Torna el sabor perdut: científics valencians descobreixen un truc revolucionari perquè la tomaca sàpia com abans
Científics usen una planta marina per a recuperar l'autèntic sabor de la tomaca i els resultats són sorprenents
La tomata (Solanum lycopersicum L.) és un dels cultius hortofructícoles més importants del món i un pilar fonamental en la dieta humana per la seua aportació de micronutrients. No obstant això, en els últims anys, els consumidors han mostrat el seu descontentament amb la qualitat del gust de la tomaca comercial, que ha perdut gran part de l’aroma i del sabor en comparació amb les varietats autòctones. Davant d’aquest desafiament, un equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant ha desenvolupat una solució innovadora: utilitzar residus de Posidonia oceanica, una planta marina protegida, com a substrat de cultiu per a retornar a la tomaca les propietats organolèptiques perdudes.
Aquesta iniciativa, emmarcada en els projectes d’investigació gastronòmica desenvolupats pel Centre de Gastronomia del Mediterrani GASTERRA, ha sigut liderat per l’investigador principal Borja Ferrández Gómez, juntament amb Mar Cerdán Sala i Antonio Sánchez Sánchez, membres del Grup d’Investigació Química Agrícola del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i Edafologia i Química Agrícola de la UA. Els resultats obtinguts no sols prometen revolucionar la qualitat de la tomata, sinó també oferir una solució sostenible per a gestionar els residus de Posidonia oceanica, un problema recurrent a les costes mediterrànies.
El sabor perdut
La deterioració del sabor de la tomaca comercial és un problema global que ha generat preocupació entre consumidors i productors. Un dels factors clau que influeixen en la formació dels compostos responsables de l’aroma i del sabor de la tomata és el substrat de cultiu. Davant d’aquesta situació, l’equip de la UA va decidir explorar alternatives innovadores, centrant-se en la Posidonia oceanica, una planta marina que forma extenses prades submarines al Mediterrani.
Encara que aquesta espècie exerceix un paper crucial en els ecosistemes costaners –oxigenant l’aigua, fixant sediments i servint de refugi per a nombroses espècies marines–, les seues fulles mortes s’acumulen a les platges i esdevenen en un problema de gestió de residus, especialment en zones turístiques. Actualment, aquestes restes es retiren i es traslladen a abocadors, on tarden anys a descompondre’s a causa de la seua lenta taxa de degradació.
El projecte de la UA cerca donar un nou ús a aquests residus, transformant-los en un recurs valuós per a l’agricultura. «El nostre objectiu era demostrar que la Posidonia oceanica no sols pot ser reutilitzada, sinó que també pot millorar la qualitat dels cultius, en aquest cas, de la tomata», explica Borja Ferrández Gómez, investigador principal del projecte.
Enfocament innovador
El projecte, desenvolupat en el marc de la convocatòria 2024 de GASTERRA, es va centrar en tres objectius principals: incrementar les propietats organolèptiques de la tomata, demostrar l’eficàcia de la Posidonia oceanica com a substrat de cultiu i avaluar-ne la influència en les propietats fisicoquímiques dels fruits.
Per a aconseguir-ho, els investigadors van condicionar les restes de posidònia i les van barrejar amb diferents compostos per a crear substrats de cultiu. Posteriorment, van dur a temre un estudi a escala d’hivernacle utilitzant plantes de tomata cherry. Durant el procés, es va avaluar el desenvolupament vegetal i es van analitzar les propietats de les tomates en la primera fructificació.
Els resultats van ser contundents: la composició del substrat va tenir un impacte directe en les propietats organolèptiques, la maduració i la qualitat de les tomates. En particular, les tomates cultivades amb substrats que incloïen posidònia van mostrar una concentració més alta de compostos químics associats amb aromes herbàcies, fresques, cítriques i dolces. «Aquests resultats confirmen que el substrat de cultiu pot ser una eina poderosa per a millorar el sabor i l’aroma de la tomata», destaca Mar Cerdán Sala, coautora de l’estudi.
Economia circular
Més enllà dels beneficis per a l’agricultura, aquest projecte representa un pas important cap a l’economia circular, un model que busca reutilitzar els residus per a generar nous recursos i reduir l’impacte ambiental. Transformant les restes de posidònia en substrats de cultiu, no solament s’evita que s’acumule en abocadors, sinó que també es redueixen els costos de gestió i es genera un benefici econòmic a partir de la seua revaloració.
«Aquest projecte és un exemple de com la investigació pot contribuir a resoldre problemes ambientals i, al mateix temps, millorar la qualitat dels aliments que consumim», afirma Antonio Sánchez Sánchez, membre de l’equip investigador.
Innovació i sostenibilitat
La Universitat d’Alacant reafirma el seu compromís amb la investigació innovadora i sostenible, impulsant projectes que busquen solucions pràctiques a desafiaments globals. Aquest estudi, a més d’obrir noves possibilitats per a l’agricultura, també contribueix a la conservació del medi ambient i al desenvolupament d’una economia més circular i responsable.
Amb aquest avanç, la UA continua posicionant-se com un referent en investigació aplicada, demostrant que la ciència pot ser un aliat clau per a bastir un futur més sostenible i saborós.
