Una tesi de la UA defensa la importància de la traducció i la interpretació de qualitat en moments de males notícies, final de vida i dol

A la retina de tots queden les escenes propagades pels mitjans de comunicació en què familiars de víctimes d’accidents multitudinaris o d’atemptats terroristes són atesos per psicòlegs, i si la tragèdia és de gran importància internacional, també per traductors i intèrprets. Sí, ací es tenen en compte els traductors i els intèrprets, però el seu treball és molt més profund del que es pot entendre veient aquestes escenes tràgiques. En el dia a dia, hospitals, centres de salut, residències de la tercera edat, empreses funeràries o serveis sociosanitaris diversos atenen persones que requereixen serveis de traducció i interpretació per a afrontar una situació dolorosa, perquè qualsevol mort, televisada o no, és una tragèdia.

Davant d’aquesta situació quotidiana, però desconeguda, va reaccionar per partida doble Elena Pérez Estevan a l’hora de seleccionar el tema de la seua tesi. Amb el títol «Interpretación en final de vida y duelo. Un modelo psicolingüístico de análisis aplicado a situaciones de malas noticias, últimos días y duelo». Dirigida per Catalina Iliescu Gheorghiu, professora del Departament de Traducció i Interpretació, la investigació va nàixer arran d’una experiència personal de pèrdua de dos éssers estimats de Pérez Estevan. A això s’hi va sumar el seu treball com a traductora i intèrpret mèdic des de fa una dècada, i es va preguntar sobre la necessitat de serveis d’interpretació professional al final de la vida i en el dol.

Amb aquesta premissa i la consideració que la interpretació al final de la vida i en el dol és susceptible de millorar la comunicació, va analitzar l’impacte de la interpretació en tres contextos molt sensibles, com la comunicació de males notícies, les situacions els últims dies i el seguiment del dol. A més, hi va afegir dues preguntes sobre l’intèrpret, si pot patir estrès per interpretar en aquestes situacions i si el fet de passar per una situació similar a la interpretada podria agreujar un suposat estrès o si, per contra, augmentaria la qualitat del treball.

Per a aquesta investigació, Pérez Estevan ha analitzat un conjunt d’enregistraments en anglès i francès de sis situacions comunicatives amb intèrpret i sense. Per a fer-ho va comptar amb la col·laboració de la Regidoria d’Immigració de l’Ajuntament d’Alacant i del grup d’investigació INCOGNITO (Interculturalitat, Cognició, Interpretació, Traducció i Organització de la Interacció Comunicativa) de la Universitat d’Alacant, juntament amb l’ajuda de dos experts assessors de l’àrea de Psicologia i Infermeria referits per Miguel Richart, catedràtic de Psicologia de la UA, i d’un expert extern, infermer i psicoterapeuta d’una Unitat d’Hospitalització a Domicili. Per a analitzar els enregistraments i tenint en compte que no es va trobar un model que incloguera totes les dimensions estudiades en la investigació, Pérez Estevan va desenvolupar un model propi denominat «model dels cinc vessants per a l’anàlisi comparativa, sociopsicològica i pragmalingüística de situacions de males notícies, últims dies i dol amb intèrpret i sense», que va servir de base sòlida per a analitzar els resultats.

A més, per a donar suport a les dades obtingudes dels enregistraments també es van sondejar representants dels col·lectius involucrats en el final de la vida i en el dol, com ara intèrprets, professionals sanitaris, estudiants com a futurs proveïdors de serveis, usuaris estrangers residents a Espanya i malalts que han acudit a teràpia individual o grupal a Espanya. En concret, la mostra es va estar composta per 1.427 enquestes i 106 entrevistes.

Els resultats llancen llum sobre la importància de la interpretació al fina de la vida i en dol. En primer lloc, la tesi demostra que l’intèrpret millora la comunicació en termes de qualitat, cortesia i gestió en aquestes situacions tan delicades. Sobre l’estrès que pot patir l’intèrpret, l’estudi realitzat amb els intèrprets indica que hi ha una afectació de les emocions negatives després de la interpretació en aquestes situacions. I, a més, aquest estrès es pot incrementar quan s’interpreta a domicili, un lloc desconegut per a l’intèrpret, i també es pot veure agreujat pel nivell d’implicació i empatia, ja que a hores d’ara no hi ha un rol definit i delimitat per a l’intèrpret que treballa en aquests contextos.

El tercer dels principals resultats relaciona el rol i las circumstàncies de l’intèrpret. La percepció dels entrevistats per la investigació coincideix a afirmar que si l’intèrpret ha integrat la situació que interpreta, seria beneficiós perquè comptaria amb coneixements del context al qual s’enfronten.

A partir dels resultats i les conclusions, el treball culmina amb un pla de proposta de formació especialitzada i un decàleg de bones pràctiques per a l’intèrpret en contextos de final de vida i dol. Per aquest motiu, l’estudi es presenta no sols com una investigació fiable pel que fa a dades, sinó com una eina per a cartografiar situacions similars a les analitzades, així com per a posar de manifest la necessitat de comptar amb professionals més ben preparats per a aconseguir l’èxit comunicatiu.

#HiloTesis

Bona mostra del bon treball comunicatiu d’Elena Pérez Estevan és la selecció del seu #HiloTesis com a representant de la Universitat d’Alacant en la fase nacional del concurs homònim. Aquesta iniciativa intenta que investigadors expliquen el contingut de les seues tesis doctorals mitjançant l’ús dels «fils» de la xarxa social Twitter, és a dir, mitjançant una cadena de missatges limitats en extensió. A la Universitat d’Alacant, els encarregats d’aquesta proposta són el Vicerectorat de Transferència, Innovació i Divulgació Científica, a través de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) UA Divulga.