La Universitat d’Alacant reivindica el paper del poble gitano en la nostra societat en el seu moment internacional

«A pesar que han passat sis segles i el poble gitano forma part essencial del cresol cultural que forma la societat espanyola, el profund desconeixement del poble gitano, de la seua diversitat, la seua identitat, la història i cultura que comparteixen, estan en la base del rebuig i la discriminació antigitana. El coneixement que es té del poble gitano continua basat en generalitzacions, prejudicis o estereotips negatius, degut, en bona part, al fet que la història i cultura del poble gitano continuen absents del currículum educatiu, i de les aules. El poble gitano, després de segles de persecució, invisibilitat o intents d’assimilació, mereix que es reconega el seu paper en la construcció d’aquest país i es pose en valor la seua història i cultura. És el moment de fer justícia amb el poble gitano i reparar la seua dignitat».

Aquest és un extracte del manifest institucional del Consell Valencià del Poble Gitano que s’ha llegit avui a la Universitat d’Alacant amb motiu de la commemoració del Dia Internacional del Poble Gitano, una celebració que enguany té un significat especial en complir-se 600 anys de la seua presència en la península Ibèrica. Representants de les associacions que el formen, Arakerando, Campus Rom, FAGA i Fundació Secretariat Gitano, han estat presents en aquest homenatge que ha començat, a les 12 h, en l’escultura «Dibuixant l’espai», amb unes paraules de la rectora de la UA, Amparo Navarro, qui ha subratllat que «no podem entendre la història del nostre país sense el poble gitano» i ha volgut transmetre que «la UA és també gitana, i per això hem de treballar amb les associacions perquè hi haja més estudiants i promoure les investigacions sobre el poble gitano».

Així mateix, la vicerectora d'Igualtat, Inclusió i Responsabilitat Social, Carmen Vives, ha destacat «la important petjada que ha deixat el poble gitano en la nostra societat i la necessitat de reconèixer la persecució i discriminació patida».

La cerimònia ha continuat amb la interpretació de l’himne «Gelem Gelem», la hissada de la bandera, i la Cerimònia del Riu, a l’estany de l’aulari II, on s’han llançat pètals de roses com a record a les víctimes de lleis antigitanes i, especialment, del Samudaripen, l«Holocaust Gitano», en el qual van ser assassinades més de mig milió de persones.

A continuació, s'ha inaugurat l’exposició «Història i cultura del Poble Gitano» que, cedida per l’associació Enseñantes con Gitanos, es pot visitar fins al 7 de maig en el vestíbul de l’edifici de Rectorat i en la primera planta de la Biblioteca General.

Un espectacle flamenc a càrrec d’Aflamencarte posarà aquesta vesprada, a les 19.30 h, a l’amfiteatre del MUA (Museu de la UA), el tancament a aquesta jornada.

Alumnat gitano en la UA

Actualment, al voltant de 40 persones gitanes estudien a la UA, i representen el 0,16% de l’alumnat total, segons recull l’«Estudi sobre l’alumnat gitano a la Universitat d’Alacant» que, elaborat per Alicia Ferrández-Ferrer, Inma Hurtado-García i María José Sanchís-Ramón, va ser realitzat per encàrrec de la Càtedra de Cultura Gitana.

«És encara una presència ínfima en relació amb la població gitana en la nostra societat», assenyala Mar Galindo, directora del Secretariat de Diversitat i Inclusió Social, qui, tot i això, vol destacar que els últims anys hi ha hagut un augment considerable d’alumnes gitanos. «És important subratllar que molts estudiants veuen la universitat com una eina per a millorar la seua qualitat de vida i ser referents en la seua comunitat», explica.

L’estudi assenyala com la majoria dels estudiants accedeix a la universitat a través de vies no tradicionals, com les proves per a majors de 25 anys o cicles formatius i la importància del suport econòmic rebut, ja que el 85,7% dels estudiants gitanos han rebut beques. S’hi constata també com molts estudiants gitanos provenen d’entorns educatius segregats, la qual cosa limita les seues oportunitats d’accés a la universitat i que la majoria compagina estudis amb treball i responsabilitats familiars, fet que dificulta el seu rendiment acadèmic. 

Aquest estudi destaca la importància de construir una universitat inclusiva que valore la diversitat i garantisca la igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants, especialment aquells de comunitats històricament marginades com el poble gitano.