La Universitat d’Alacant investeix doctor honoris causa el Premi Nobel d’Economia Eric Maskin

La Universitat d’Alacant ha celebrat aquest dimecres 8 de juny el Solemne Acte de Cloenda del Curs Acadèmic 2021-22, en el qual s’han investit 64 nous doctors que han culminat la seua tesi durant el curs passat, i també l’economista nord-americà Eric S. Maskin, Premi Nobel d’Economia 2007.

Un curs que la rectora ha definit com «el curs de la presencialitat, de la desitjada normalitat, que ens ha permès tornar a la universitat que som i que volíem». En la seua intervenció no ha obviat l’autorització del grau en Medicina, al qual s’ha referit com «un grau més per a la Universitat d’Alacant», que «oferirà noves possibilitats de formació i contribuirà amb professionals qualificats, en aquest cas per al sistema sanitari, com fa d’ençà de més de quaranta anys en altres camps».

Navarro ha assegurat que «la fortalesa del sistema universitari valencià va créixer i va augmentar la seua qualitat perquè som més, no perquè siguem menys. Així continuarà sent i aquest és el camí que cal seguir: les sinergies, la col·laboració, l’assistència mútua, el treball conjunt per a entomar els nous reptes de la universitat en tots els camps. En els moments bons es comparteix, en els dolents es lluita junts, aquest és l’esperit universitari que ens ha de guiar en el treball que assumim amb responsabilitat i amb il·lusió».

L’acte ha començat amb la investidura del Premi Nobel d’Economia 2007, Eric S. Maskin, com a doctor honoris causa, que ha accedit al paranimf acompanyat pel degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Raúl Ruiz Callado. Amparo Navarro ha destacat en la seua intervenció que «la trajectòria acadèmica d’Eric Maskin ha estat al servei del bé comú i de la societat a través d’investigacions que han donat lloc a aportacions molt rellevants per al foment de la igualtat i de la democràcia».

La rectora també s’ha adreçat als nous doctors, a qui ha felicitat i ha recordat que «aquesta és una celebració que té un important significat per al món acadèmic, ja que aconseguir el grau de doctor és el màxim títol acadèmic que les universitats podem concedir.

Eric Maskin 

El nou doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant i Premi Nobel d’Economia 2007, Eric S. Maskin, s’ha dirigit al paranimf per a agrair, en primer lloc, el nomenament pel qual ha assegurat sentir-se «molt privilegiat», i a continuació ha oferit una dissertació a propòsit del «disseny de mecanismes en la teoria econòmica», una part normativa o prescriptiva de l’economia que és la que més li «agrada», ha afirmat.

Maskin ha defensat la importància de comptar amb mecanismes que ajuden a prendre decisions econòmiques. Ha posat com a exemple el problema de l’assignació de l’espectre radioelèctric a les empreses de telecomunicacions i ha explicat el procés que es va seguir fins a trobar un mecanisme adequat, en aquest cas una subhasta. Un exemple gens banal, com ha assenyalat la professora Carmen Beviá Baeza, padrina de Maskin, en la seua laudatio «l’any 2000, a Alemanya va produir per a les arques d’aquell govern quasi 51.000 milions d’euros (a més del Premi Nobel a Milgrom i Wilson el 2020)».

En la conclusió de la seua intervenció, Maskin ha defensat que «cada vegada que hem de prendre una decisió pública, però ens falta informació crucial, el disseny del mecanisme pot venir al rescat. Un problema important en aquesta línia és el canvi climàtic: sabem que hem de reduir dràsticament les emissions de carboni per a aturar el calfament global, però no sabem quant està disposat a contribuir cada país del món per a aconseguir aquest objectiu. Ara, dissortadament, encara no tenim un mecanisme per a resoldre el canvi climàtic. Tanmateix, estic segur que en tindrem un algun dia. I quan ho fem, el disseny del mecanisme tindrà un paper cabdal en la història».

Abans, en la laudatio que ha pronunciat la padrina del nou honoris de la UA, la professora del Departament de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica, Carmen Beviá, ha destacat la seua «decisiva contribució a la teoria del disseny de mecanismes que és la que el va portar a la consecució del premi Nobel», que ha produït «tres branques de gran impacte pràctic: el disseny de subhastes, el de mecanismes d’aparellament i el d’assignació d’aliments per als necessitats».

En aquest sentit, Beviá ha destacat la «implicació de Maskin en la reforma dels sistemes de votació perquè juntament amb els  exemples anteriors, mostra la preocupació social de la investigació, que, més enllà dels despatxos, pot contribuir decisivament a resoldre problemes socials urgents, mitjançant la perspectiva de la ciència», i ha conclòs assegurant que «el treball d’Eric Maskin ens demostra que la investigació que desenvolupem des de les universitats no està aïllada de la societat, sinó que naix d’ella i pretén millorar-la des del pensament, el treball i el rigor científic».

Durant l'acte, la consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha destacat la necessitat de consolidar una aliança entre les universitats i l'administració per avançar en la consecució d´objectius conjunts i ha destacat l'impuls que des de la Generalitat Valenciana s'ha donat a la implantació del Grau de Medicina. "No tinc cap mena de dubte que les nostres dues universitats treballaran de forma col·laborativa, com ho han fet sempre, per reforçar l'oferta formativa de la nostra Comunitat", ha apuntat Josefina Bueno, per afegir que "el desenvolupament econòmic i social de la nostra província no s'entendria sense les nostres dues universitats, per això, si les nostres universitats avancen, avança i progressa la nostra província”.