Botànic II: 7 de les 10 cares del Govern de 2015 continuaran aquesta legislatura

El temps per a formar un nou govern corre a contrarellotge per als socis del Botànic. Les negociacions sobre els noms de l'equip de govern haurien de quedar lligades abans del ple de debat d'investidura, que es produirà el pròxim 12 de juny. Pocs dies després, el 16, el president en funcions prendrà possessió del seu càrrec i haurà de nomenar al seu govern. Ara, la gran incògnita a menys de dues setmanes de formar el nou Consell és precisament quines cares, noves o històriques, ho compondran.

Fins al moment, l'única cosa que és evident per part de tots els socis és que el nombre ideal de conselleries se situarà en dotze per a desenvolupar totes les propostes que es plantegen i donar també cabuda a Unides Podem. D'aquesta forma, el Consell ho compondrien sis carteres dirigides pel PSPV i altres sis a repartir entre Compromís i Unides Podem. El nombre de conselleries se situa així prop del rècord històric del PP de Camps, que va ostentar quinze.

Ara bé, la qüestió que divideix opinions en el Botànic és si Presidència s'emmarcarà dins d'aqueixes dotze conselleries, o si per contra quedarà fora. En aquest sentit, tant la coalició nacionalista com Podemos proposen limitar el nombre de conselleries a dotze amb el president inclòs, mentre que els socialistes plantegen un 12+1, on Presidència quedaria fora de la resta de carteres.

Siga com siga, la qual cosa també sembla obvi és que en el nou govern no es produiran grans canvis significatius. Més aviat al contrari, PSPV i Compromís aposten per continuar en la línia de nomenaments que van començar en 2015. En primer lloc, Ximo Puig continuarà al capdavant de la Generalitat, i la vicepresidència està reservada una vegada més per a Mónica Oltra, encara que en aquest punt ella encara no s'ha pronunciat sobre les seues preferències.  

Bravo repetirà al capdavant de Sanitat

Respecte als consellers, els socialistes volen mantindre a Gabriela Bravo i Vicent Soler altres quatre anys al capdavant de les conselleries de Justícia i Hisenda, respectivament. Encara que les primeres informacions apuntaven al fet que tal vegada cap dels dos dirigents continuaria, la veritat és que en el cas de Bravo ja és segur que tornarà a ocupar la cartera de Justícia.

Més incert és no obstant això, el futur de Soler, ja que encara que fonts del partit apunten al fet que Puig l'animarà a continuar, no és segur que l'històric socialista, que complirà 70 anys al juliol, accepte l'encàrrec. Les mateixes fonts indiquen que el president li oferirà seguir en el càrrec fins que es duga a terme la reforma del sistema de finançament, una qüestió que si finalitzara de forma satisfactòria per a la Comunitat Valenciana, seria una forma *postiva per a Soler de retirar-se de la vida pública.

Però Bravo i Soler no són els únics que els socialistes aposten per mantindre al capdavant. Segons les últimes informacions, la fins ara consellera de Sanitat, Ana Barceló, també continuaria en el seu càrrec. Més encara, rellevar a la responsable de Sanitat no seria vist amb bons ulls, ja que Barceló va ser nomenada fa a penes un any, quan l'anterior consellera, Carmen Montón, va ser elegida pel president del Govern, Pedro Sánchez, per a ocupar el Ministeri de Sanitat. Per tant, entraria dins de la normalitat que Puig donara a Barceló l'oportunitat de continuar.

Qui sí ha donat la sorpresa dins del PSPV ha sigut la ja exconsellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració, María José Salvador. I és que Puig va manar fa dues setmanes a la responsable d'Habitatge a la Mesa de les Corts, on va ser investida vicepresidenta per a deixar lliure una conselleria que ha donat molts problemes durant la passada legislatura. De fet, el PSPV ja parla de dividir aquesta conselleria, que passaria a recaure en diferents persones. A més, durant setmanes s'ha especulat amb la idea que el síndic socialista, Manolo Mata, ocupe un paper destacat en el Consell, encara que tot dependrà de com se succeïsquen les negociacions.

Compromís manté a Marzà en Educació

Per part seua, Compromís també planteja mantindre, almenys, a Vicent Marzà al capdavant d'Educació. Això sí, sobre la taula es remena la possibilitat de separar Cultura i Educació, de manera que Marzà seria responsable d'aquesta última cartera, en la qual es donaria un paper més important que fins ara a la Formació Professional.

En el si de Compromís sí que es viuran més canvis que entre els socialistes. Així, volta de rosca en els nacionalistes l'han protagonitzada Manuel Alcaraz i Elena Cebrián, que no continuaran en les conselleries de Transparència i Agricultura, respectivament. De fet, Transparència deixarà quasi amb total seguretat de ser una cartera en si mateixa, ja que fonts apunten al fet que aquesta era necessària fa quatre anys després dels governs del PP, però que ara no és imprescindible. En aquest sentit, una de les opcions que es plantegen és que passe a integrar-se com un departament dins de Justícia.

En el cas de la conselleria de Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, les informacions apunten al fet que seria viable una separació que inclouria d'una banda les competències agràries, i per una altra les qüestions relacionades amb l'ecologia. D'aquesta manera, fonts de la negociació indiquen que el PSPV acceptaria ocupar Agricultura, mentre Compromís no tindria inconvenient a ocupar Medi Ambient.

Les carteres econòmiques són no obstant això, el focus del conflicte entre PSPV i Compromís, ja que tots dos són conscients que ocupar Economia i Hisenda és en realitat, governar. Totes dues formacions lluiten ara per Hisenda, al mateix temps que els socialistes aposten per situar-se al capdavant d'Economia, que fins ara ha estat dirigida per Rafael Climent. De qualsevol manera, si Climent repetira finalment com a conseller, tornarien a formar part del govern set de les deu persones que ja el van fer en 2015.

Podemos ocuparà una conselleria

La novetat, això sí, ve de la mà de Unides Podem, que durant aquesta legislatura formarà part del Govern valencià en ocupar una conselleria. Encara que la formació habitada havia exigit en un primer moment dirigir dues carteres –i Esquerra Unida volia encarregar-se d'una d'elles-, tant el PSPV com Compromís el veuen del tot excessiu. A més, els nacionalistes, a pesar que aquestes eleccions han obtingut dos escons menys que en 2015, no volen renunciar a ocupar les cinc conselleries que ja han ostentat aquesta legislatura.