalitat de transcendir i crec que ho feia tan bé tot perquè sabia que el que fera es quedaria per sempre ", ens explica César Amiguet, amic i dissenyador. Ell i la seua dona, Anna Roig, dissenyadora plàstica, van tenir la sort de compartir molts moments de la seua vida, alguns d'ells projectes professionals.

"Feia fotos per als catàlegs de la meua dona i al final sempre buscàvem el moment de trobar-nos perquè el seu lliurament a la gent era tal ... Ramón era una persona que entenia de tot, però del que més entenia era de les persones. Tenia una profunda intel·ligència emocional, ajudant sempre en el que poguera. Aquesta entrega a la gent fa que ara tinguem un buit molt gran ".

Ramón tenia amics en el món de la música, com la castellonenca Patrizia Escoin o Joan Morcillo, conegut com Morcillo 'El Bellaco', era membre de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, del món del motor i fins en l'esport es va bolcar en els últims anys gràcies a el gran regal que li va donar la vida, fa catorze anys: el seu fill Joan Carles.

De fet, la seua vida era per i per al seu fill. Va ser membre de l'AMPA a l'escola en què estudia el seu fill, Illes Columbretes i es va ficar de ple també en l'equip de bàsquet CB Borriana, on jugava el seu fill, per poder compartir amb ell el seu temps i aficions: el seu fill jugava i ell fotografiava. Va acabar portant la web i la comunicació del club, que també ha lamentat profundament la pèrdua.

Hem demanat fotos per il·lustrar aquest reportatge i tots coincideixen, és complicat trobar una foto seua on no estiga "fent el tonto", diuen afectuosament. De fet, també ha estat complicat intentar fer un trencaclosques de les infinites qualitats i experiències viscudes, ja que no hi ha una hemeroteca on queda tot recollit: "La veritat és que feia un milió de coses amb tot l'amor però no era d'aquelles persones que volen figurar. Els que el coneixem sabem el que ha aconseguit i com era", ens explica Gemma.

Ramón deixa un fill i una infinitat de persones que sempre el recordaran amb la mateixa llum amb la que va omplir les seues vides.