Prop de 300.000 espècies d’insectes podrien estar afectades per algun grau d’amenaça d’extinció

Vora 300.000 espècies d’insectes podrien estar afectades per algun grau d’amenaça, una circumstància que podria portar moltes espècies a l’extinció. Aquest és una de les dades aportades durant el XX Congrés Ibèric d’Entomologia, organitzat el mes de juny passat pel CIBIO - Institut Universitari d’Investigació de Biodiversitat de la Universitat d’Alacant (UA) al campus universitari.

Amb el lema «Aturar el declivi dels insectes», 165 especialistes procedents d’universitats i centres d’investigació espanyols i portuguesos van presentar els resultats de les seues investigacions i van posar de manifest la preocupació per l’estat de conservació de les poblacions d’insectes a tot el món.

Els especialistes en diferents camps de l’entomologia van alertar del greu declivi de les poblacions d’insectes els últims trenta anys, fins al punt que la comunitat científica ja denomina aquest procés l’apocalipsi dels insectes. «Les dades indiquen que la desaparició local i l’extinció d’espècies en aquest grup d’animals és un 8 % més alta que la d’ocells, amfibis o rèptils», assenyala María Ángeles Marcos García, catedràtica de Zoologia i investigadora del CIBIO. És una extinció greu, i en aparença silenciosa, que amenaça la biodiversitat i el funcionament correcte dels ecosistemes. «Aquest fenomen mundial afecta la fauna de manera greu i els entomòlegs no podem restar impassibles davant d’aquesta situació, raó per la qual voldríem traslladar a la societat el missatge que el problema és cada vegada més seriós i que aquesta pèrdua d’espècies afecta aproximadament un terç de les espècies d’insectes arreu del món», afegeix l’experta de la UA.

El problema és molt greu, atès que no es tracta només de la pèrdua d’espècies, sinó que afecta el funcionament dels ecosistemes i el manteniment de processos biològics afaiçonats al llarg de milions d’anys d’evolució, cosa que té una repercussió negativa directa sobre la salut del planeta i dels éssers humans. Els insectes mantenen la diversitat vegetal i la productivitat dels cultius gràcies als processos de pol·linització, ja que més del 80 % de les plantes en depenen per a produir fruits. A més, són els principals agents que eliminen en la natura les restes vegetals i animals, pel fet d’actuar com a recicladors de matèria orgànica que nodreixen els sòls. Les xarxes d’alimentació de nombrosos vertebrats depenen dels insectes per a sobreviure, i també en els insectes es troben els recursos naturals que permeten a l’agricultor fer front a plagues dels cultius mitjançant l’aplicació de control biològic.

En conseqüència, «els entomòlegs d’Espanya i Portugal creiem necessari proposar un seguit d’accions que poden canviar la percepció que la societat té dels insectes, i traslladar als agents socials i a les administracions una sèrie de mesures que contribuïsquen a aturar la pèrdua de diversitat entomològica, com indica el lema del congrés», assenyala la catedràtica de Zoologia de la UA.

«Perquè molts d’aquests objectius puguen arribar a ser una realitat es requereix educació i informació veraç per a tota la ciutadania. Cal impulsar aquest coneixement en els centres educatius, des de primària fins a la universitat, i introduir-lo en cursos dirigits a professionals dels sectors agrícola i ramader i de la jardineria, a associacions ciutadanes i a administracions amb responsabilitat en medi ambient», destaca Marcos García.

Propostes de conservació d’insectes

Durant el passat XX Congrés Ibèric d’Entomologia celebrat a la UA, els experts van acordar aquest manifest per a promoure la conservació d’insectes:

• Fomentar la investigació sobre els insectes a Espanya, donant suport al desenvolupament de projectes de seguiment i avaluació que permeten conèixer el seu estat de conservació real, facilitar-ne la protecció adequada i frenar l’extinció.
• Implementar les eines necessàries perquè els insectes siguen considerats adequadament com a figures de protecció i que permeten incorporar mesures específiques per a la seua conservació i la protecció dels seus hàbitats.
• Impulsar accions de sensibilització a la societat i programes educatius que posen de manifest els beneficis dels insectes i que fomenten la col·laboració ciutadana en programes de monitoratge i conservació de les espècies.
• Sol·licitar a les administracions que adopten mesures que contribuïsquen a frenar les principals amenaces per als insectes i evitar la destrucció dels seus hàbitats.
• Introduir en els projectes de desenvolupament d’infraestructures mesures correctores de protecció i restauració dels hàbitats d’insectes i la seua connectivitat.
• Potenciar als jardins urbans l’existència d’hàbitats silvestres interconnectats amb flora autòctona en llindes, rotondes, escocells i altres espais sense edificar, ja que constitueixen importants hàbitats per a aliment, lloc de cria i refugi de moltes espècies d’insectes beneficiosos.
• Canviar la gestió d’espais urbans regulant les podes i segues de plantes silvestres, conegudes com a «malesa», principalment en períodes de floració.
• Potenciar en els ambients periurbans la interconnexió d’hàbitats naturals mitjançant la conservació i afavoriment de llindes, senderes i vies pecuàries, riberes fluvials, etc.
• Promoure bones pràctiques agrícoles, potenciar i valorar l’agricultura ecològica i el control biològic i integrat de plagues, oferir incentius als agricultors per prendre mesures que incloguen la conservació dels insectes.
• Buscar alternatives als tractaments antiparasitaris al bestiar amb productes no nocius per a l’entomofauna descomponedora