Un projecte de la UA impulsa l’estudi dels pol·linitzadors urbans a Alacant

La Universitat d’Alacant (UA) ha posat en marxa un projecte de ciència ciutadana per a caracteritzar els pol·linitzadors de la ciutat d’Alacant. Amb l’objectiu de crear una base de dades que inspire les autoritats i ciutadania en la creació de jardins insect-friendly, la iniciativa persegueix integrar la presència de pol·linitzadors en l’àmbit urbà. Nascut com un laboratori d’innovació social de la UA, el projecte pretén catalogar tant els pol·linitzadors com les seues plantes favorites presents a la ciutat d’Alacant i al campus de la UA, per a proposar iniciatives de millora davant de les amenaces i el declivi actual de les poblacions d’aquests insectes.

El laboratori d’innovació social parteix del grup d’investigació del Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la UA, Bionomia, Sistemàtica i Investigació Aplicada d’Insectes, dirigit pel professor Santos Rojo. La iniciativa compta amb la col·laboració de l’associació El Rincón de la Abeja i del professor Manuel Crespo, del grup d’investigació Botànica i Diversitat Vegetal, que assessorarà amb les plantes. Mitjançant l’ús de la plataforma en línia íNaturalist, les persones participants poden enviar les imatges dels pol·linitzadors que troben a la ciutat i al campus per a crear un catàleg digital. Santos Rojo explica que els pol·linitzadors «són un indicatiu de l’estat en què es troba un ecosistema i de l’estat del medi ambient en general». En aquest sentit, el professor de la UA subratlla la importància de no desvincular la ciutat com a part de l’hàbitat dels pol·linitzadors perquè «a hores d’ara no hi ha a penes zones aïllades on no hi haja influència humana, perquè tot està connectat, incloent-hi l’àmbit urbà».

Espècies en declivi

L’investigador de la UA explica que, entre les principals amenaces a les quals s’enfronten els pol·linitzadors hi ha el «canvi global relacionat de l’activitat humana que deriva en el canvi climàtic i una àmplia gamma d’impactes com, per exemple, la descoordinació dels cicles biològics». Algunes espècies de pol·linitzadors es desenvolupen millor a unes temperatures o amb uns certs nivells de precipitació que, al seu torn, influeixen en la floració. En aquest sentit, Rojo apunta que «si es produeix una descoordinació dels cicles es poden veure minvades les poblacions d’insectes que, al seu torn, són la base alimentària de molts altres animals». Pel que fa a l’activitat agrícola, Santos Rojo assenyala que, «sense perdre de vista l’objectiu de producció i la seua evident dimensió econòmica, és important fer una gestió racional perquè siga més respectuosa, per exemple, afavorint el control biològic de plagues o l’ús racional de plaguicides amb la participació dels agricultors».

El professor de la UA comenta que la influència del desenvolupament urbanístic sobre els pol·linitzadors es pot valorar analitzant els espais pels quals mostren preferència. En aquest sentit, Rojo aclareix que «aquests insectes són una dimensió més de la ciutat i les eleccions que fan dels espais ens poden indicar, per exemple, la presència o no de determinats contaminants o impactes en un punt determinat». És a dir, «els pol·linitzadors poden aportar informació rellevant a tenir en compte en plans urbanístics».

Ciència ciutadana

Santos Rojo assegura que una de les claus del projecte és connectar la ciutadania amb la natura a través del coneixement: «No es pot protegir el medi ambient i els éssers vius que l’habiten sense observar-lo i conèixer-lo.» Per aquest motiu, les persones que participen en la caracterització de pol·linitzadors a través de l’aplicació iNaturalist poden catalogar l’espècie si saben de quina es tracta i, al seu torn, compten amb diverses capes d’experts que revisen el resultat. «Ajudem la ciutadania amb la classificació de les imatges, però també els oferirem eines i recursos perquè sàpien com fer-ho de manera autònoma», apunta Rojo.

Una vegada obtingudes les dades, els experts analitzaran els resultats per a mirar d’entendre el motiu pel qual es caracteritzen més espècies en determinades zones d’Alacant. «Els pol·linitzadors actuen com a bioindicadors dels ecosistemes i, si en una zona hauria d’haver-hi abelles i papallones i no n’hi ha, és important determinar què hi passa», precisa l’investigador de la UA. També és concloent la relació entre els insectes i les plantes. Estudiant quina classe de plantes visiten més els pol·linitzadors i analitzant les dades de manera crítica, els experts poden oferir idees a l’hora d’utilitzar vegetació en jardins d’àmbit urbà perquè siguen amigables per als insectes.

L’objectiu global de la iniciativa és conscienciar i implicar la ciutadania i les institucions perquè comprenguen que les àrees urbanes també formen part de l’ecosistema. I, a més, promoure el coneixement dels insectes per a minimitzar la imatge negativa que s’hi associa a vegades. «Hem d’entendre que depenem dels insectes per a la pol·linització de cultius i el manteniment d’ecosistemes», puntualitza el professor de la UA.

Amb tots els resultats obtinguts, els experts de la UA crearan una base de dades de pol·linitzadors urbans i les seues plantes favorites. «La nostra intenció és oferir a les autoritats i associacions en general el nostre assessorament per a la instal·lació de zones verdes que permeten la renaturalització de les nostres ciutats i preservar els pol·linitzadors», afirma Santos Rojo.

El projecte de caracterització de pol·linitzadors compta amb el suport del Vicerectorat d’Igualtat, Inclusió i Responsabilitat Social i de la Biblioteca de la UA. L’objectiu de la creació de laboratoris d’innovació social és oferir espais d’obertura a noves possibilitats de cooperació entre la institució, la ciutadania i les entitats socials com, per exemple, l’Associació de veïns de Carolines Baixes, que va acollir recentment un d’aquests tallers. Mitjançant l’impuls de processos creatius a partir de la intel·ligència col·lectiva, més enllà de les eines tradicionals, els laboratoris socials ofereixen a la ciutadania la possibilitat de participar en la millora del seu entorn.