Tretze anys de presó per a un alacantí que va violar de manera continuada la seua fillastra de 12 anys
Ho va fer durant diversos anys fins que la jove va fer els 18 anys i ho va denunciar per por que fes el mateix amb les seues germanes xicotetes
La Secció Onzena de l'Audiència Provincial d'Alacant, amb seu a Elx, ha condemnat a 13 anys i 9 mesos de presó un home després de declarar provat que va violar de manera continuada una menor d'edat, filla de la seua companya sentimental, domicili familiar, ubicat en una localitat de la comarca del Baix Segura.
La sentència, que pot ser recorreguda en apel·lació davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, estableix una indemnització a favor de la víctima de 14.000 euros pels danys morals i psíquics patits.
A més, recull que el penat no podrà acostar-s'hi ni comunicar-s'hi durant 18 anys i tampoc no podrà exercir professió, ofici o activitats que comporten un contacte regular i directe amb menors d'edat per un termini de 21 anys. Finalment, li imposa una mesura de llibertat vigilada de 9 anys després del compliment de la pena de presó.
El Tribunal considera provat que l'acusat es va aprofitar de la relació “quasi paternofilial” que tenia amb la menor i la intimitat que li oferia el domicili familiar per agredir-la sexualment des que ella tenia 12 anys i fins que va fer els 15 i se'n va anar a viure amb el seu pare biològic.
Inicialment va començar a fer-li tocaments al cul i als pits ia fer-li fotografies nua, però després la va forçar a mantenir relacions sexuals amb accés carnal sovint, mentre la immobilitzava, el copejava o l'amenaçava d'agredir-la o matar-la.
La nena se'n va anar a viure amb el seu pare biològic als 15 anys i va denunciar els fets ja sent major d'edat, el febrer del 2021, “per la por que l'acusat poguera fer el mateix amb les seves germanes”, tal com relaten els magistrats a la resolució.
L'Audiència considera que l'home va cometre un delicte continuat d'agressió sexual sobre una persona menor de 16 anys, en què es va prevaler de la seua relació de superioritat o parentiu respecte de la víctima.
El Tribunal ha arribat a aquesta conclusió després d'entendre que el testimoni de la perjudicada és “ferm, versemblant, coherent i persistent” en el temps i s'ha vist corroborat, entre altres elements, pels informes pericials i les declaracions al judici de tres psicòlogues a què va relatar les agressions sexuals.
