AE-Agró es reuneix amb la CHX i la Generalitat per a assegurar els recursos hídrics de la Marjal d’Almenara
El passat dimarts, 14 de novembre, Acció Ecologista-Agró es va reunir, en ple cor de la Marjal d'Almenara, amb la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a informar-los de la crítica situació en què es troba actualment esta zona humida per escassetat de recursos hídrics. Una cita durant la qual, a més a més, els ecologistes van proposar als representants d'ambdues entitats una sèrie d'actuacions encaminades a millorar la gestió de l'aigua d'este aiguamoll Ramsar, davant les quals es van mostrar favorables.
Enguany les elevades temperatures i la falta de precipitacions han rebaixat el nivell d'aigua de la Marjal d'Almenara. Estes limitacions hídriques, en comptes de desencadenar majors restriccions sobre els usos de l'aigua, s'han vist significativament agreujades per un augment en l'explotació dels 250 pous operatius que hi ha en l'entorn d'este aiguamoll.
Com a resultat, tot i que hem aconseguit mantenir mínimament la marjal en el seu conjunt, hi existeixen zones que s'han vist molt afectades. Així ho van poder comprovar els responsables de Presidència de la CHX i de la Direcció General de Gestió de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, en el transcurs de la reunió que mantinguérem fa unes setmanes. Primer en la Finca de Penya, la reserva de fauna silvestre annexa a La Casa Penya, que per primera vegada des que la custodiem s'ha assecat.
I després en la zona de Quartons, on la reducció d'aportacions procedents de l'aqüífer Salt del Cavall ha estat a punt de provocar una massiva mortaldat de peixos. Una catàstrofe que, per sort vam poder evitar, protagonitzant el rescat urgent i complex d'unes 15.000 llises que s'estaven concentrant en els canals més profunds de Quartons i Palafanga, bombejant aigua de la Sequia Vella de la Ratlla i traslladant-les amb el rall als Estanys d'Almenara i La Calçada, on les condicions d'oxigenació de l'aigua eren més favorables a la seua supervivència.
No ens podem permetre que esta situació de dèficit d'aigua s'allargue en el temps o es reproduïsca amb més virulència durant els períodes estivals cada vegada més prolongats i càlids. Recordem que la Marjal d'Almenara ha passat de la quasi extinció a l'excel·lència, però este no és un procés irreversible. Amb la qual cosa hem de romandre vigilants i preparats per a abordar problemàtiques que com esta comprometen la conservació de la marjal.
És per això que la gravetat de l'assumpte ens ha espentat a Acció Ecologista-Agró, com a guardians de la marjal, a convidar a les administracions competents. No només amb l'objectiu que coneguen la realitat dels fets i prenen consciència, sinó també a fi de proposar-los i acordar actuacions coordinades que ens permeten millorar en el futur la gestió dels recursos hídrics de la Marjal d'Almenara.
Entre els nostres suggeriments a la CHX cal destacar, d'una banda, la necessitat d'exercir un major control dels usos que es fan de l'aigua en la zona. Tant del destinat a l'agricultura, que segons afirmava el secretari general de llauradors ha augmentat més del normal -han estat regant igual en els mesos de tardor que ho fan en juliol-, com del que s'empra per a cobrir les necessitats d'una població que es triplica als mesos d'estiu en els municipis costaners en els quals s'ubica la marjal.
També vam plantejar-li al president de la Confederació la possibilitat d'adquirir, com fem des d'AE-Agró, parcel·les estratègiques per on discorren els aqüífers i en les quals puguen fer intervencions més directes sobre la gestió de l'aigua. Així com la recuperació de la concessió d'un motor, per al qual existeix opció de compra amb el propòsit de cultivar de nou arròs en la Finca de Ferrer. Una pràctica que va cessar el 2000 per la pressió que exercia sobre Els Estanys dessecant-los i que, temem que, en reprendre's tornen a estar amenaçats.
D'altra banda, vam insistir en la importància de restablir la connexió nord i sud de la Marjal, actuació prioritària, per cert, contemplada en el seu Pla d'Ús. Es tractaria d'obrir el canal Benavites-Almenara que recull i transporta les aigües fluvials des de Moncofa fins a Canet, però que es va tallar en la dècada dels cinquanta a l'altura dels límits provincials per unes disputes de pagament entre agricultors de Castelló i València. De manera que, tota l'aigua que, per esta divisió, en arribar a la Gola de les Cases de Queralt se'n van a la mar, la poguérem recircular cap a zones on les condicions de sequera són més accentuades, com ha estat enguany el cas de la Finca de Penya, i fer-la eixir després a l'Estanyol i Gola de Quartell-Sagunt o la Gola dels Anglesos alternativament.
A més de totes estes propostes que li vam fer a la Confederació, com a mesura complementària vam demanar a la Conselleria la redacció d'un certificat en reconeixement dels valors ecosistèmics i la protecció de l'aqüífer Salt del Cavall que travessa la Muntanyeta de La Ràpita. Un document que ens seria d'utilitat en la primera vista del procés judicial que hem iniciat per a comprar este mirador privilegiat de la Marjal d'Almenara. Amb ell justificaríem sobradament la seua protecció com a connector ecològic per poder salvar-lo de qualsevol intent especulatiu que poguera redundar en el minvament de les aigües subterrànies, com va succeir en el seu moment amb la Muntanyeta Blanca.
Des d'Acció Ecologista-Agró creiem que esta trobada ha estat clau per definir noves línies d'actuacions que ens permeten avançar en la millora de la gestió dels recursos hídrics de la Marjal d'Almenara. I fem una valoració molt positiva de la predisposició de la Generalitat i la CHX a desenvolupar conjuntament les nostres propostes.
