La Universitat d’Alacant suma vuit investigadors més d’excel·lència

La Universitat d’Alacant (UA) comptarà a partir de gener de 2024 amb vuit investigadors d’excel·lència gràcies a les ajudes Ramón y Cajal i Juan de la Cierva 2022 del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a través de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI).

En concret, en la convocatòria Ramón y Cajal 2022, Carlos Esteve-Yagüe s’uneix al Departament de Matemàtiques, Manuel Ortuño i Damián Monllor al Departament de Química Física i Rosa M. Aran i Rubén Rizo a l’Institut Universitari d’Electroquímica. A través de la convocatòria Juan de la Cierva 2022, María Botella arriba al Departament d’Ecologia, Mario Corrochano-Monsalve a l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef (IMEM) i María Victoria García al Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la UA.

Des del Vicerectorat d’Investigació de la Universitat d’Alacant afirmen que la incorporació de personal investigador als diferents departaments i centres d’investigació sempre és una gran notícia. De fet, «la Universitat d’Alacant fa un esforç important en aquest sentit i ha posat en marxa una estratègia per a la captació de talent que ja ha començat a donar fruits. N’és una prova l’augment significatiu de les ajudes Ramón y Cajal en aquesta última resolució, en la qual la UA ha passat de tenir un únic investigador el 2017 a tenir-ne cinc el 2023», afirma el vicerector de l’àrea, Juan Mora. 

Ramón y Cajal 2022 

Les ajudes Ramón y Cajal es concedeixen per a promoure la incorporació de personal investigador, espanyol o estranger, amb una trajectòria destacada en centres d’R+D espanyols, amb la finalitat que adquirisquen les competències i capacitats que els permeten obtenir un lloc de caràcter estable en un organisme d’investigació del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i d’Innovació. A continuació, es detallen els perfils dels nous contractats Ramón y Cajal 2022 de la Universitat d’Alacant:

Manuel Ortuño és llicenciat en Química per la Universitat d’Almeria i s’unirà al Departament de Química Física de la UA per a treballar en la simulació computacional (DFT, MD) d’espècies moleculars i materials porosos com a catalitzadors en processos de química sostenible. El 2014 es va doctorar en Química Teòrica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2015 ha realitzat estades en centres com la Universitat de Minnesota (els Estats Units), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), la Universitat St. Andrews (Escòcia) i la Universitat de Bonn (Alemanya). El 2020 es va incorporar al Centre Singular d’Investigació en Química Biolóxica e Materiais Moleculars (CIQUS) com a investigador principal jove amb una beca d’investigador distingit de la Xunta de Galícia. Durant aquest període, va rebre dos projectes del Ministeri de Ciència i Innovació per a calcular xarxes metal·licoorgàniques per a la conversió de biomassa i líquids iònics per a processos de despolimerització.

Carlos Esteve Yagüe és graduat en Matemàtiques per la Universitat d’Alacant. El 2014 es va incorporar a un programa de màster d’investigació en matemàtiques a la Université Sorbonne Paris Nord, amb una beca de la fundació de matemàtiques de París. A més, s’hi va doctorar el 2019 sota la direcció de Philippe Souplet, i aquell mateix any es va unir a l’equip d’investigació d’Enrique Zuazua, a la Universitat Autònoma de Madrid i a la Universitat de Deusto, a Bilbao. Des de gener de 2022 és a la Universitat de Cambridge, on treballa com a postdoc en el grup de Carola-Bibiane Schönlieb. La seua investigació se centra en l’ús d’equacions en derivades parcials i aprenentatge automàtic per a resoldre problemes inversos aplicats a l’anàlisi d’imatges. Un altre dels seus temes d’investigació és l’estudi de problemes de control òptim i teoria de jocs. Com a investigador, Esteve Yagüe ha realitzat estades en universitats com la californiana UCLA, la Universitat de Buenos Aires i la Universitat de Texas a Austin.

Rubén Rizo es va llicenciar en Químiques per la UA en 2011 i, un any després va realitzar el màster en Electroquímica, Ciència i Tecnologia. Va fer el doctorat a la Universitat de La Laguna, on va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat i, durant aquest període va realitzar estades a l’Institut de Carboquímica a Saragossa, a la Universitat de Leiden (Països Baixos), a la Universitat de Cornell (EUA), a la UA i a la Universitat de Río Cuarto (l’Argentina). A més, ha dut a terme una estada postdoctoral a l’Institut Fritz Haber de la Societat Max Planck a Berlín. El 2020 va obtenir una ajuda Juan de la Cierva amb la qual va tornar a la UA per a dur a terme estudis electroquímics fonamentals sobre superfícies monocristal·lines ben definides. Té articles publicats en revistes internacionals com la Journal of the American Chemical Society, Nature Energy. Entre altres reconeixements ha obtingut el premi International Society of Electrochemistry Travel Award i, actualment, forma part de l’equip editorial de la revista Nature Communications.

Rosa M. Aran es va llicenciar en Química per la UA el 2010 i va obtenir el doctorat internacional en Electroquímica, Ciència i Tecnologia el 2016. Des del 2017 va ser investigadora postdoctoral a la Ruhr-Universitat Bochum (Alemanya) i a l’Institut Fritz-Haber Berlín de la Societat Max Planck (Alemanya). El juliol del 2020 es va unir al grup d’Electroquímica de Superfícies de la Universitat d’Alacant gràcies al Programa GenT de la Generalitat. El 2021 va ser nomenada líder d’un grup associat a la Societat Max Planck en col·laboració amb l’Institut Fritz-Haber (Berlín, Alemanya). Les importants contribucions d’aquesta investigadora en els camps de l’electroquímica de superfícies i l’electrocatàlisi s’han plasmat en més de trenta publicacions en revistes d’alt impacte. A més, la investigadora de la UA va rebre el 2022 un dels premis de la Ciència Santiago Grisolía per la seua destacada projecció científica en el camp de l’electroquímica i enguany, el premi Joves Talents del Grup d’Electroquímica de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ).

Damián Monllor té una doble llicenciatura en Química per la Universitat d’Alacant i la Universitat de Strathclyde (el Regne Unit), i un doctorat en Ciència de Materials per la UA. Va realitzar una estada postdoctoral a Corea del Sud i ha treballat com a investigador en l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i com a professor contractat doctor en l’IQS School of Engineering - Universitat Ramon Llull. Posteriorment, es va incorporar com a investigador sènior en la UA (2019-2021) i després d’un període com a professor d’educació secundària, va tornar a la universitat amb un projecte de consolidació investigadora (2023). Està especialitzat en la foto(electro)química d’elèctrodes i suspensions de materials semiconductors, aplicada a la descontaminació d’aigües i la generació de combustibles solars, com l’hidrogen (fotosíntesi artificial). Al llarg de la seua carrera, ha rebut premis de la Reial Societat Espanyola de Química i de SusChem España, i ha sigut beneficiari d’un contracte Juan de la Cierva-Incorporació el 2014. Té articles publicats en revistes com Nature Communications, The Journal of Physical Chemistry o ChemPhysChem, entre d’altres.

Juan de la Cierva 2022 

En concret, les ajudes Juan de la Cierva, finançades amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i amb pressupostos nacionals, estan dirigides a fomentar la incorporació de joves que tinguen el grau de doctor, amb l’objectiu que completen la seua formació investigadora postdoctoral en centres d’R+D espanyols. A continuació, es detallen els perfils dels nous contractats Juan de la Cierva 2022 de la Universitat d’Alacant:

María Botella és graduada en Biologia i amb un màster en Gestió de la Biodiversitat en Ambients Mediterranis en la Universitat de Múrcia (UMU) i s’uneix al Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant. El seu treball estarà emmarcat en la línia d’investigació «Efectes de canvi climàtic i contaminació en fauna d’ambients semiàrids» dirigida pels investigadors de la UA Santiago Soliveres i Susana Bautista. La seua investigació se centra en els mecanismes i adaptacions que fan possible la vida en condicions extremes. Es va doctorar el 2022 amb menció internacional, cum laude i accèssit en la convocatòria del XIV Premi d’Investigació en Limnologia, a la millor tesi doctoral per l’Associació Ibèrica de Limnologia. Recentment, ha sigut premi extraordinari de doctorat en el programa de Biodiversitat i Gestió Ambiental de la UMU.

Mario Corrochano-Monsalve és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Castella-la Manxa i desenvoluparà a partir d’ara la seua investigació en el Laboratori de Zones Àrides i Canvi Global de la UA, liderat per Fernando Maestre. La seua investigació en la UA se centrarà en el cicle del nitrogen en zones àrides. Durant la seua trajectòria acadèmica, ha passat per diferents universitats espanyoles on ha cursat un màster universitari en Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Madrid i un altre màster universitari en Tecnologia Energètica per al Desenvolupament Sostenible a la Universitat Politècnica de València. Va obtenir el doctorat en Agrobiologia Ambiental per la Universitat del País Basc i la Universitat Pública de Navarra i, posteriorment, un contracte Margarita Salas per la mateixa universitat.

María Victoria García és doctora en Història per la Universitat de Múrcia i es va especialitzar en l’itinerari formatiu d’Història Antiga i Arqueologia. En el Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la UA col·laborarà fonamentalment en la línia d’investigació sobre les transformacions del paisatge rural i urbà entre l’antiguitat i l’alta edat mitjana i en el projecte del programa propi «Domus-l’Alcúdia. Viure a Ilici», dirigit per les investigadores i investigadors de la UA Sonia Gutiérrez, Julia Sarabia, Jesús Moratalla i Victoria Amorós. La seua trajectòria laboral està marcada per la intervenció en projectes de gran envergadura com l’excavació de Senda de Granada a Múrcia i, a partir de l’any 2008, en les successives fases i campanyes del projecte del Parc Arqueològic del Molinet.